dimarts, d’abril 29, 2008

De Brooklyn a Sant Andreu hi ha dues passes o poc més

Aula d'informàtica del Col·legi Sant Andreu de Badalona

Alumnes del BAM de Brooklyn rodant al carrer

A la Maria li costa senyalar amb el dit on es troba Badalona, en una aula d'informàtica del BAM, mentre un profe que li diuen "Larrybird" desespera (Tranqui Larry, que tot arriba...)

Ràdio Sant Andreu en plena entrevista en el programa "Qüestió de Pilotes"



Relativament en pocs dies he passat d'una classe en el B.A.M. de Brooklyn a una altra en el Col·legi Sant Andreu de Badalona. Per motius diferents el tema del cinema i la poesia visual hi han estat presents en ambdues trobades. Totes dues escoles m'envien informació de les respectives activitats que es van produir en la meva visita.

M'adono que una vella sentència que sempre m'ha rondat pel cap és plenament vigent en les fotografies que rebo: Per sort, les coses les fa molt més sovint "qui vol", que no pas "qui pot".

Em sembla fantabulós!

dimecres, d’abril 23, 2008

El caminant i el mur de llibres



Versió lliure i representada del poema de Salvador Espriu, "Assaig de càntic en el temple" del llibre "El caminant i el mur", en motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi de 2008.

dijous, d’abril 17, 2008

Martí Serra rocks the house!

Encarnació de Monk encaminant-se cap al teclat d'un piano

Tothom sap que Thelonious Monk és un personatge de ficció. La data de naixement encara està per descobrir, perquè és un músic que va venir del futur i se n'hi va entornar. Monk és un geni del segle XXII com li agrada repetir a Jason Moran. Però aquesta nit ha tornat a fer-se present i ha enviat tot el que creiem saber del jazz català a fer punyetes. Perquè ara resulta que el jazz català encara està naixent! --The best is yet to come, folks!-- I perquè quedés constància de tal fet ho han enregistrat!

Martí Serra al saxo tenor, Rai Ferrer al contrabaix i Xavi Maureta a la bateria l'han portat a la Jazz Room. I d'on l'han tret? No és gens senzill contestar a aquesta pregunta... però crec tenir la resposta. Thelonious Monk s'ha aparegut repetides vegades tot i ser una il.lusió del futur, i aquesta vegada puc afirmar que el fantasma venia del Carnegie Hall, concretament ha estat teletransportat des del dia 29 de novembre de 1957, on ell mateix i un jove que prometia molt anomenat John Coltrane, van fer Bye-Ya! a l'auditori del carrer 57 de Nova York. I Bye-Ya! han fet avui a la sala del carrer Vallmajó de Barcelona els tres músics de l'escuderia del Fresh Sound New Talent --New Talent? Talent coming from the outer space, folks!-.

Si Jordi Pujol hi posa l'ull és que els músics hi posaran la bala! --You can bet on it, man!--

dimecres, d’abril 16, 2008

Felicitats al Festival Internacional de Filmets de Badalona i a TV Badalona!!!




Felicitats al Festival Internacional de Filmets de Badalona i a TV Badalona!!!

Primer:

Felicitats al Festival Internacional de Filmets de Badalona, pel seu espai a la web, que tot i que no és nou del tot, comencen a poder-s'hi veure alguns curts relacionats amb el Festival Internacional de Cinema de casa nostra i la cosa fa tota la bona pinta d'anar creixent perquè els internautes anem gaudint, encara més, d'aquest clàssic entre els clàssics del món internacional de l'audiovisual.

Festival de Curts que aquest any tindrà lloc del 14 al 22 de novembre i on, com sempre, hi podrem veure del bo i millor del cinema independent d'arreu del món, o sigui, del CINEMA.

I segona felicitació:

A TV Badalona i Badalona Comunicació pel seu nou espai a la web, àgil i de fàcil accés, ben dissenyat i elegant. Els que en som clients habituals agraïm l'afany de posar-se al dia de TV Badalona i la facilitat amb la que a partir d'ara podrem consultar la graella d'aquesta televisió local, que moltes altres poblacions ja voldrien tenir.

Tots dos espais queden enllaçats desde avui tant en aquest bloc, com a tvb1minut.

I no oblidem la degana de casa nostra: Vilaweb Badalona TV!!!

divendres, d’abril 11, 2008

Yo-Yo Ma i Bobby McFerrin al Carnegie Hall

Avui m'ha tocat la loteria: he pogut escoltar "això" i ho he fet en el Carnegie Hall. No cal que digui res més.

dijous, d’abril 10, 2008

El “New York Times” i “El País” des de Nova York




Tornant de Pittsburgh per assistir al primer concert que la superbanda formada per Cedar Walton, Javon Jackson, Christian McBride i Jimmy Cobb executaran a l'Iridium Club,


llegeixo el New York Times i El País (La Vanguardia, L’Avui, El Periódico, El Punt... no estan a cap prestatgeria de cap quiosc d'aquest país).

Les dues fotografies de portada s’assemblen. Protestes en el Gonden Gate de San Francisco en un i protestes a Paris, totes dues per una bona causa: els drets humans en el Tíbet no són compatibles amb la flama i la flema olímpica. Segur. Però per dins encara s’assemblen més els dos diaris: el final d’una època. En El País, el Banc d’Espanya pronostica bastos. Destrucció de llocs de treball a la banca pel 2009 diu el BBVA. En el New York Times, Greenspan assegura que Europa patirà també els efectes de les subprimes americanes i la crisi financera de Wall Street i afegeix que no tots els països ho patiran igual: “A Espanya han estirat més el braç que la màniga en la construcció i per això ho hauran de pagar més car”.

Llegeixo també que els sindicats han accedit per fi a parlar amb la CEOE sobre compartir de manera mixta el cost de les pensions. Vaja, que la meitad que ens deuen serà millor que ens ho busquem amb els estalvis. Només la meitad? Què optimistes!
Bé, sempre n’hi ha de pitjors, és clar. A Zimbawe el quilo de pà ja ja arribat als 10 millons de dòllars de zimbawue. Un treballador cobra de mitjana uns 10 millons al mes (de dòllars de zimbawue, eh!) i l’autobus val 4 millons per trajecte. Tothom va a peu, és clar.

Bé ja arribo a Grand Station. En fi, que després em trobaré en el concert amb els del Improv Everywhere.com a veure que en traiem de clar.

Mentre una veueta em diu que ja no m’anomenen Little Fat Mita, ara em diuem “Martillo”.
Podeu consultar les webs:

http://www.myspace.com/losmaravillosos_film

http://grandespoderes.blogspot.com/


Aquest diuen que és en Martlllo. No us sona d'alguna cosa?

dimarts, d’abril 08, 2008

Three neegros on the moon



Hi ha un home d’uns 70 anys a la línia 1 de Nova York, la que arriba fins el Bronx, que carrega una cadira de fusta per assegurar-se el seient en el vagó de metro. És professor del B.A.M. de Brooklyn. El seu nom es Larry, però els alumnes li diuen ‘Larrybird’. Són els nois i noies que han rodat ‘Three negroos on the moon’, una pel.lícula de 30 minuts que ha escrit, segons ells, un tal ‘Little Fat Mita’. Que ningú rigui, sisplau!
Recordeu ‘Ficar la pota a la lluna’? Doncs això, que el conte de l’11 de setembre de 2001 i Paul Auster no va funcionar a l’hora de portar-lo a la pantalla, però en canvi sí que ha funcionat --bé, més o menys...-- les dues històries en les que els astronàutes de pega fiquen la pota a la lluna. Bé, ja podeu imaginar-vos que ho han canviat tot. No passa a Chicago, sinó a Brooklyn, per exemple. Però el més fort, és que l’han convertit en una peli d’estudiants que per guanyar-se uns calés es presenten a un casting de la Whites Nasa Corporation! De fet, però, l’esperit no l’han traït pas. En Little Fat Mita no es pot queixar.
La notícia dura és que al B.A.M. (Brooklyn Academy Of Music) li han retallat el pressupost un 85%!!!!!! (Sembla un acudit, oi? Doncs, no.) En 'Larrybird' m’ha dit que em pagaran quan em jubili. Jo li he preguntat quan feia que no cobrava el sou. Sis mesos m’ha dit. I ja en fa 10, d'anys, que s’hauria d’haver jubilat! 'M'agrada ensenyar i és els que ser fer' diu.
New York ha fet suspensió de pagaments. La Tower Records ha tancat a poc a poc i encara ha pogut indemnitzar als treballadors, però no tothom ho ha aconseguit. Les llibreries ha estat les primeres en caure --les petites, és clar-- i fins alguns McDonalds han baixat les portes! La Filmoteca del Village, només va els caps de setmana. Els taxis ja no cal parar-los, literalment et pesegueixen per si hi vols pujar. Avui he vist la polícia com precintava la botiga del MAC del carrer 59, la de vidre, i embargava la mercaderia que s'hi vent per col.laboració en contrabant de IPhones!!! A la Trump Tower diuen que aviat cobraran per deixar entrar als turistes...
No li diran crisi ni recessió, però li diguin com li diguin, mai havia vist aquesta vella, vellíssima ciutat, tan ‘tancada’. I l’he vist de vegades!

Jo, de vosaltres, posaria les barretines en remull. Nova York ja ha esternudat.