dimarts, de maig 27, 2008

L'Indiana Jones em deixa estabornit...



Li dono la raó a Sean Connery, quan per passiva i per activa, en el darrer lliurament de la saga de l'Indiana Jones limita la seva participació en l'irònic funeral que l'Spielberg ha perpetrat al seu heroi, en una fotografia en una taula del despatx del professsor aventurer. La pel·lícula, d'entreteniment --que d'això es tractava, no?--, em va estabornir a la butaca dels Icària, de tal manera, que en decantar-se el meu cos més enllà de la base de la cadira va desplaçar-me el cul i provocà que de la meva butxaca rajessin uns quants euros cap al terra de la sala, que amb el seu clinc, clinc, clinc... van desvetllar a dues senyores que tenia al darrera --demano disculpes--, a la vegada que van arrencar alguns tímids aplaudiments (?).
La peli, tot i que té unes quantes bones escenes d'acció i certa conya amagada, acaba sent letal per culpa de la seva durada i uns guionistes més preocupats en fotre conyeta que en construir un guió sòlid. A les mans d'un Raoul Walsh en 20 minutets hagués quedat enllestida i totes les criatures haguessin sortit del cinema donant fuetades imaginàries.
Però bé, com hi ha gustos per tothom, deixo dues opinions absolutament contràries expresades en dos blocs completament diferents, però no pas contraris! La primera opinió, en un blog que parla sovint de cinema, el de l'Oriol LLadó i la segona, en un espai dedicat exclusivament a la crítica de cinema i que sovint fueteja pelis amb una certa "bona" mala llet, el de la 3A.

Diu L'Oriol:

"Memorable. Uns pocs minuts de cinema majúscul, que fins i tot ens permeten oblidar un desenllaç que peca del mateix que fallen les altres pel·lícules de la sèrie: aquest excés de sobrenaturalisme efectista, desprovist de tota ironia, massa seriós i transcendent!"

Diu la 3A (que queda clar que no oblida el desenllaç ni res de res):

"L'última aventura de l'Indiana Jones no aporta res de nou. La pel.lícula no té ritme, no hi ha tensió, és nyonya, no hi ha sorpreses, tot es veu a venir, els acudits s'han quedat antiquats i d'aventures... poques. I dura dues hores! L'Indiana no s'ha fet gran qui s'ha fet gran és Spielberg. I un zero per als guionistes."

Les dues opinions són bastant contundents, no trobeu? Però, l'Indiana continua despertant entusiasme! Això és bo!

dimecres, de maig 14, 2008

A favor del cinema en versió original


L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. El cinema català, si és que es pot anomenar així al poc cinema que es fa a casa nostra, està malalt. No és mort del tot, però sí que bastant malalt. El seu gran problema no és pas la llengua en que es parla --el castellà--, que també, sinó senzillament una barreja de tansemenfotisme a l'hora d'anar a veure'l per part del seu públic natural, l'autòcton, el barretinaire, i també una manca de qualitat tan gran que sovint fa una mica de vergonya reconèixer-la. Però les coses són com són. Cap país està obligat a destacar en totes les branques de les arts oi?

Els polítics quan pensen en el nostre cinema pensen més en la llengua en que és parlat que no pas en la seva qualitat, però. Moltes de les poques pel·lícules que es fan a casa nostra són parlades en castellà, és veritat. Però no totes. Perquè malgrat tot, encara n'hi ha que es roden i fins i tot s'estrenen parlades en català. Fan bé els polítics de subvencionar productes, alguns d'ells prou respectables, però que en la majoria dels casos destaquen per la seva mediocritat, pel sol fet d'estar parlats en català? Potser sí. Jo preferiria que invertissin els meus diners en una altra cosa de més profit i que ens interessés més a mi i als meus conciutadans. Però bé, si políticament no es pensa així, ho respecto.

El que ja no respecto gens ni mica és que una altra pel·lícula forània, parlada en una llengua també en perill de desaparèixer es dobli al català. Que ho facin amb les pel·lícules parlades en anglès, alemany o francès tampoc em sembla bé, però el que ja em treu de pollaguera és que una pel·lícula parlada en danès o flamenc es tradueixi al català i s'apel·li a la defensa de la llengua catalana, convertint la malifeta en un pas endavant per la nostra cultura. I l'altra llengua? I l'altra cultura que esclafem? Ens agradaria que el poc cinema en català que es fa quan es projectés fora de casa nostra perdés el seu tret principal, el seu idioma, el català? Oi que no?

L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. Sembla mentida que gent que s'autoanomena nacionalista es dediqui a liquidar altres llengües minoritàries i clami al cel quan es discrimina a la seva. Tant li fa massacrar amb el castellà o fer-ho amb el català.

Carod, Saura, Montilla, us ho heu de fer mirar!