Temps Moderns

He tornat a veure "Temps Moderns" en un cinema i després, quan tornava en tren cap a casa he escrit aquest haihu.

reposa discret
el barret a l’andana
charlot marxà nu

Haiku

espanto la nit
de la cua de lluna
destapo la llum

15 tonelades en un dia

Són capaços de deixar anar 15 tonelades de bombes en un sol dia. A l'hora de fer neteja però, ni ianquis ni britànics no volen saber res de la cosa. Contracten treballadors de fora, no fos cas que els hi explotés alguna andròmina a les mans. En la fotografia es pot veure un treballador d'una empresa de Zimbabue en plena tasca. Sense comentaris.

Els Hit Hat Cymbals d'Avedis Zildjian al Carnegie Hall

En Gene Krupa els va estrenar oficialment el 1938 en un concert que està ben present en la memòria del Carnegie Hall. Parlo dels Hit Hat Cymbals que l'Avedis Zidjian va construir per a que Gene Krupa pogués tocar amb els peus els platerets: necessitava més mans per el seu peculiar back beat! El Sing, Sing, Sing! de Louis Prima passat per les mans de Benny Goodman va demostrar que l'invent faria carrera.
Avui l'execució de la Messa da Requiem de Verdi els ha tornat a necessitar. I el Carnegie Hall ha brillat una vegada més en la fusta de les cadires de l'auditori que ara porta el nom d'Isaac Stern. Si Verdi aixès el cap somriuria. Per un moment me l'he imaginat encaixant la mà de Gene Krupa o d'Avedis Zidjian. Música és impromptus que diria Bach. On són les barreres que separen els gèneres musicals?

Els Estats Confederats d'Amèrica, C.S.A.

Ja és la segona vegada que veig aquesta peli que és una passada. I no hi ha manera de trobar el DVD, que només s'ha editat a Espanya i per Filmax, em sembla.

La cosa va de formular un canvi en la història dels Estats Units i després fer volar coloms. Què passaria si la guerra civil americana l'hagués guanyat el sud en comptes del nord? Tot un poema visual fet de retalls d'imatges manllevades de televisions d'arreu i tergiversades a plaer.

Aprofito per demanar a qui sigui que sàpiga on i com puc trobar el DVD, que m'ho faci saber per mail, si és tan amable.

James Carter jugava a casa

L'orgue B-3 en format de trio, en el món del jazz, ha estat més exprimit que "El cafè de la Marina" en el teatre català. Així que quan James Carter va anunciar ara farà tres anys que la nova formació que adoptaria seria l'organ trio, alguns vam començar a tremolar. L'heroi elegant del free de Lester Bowie i l'Art Ensemble of Chicago apostava per un dinosauri. Ens equivocavem del tot. I ja se sap, quan ens vam despertar de l'ensurt, el dinosauri encara estava allà, que diria Monterroso. La capacitat d'excitació de James Carter ja l'havia tastat, però mai l'havia escoltat jugant a casa i a l'Iridium. John Coltrane pot estar content i ja no diguem Charie Parker, que també es van equivocar amb les seves prediccions catastrofistes. Els músics que bufen saxos i en general instruments de vent, en el jazz d'avui dia, saben tocar més d'una sola nota, no cal patir. Jazz is here to stay. Per cert a l'Iridium també s'hi menja bé. Molt bé! Avui he sopat dues vegades, que hi farem...

Mrs. Lovett's Recipes

Black pudding or blood sausage

The name says it all.
Serves 6.

5 cups fresh pig's blood
1 1/3 cups bread cut into cubes
5 cups milk
1 pound cooked barley
1 pound fresh beef suet
1 cup fine oatmeal
1 teaspoon salt
2 teaspoons ground black pepper
2 teaspoons dried and crumbled mint

Put the bread cubes to soak in the milk in a warm oven. Do not heat the milk beyond blood temperature!
Have the blood ready in a large bowl and pour the warm milk and bread into it. Stir in the cooked barley.
Grate the beef suet into the mixture and stir it up with the oatmeal. Season with the salt, pepper and mint.
Have 2 or 3 large roasting pans ready. Divide the mixture between them - they should be no more than 3/4 full. Bake at 350°F for about an hour, or until the pudding is well cooked through.
To serve, cut into squares and fry in bacon fat or butter till heated through and the outside is crisp. Delicious for breakfast or for supper with fried apples and mashed potato.


La nova versió del Sweney Todd d'en Sondheim que ha arribat a Broadway procedent del West End envia al nostre estimat Calixto Bieito a un periode de reflexió. Si es vol adaptar un clàssic amb pocs diners i molta imaginació no cal buscar-se massa problemes, i el resultat pot ser un clàssic de nova factura que reinventa l'antic, diverteix a la gent i encomana als actors el protagonisme absolut de la vetllada. Avís per a navegants/actors/actrius: per participar a la funció s'ha de saber cantar, parlar, tocar un instrument diferent per a cada personatge i un públic amb les orelles netes. Aleshores, les receptes de Mrs. Lovett toquen el cor i l'estómag de veritat. Mario Gas ja ho va aconseguir, però ara Patti LuPone ho remata i el pastís es pot dir que "is here to stay!"

Bush is Bad, The Musical Cure for the Blue State Blues

Que la millor manera d'acabar amb en Bush és fotre-li un piano de cua pel cap ja ens ho podíem imaginar, però ara a més ho podem veure en directe. Bush is Bad, The Musical Cure for the Blue State Blues, el musical que ahir vaig veure a Broadway és tronxant i no s'hi cabia. S'entén que N.Y. demani la independència dels Estats Units. Encara seria millor, però, que els Estats Units demanessin la independéncia d'en Bush, no?

Les paraules s'expliquen

Clica sobre la paraula i deixa que s'expliqui














Poemes visuals antics que tenia penjats en diferents llocs a la xarxa i que recupero pel meu bloc.

Badalona vista per Leonardo Solaas

Adreça de Leonardo Solaas

Leonardo Solaas ens permet a través de la seva plana navegar i nedar per les seves creacions multimèdia. Entre d'altres artilugis visuals hi té un 'Autopoemador' i un 'Aotopintador'. Utilitzant els seus marcs 'Flash' pots convertir una frase, un poema o una idea i transformar-la a través d'un 'random' molt treballat en una imatge amb so digitalitzat. Us animo a entrar i escriure-hi el que vulgueu a la plana d'aquest argentí universal i gran poeta visual. Jo ja ho he fet.

Quan hi vaig escriure la paraula 'Badalona' va sortir el dibuix que he penjat. Quan hi vaig escriure la frase 'Ajuntament de Badalona' no va sortir res! Un forat negre!

S'ha de dir que la sort també hi juga el seu paper amb la cosa, però és sospitós i fascinant el que ens espera en el futur, que crec que ja està aquí, als que sobrevivim en aquesta perla del mediterrani governada per forats negres.