Votar o no votar, aquesta és la qüestió

Dues persones, dos ciutadans, es troben en un bar i en comptes de parlar del temps o del futbol, parlen de votar.

Abans la pregunta era: A qui votaràs?

Ara la pregunta és: Votaràs?

Després d'obtenir la resposta, tant si és sí com si és no, un regitzell d'obvietats són etzibades amb cura, mirant de no espatllar les canyes que s'estan fotent.

Les obvietats --que per a mí no ho són gens-- es deixen anar sense massa convenciment:

1/Els polítics tots són iguals, què hi vols fer?
2/S'ha de respectar el que pensi la gent, sigui el que sigui.
3/Jo no aniria a votar, però per respecte al molt que ens ha costat la democràcia...
4/Hem de votar la opció més útil i deixar-nos de romanticismes.

Jo no penso així. Per mi la cosa està d'aquesta menera:

1/Els polítics no tots són iguals, acostumen a ser mediocres, però no iguals. N'hi ha que saben llegir i tenen idees i n'hi ha que no.
2/No s'ha de respectar per res qui vota el PP per exemple. Allà encara hi ha gent que són responsables de fusellar el meu avi. No els dec cap respecte.
3/Democràcia no és anar a votar el menys imbècil de la cua. Democràcia és poder votar o no, però només la opció que ens sembli que va amb la nostra manera d'entendre l'organització de la societat.
4/No s'ha de votar la opció més útil o sí, depèn. Què vol dir útil? Si votar útil vol dir votar el que ens serveixi millor als nostres propòsits i a les nostres idees, d'acord. Si vol dir votar una determinada opció perquè no surti la que ens emprenya més, no. Això és pura covardia, de gallines vaja.

Neix l'Home Nou a Badalona

Gràcies al meu informant Edu i a una voluntariosa corresponsal fotògrafa m'avenço una vegada més als atrotinats mitjans de comunicació oficials de casa meva, Badalona, i confirmo que l'Home Nou ja ha aperegut al Parc de Serralada de Can Parera.

Davant l'apocalipsi que anuncien els cartells d'estètica estalinista que estan embrutant tota la ciutat amb l'excusa de les eleccions europees, l'Home Nou ha nascut. Bé, no ens precipitem, l'Home Nou està creixent.

Quan uns posts més a sota vaig donar la primícia del nou parc badaloní molts s'ho van prendre a conya, ja ho ser. Cap problema, també se'n fotien de l'Edison i mira ara.

L'Home Nou s'haurà de regar --atenció divisió de parcs i jardins!-- i s'haurà de regar a consciència si no volem que acabi com una regadora. Si neix per il·luminar-nos benvingut sigui, perquè falta ens fa. Només demano que no se'l tracti com a l'E.T. Raons no li faltaran per voler tornar a casa seva...

Home Nou: si et plou mediocritat a dojo, fes-te el fort! Quan passin les eleccions, si passen, estaràs més a gust potser. Aguanta i resa! N'hi ha molts que et necessitem, ara no ens deixis sols.

El joc de Badalona: estàs a punt?

Una de les millors iniciatives culturals amb cara i ulls que estan engrescant a la gent de casa meva darrerament és El Joc de Badalona.

El joc que es desenvolupa en una plana web parteix d'una proposta senzilla: a pregunta per dia i descansant el diumenge, s'ha de triar durant tot el mes de maig la resposta correcte d'un ventall de tres opcions. Les preguntes estan totes elles relacionades amb Badalona i qui vol jugar només s'ha d'inscriure a la web. Fàcil, no?

No tant! No em refereixo a les preguntes i respostes, que també fan gratar la closca, sinó a la pensada del joc en sí. Perquè resulta que tothom sap la fòrmula de la sopa d'all de la cultura popular, però a l'hora de la veritat pocs la porten al lloc que li pertoca. El Joc de Badalona és competitiu, requereix un esforç, però a la vegada és clarament lúdic i gaudeix d'un sentit de l'humor que t'atrapa i que sovint manca a propostes culturals més pomposes que es queden en fum.

Felicitats als burots inventors! I compte, que a casa juguem tots i anem a sac a pel premi de les patates fregides. No és broma!

A Badalona es descobreix un nou parc!

És ben veritat que la premsa badalonina va de capa caiguda. Sort en tenen els badalonins dels blocs!

Que en plenes Festes de Maig un grup autoanomenat 'Guerrilla Jardineria' descobreixi i inauguri un nou parc a la ciutat i que ningú li doni cap importància demostra fins on ha arribat la despreocupació de l'administració per les coses bones que passen a casa nostra, el tansemenfotisme de molts dels meus conciutadans i la manca de vista de molts periodistes massa encastats, ara ja sí, a la classe política que figura que critiquen.

El parc en qüestió que jo batejo, Parc de Serralada de Can Parera --la comissió de nomenclàtor municipal vol anomenar-la Plaça Can Parera, allà ells!--, està en les seves beceroles, però temps al temps. A Julio Cortàzar li hagués agradat estar present en la descoberta. No ha pogut ser. Però la continuitat dels parcs és imparable. I Guerrilla Jardineria està clar que n'és concient;-)))