Si ja és fa prou difícil posar etiquetes a qualsevol forma d'expressió, quan es tracta de la música la missió és practicament impossible, sobretot si parlem del jazz.
Si en els últims anys el jazz ha anat incorporant instruments que semblaven destinats a músiques massa concretes per flirtejar amb els hereus de la música que va néixer a la ciutat de les mil llengües, avui dia ha abolit definitivament l'aduana i ja no hi ha colador possible. Qualsevol so, vingui de l'instrument que vingui, és bo per executar l'impromptus de la música que diria Bach --per cert, el primer prejazzman estructurat del que tenim notícia--.
Si mai hi ha hagut una polícia encarregada per vetllar per la puresa del jazz, avui s'ha quedat sense feina.
Quina sort!
