M’arriben algunes comunicacions que demanen que especifiqui que vull dir en l’anterior escrit, El siroll dels corders, quan en un peu de foto col:loco l’expressió: “Els tres tapats d'ERC, ICV i CIU meditant”. La Mireia d’Igualada fins i tot fa referència a la màfia siciliana amb la seva particular expressió de “coperto dal godfather” –tapat pel padrí, en sicilià/anglès-- referint-se al paper que desenvolupen aquests personatges sinistres en l’administració pública de Sicília. Bé, Mireia, no cal matar tot el que és gras! No, res d’això dóna, tot és molt més senzill. O potser no.
L’expressió ve més aviat del particular vocabulari que utilitza l’administració veïna, la república* francesa. “Les politiciens couverts” (els polítics tapats) són funcionaris adscrits a un partit polític del signe que sigui que han passat legalment i per oposició a l’administració de la república, i que amatents a la més mínima oportunitat per accedir a un càrrec de confiança que els hi adjudicaria el seu partit en pagament a serveis que se’ls hi deu –això si el partit en qüestió guanya les eleccions pertinents o gaudeix d’una parcel·la de poder, és clar-- i que els faria pujar d’escalafó, de sou i de prestigi a la vegada, fan el que faci falta per ser nomenats la cosa que sigui, tu. Tot d’una tacada i sense passar més oposicions! Passat el mandat polític provisional tornen al seu lloc de treball i santes pasqües.
Els “tapats”de l’ajuntament de Badalona són semblants? Quasi. Hi ha una petita diferència. Quan són nomenats saben del cert que no tornaran mai al seu anterior lloc de treball. El partit que sempre ha tingut una parcel·la de poder en els darrers 25 anys –ja sabeu a quin partit em refereixo--, se’n farà càrrec de la "manera que sigui". Ep! I sempre d'una manera legal, que consti!
Però, vet aquí que aquesta “manera que sigui” ens ha portat a tenir –m’arriben notícies fresques —66** càrrecs de confiança! Molts d’ells antics “tapats” que per res del món deixaran la cadira. I aquí no s’acaba tot, perquè a la nostra administració de més de 1.100 funcionaris situada en una població de 200.000 habitants, hi deu haver uns quants tapats més, dic jo. I de més partits que no solament del partit que ha estat l'hegemònic fins ara, oi? Em temo que sí...
Ai... si feu números, veureu que per l’any 3050, quan arribi l’AVE a la frontera amb la república* veïna, tota Badalona estarà tapada amb un got de vidre a punt de petar...
* Aquest signe que apareix al costat de la paraula república, el poso perquè no vull que ningú em pregunti que vol dir tal paraula! Prou! Que li preguntin al seu mestre que per això el paguen! Li he demanat a un grapat de gent independentista, d’esquerres, de dretes, de centre, demòcrata i fins i tot republicana: Què és una república? I la contesta més aproximada que he obtingut és. Un estat sense rei. Déu meu! Que pobres que som! Ni això hem sabut explicar a la quitxalla que ara ja està a punt de fer 40 anys!
** Hi ha un comunicant que diu que són 166. Podria ser, és clar, pèrò faria falta contrastar-ho... No us agafen unes ganes terribles d'anar a votar, sentint tot això?
