És el tercer muntatge que veig de Cloverfield, aquesta pel·lícula de la factoria J.J. Abrams en la que cada vegada em captiva més l'utilització que fa del llenguatge cinematogràfic, que al cap i a la fi, en els temps que corren, podríem anomenar d'una vegada 'llenguatge proto-literari'.
Els guionistes de TV ens hem de posar les piles ara que se'ns ha acabat la vaga més estranya en la que jo particularment he participat activament i passiva. Una vaga que m'ha donat temps per enllestir dos guions que tenia aturats per sobredosi de feina. Com pot fer vaga una persona que escriu? Si escriure és pensar i en el meu cas ho és, com ho he de fer per deixar de pensar, o sigui d'escriure? Ni idea. A més que significa reivindicar el cobrar més per drets de venda en format digital, si el que escriu això ho cobra 'tot' en drets de venda digital. En tot cas el que voldríem alguns és que se'ns pagués més per beneficis publicitaris. Això sí que seria collonut! Però bé, la vaga s'ha acabat, visca la vaga!
I el cas és que la vaga ens ha portat 'Cloverfield', perquè com bé diu J.J. Abrams sense la vaga de marres, 'Cloverfield' hagués estat molt diferent, si és que hagués estat! La necessitat fa que t'agradin les bledes. I els productors de Hollywood han hagut de dir amén a la vanguàrdia cinematogràfica i televisiva! No té cap importància que es rodés abans de la vaga, perquè la vaga es veia venir de feia dos anys.
'Cloverfield'. La TV dins del cinema i l'engany en el guió i fins i tot en el guió-seqüencia, en definitiva la traició en la trama, com a art. La traició en benefici de la comercialitat disparat des de la mateixa comercialitat. Una peli de monstres --que hi ha res més comercial que una peli de monstres!--, per reflexionar sobre el cinema com a art! Ai, si Shakespeare aixequés el cap! Els qui escrivim en anglès i per televisions relativament petites d'Estats Units, estem d'enhorabona. Quan ens demanaven més CSIs baratets, ara la truita dóna la volta i ens demanen que aixequem el dit els que volguem trencar amb el guió tradicional. Ah, i que no ens preocupin els diners, que la bossa els sona. La Coca-Cola vol posar en nòmina a Godard i pagar-li un bon sou!
Collons! Quina xamba que tenim últimament alguns. Jo toco fusta cada dos per tres.
