diumenge, de setembre 02, 2007

dijous, d’agost 30, 2007

Tornar a Barcelona és tornar a la mediocritat



No hauria de ser així. Però les coses són com són. Tornar de vacances i anar a petar a Catalunya és un retorn a la mediocritat.

Aquest estiu ha estat especialment espectacular a casa nostra en aquest sentit. Potser no ens hauria d’estranyar que res de “la cosa pública” hagi funcionat, però trens, avions, metros, carreteres, companyies elèctriques ens han confirmat el que ja sabíem: estem en mans de persones mediocres.

Entre un temps a Berlin i un altre temps a Roma vaig passar una setmana a Barcelona. Déu meu!

El tram que surt de Sant Adrià fins a la Vila Olímpica funcionava fins a la parada del Fòrum. Allí havies de fer transbord a un altre tram per qüestió d’obres. Bé, doncs no. No hi havia tal transbord perquè algú no havia recordat que les vies estarien aixecades per culpa de les obres d’un col·lector. Aleshores figura que posaven uns autobusos. Bé, doncs no. Posaven uns “autocars de dos pisos” enormes en comptes del tram, perquè els autobusos s’havien acabat. Ja està? Doncs no. A les Glòries havies de baixar i agafar un tram que venia de la part alta del Besòs. Però tampoc arribava. A Ciutadella quan agafaves el metro només anava en un sentit, però només t’ho deien uns segurates amb pistola quan ja estaves a dins del metro. Si volies tornar enrere havies de seguir un cordó vigilat. Si aconseguies arribar a Barcelona més de 100 transformadors elèctrics et foradaven els timpans. La xarxa elèctrica no anava bé. Els trens que anaven de plaça de Catalunya al Maresme no anaven. Havies d’agafar el tren a l’Estació de França. Si el trajecte era de Mataró a Estació de França, per exemple, quan arribaves allí ningú advertia a la gent de fora on estava la parada de la Barceloneta i la munió de turistes que volien agafar el metro t’aturaven cada dos per tres: Pietat, senyor català! Si baixaves al Clot, també segurates armats eren els que et guiaven al metro. Ja està? No. La línia vermella també estava tallada un tram. Allí havies d’agafar un autobús fantasma que mai arribava. La línia groga també estava tallada un tram, però ningú t’ho deia, perquè ningú ho sabia. I ja està? Doncs tampoc, perquè l'aeroport estava col.lapsat i el port de Barcelona acumulava retards de més de 12 hores...

Tot això i més, i tot, tot, esperant l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona que en comptes de fer-lo passar per sota la Sagrada Família l'haurien de fer passar per sota la plaça Sant Jaume. O, per assegurar el tret, potser seria millor que passés per sobre la Plaça Sant Jaume!

No és que els nostres polítics i responsables de tot plegat siguin ineptes. Són mediocres, molt mediocres, tant que semblen inútils. Però no ho són pas, la seva feina la fan molt bé, perquè han estat escollits precisament per la seva mediocritat i en això ningú no els guanya.

diumenge, de juliol 08, 2007

Fins setembre!



M'en vaig cap a Berlin un parell de setmanes i després saltaré a Itàlia, que sempre va bé tornar a casa de la mare (ja sebeu que com deia Vicent Andrés Estellés, anar a Grècia és anar a visitar el pare, de la mateixa manera que retornar a Roma és retrobar-se amb la mare).

I després a voltar per Europa, que com sabeu no té res a veure ni amb Berlin ni amb Itàlia. Fins setembre!

divendres, de juny 29, 2007

A Wild Sheep Chase de Haruki Murakami



'A Wild Sheep Chase' de Haruki Murakami, en la seva traducció al castellà per Fernando Rodríguez-Izquierdo y Gavala va ser publicada per Anagrama en castellà l'any 1992.

L'any 2006 es va reeditar degut a l'exit de Tokyo Blues, L'Ocell que dóna corda al món i Kafka a la platja, però va despareixer de les prestatgeries de les llibreries en un mes i les bliblioteques públiques no en van adquirir cao exemplar -clatellot!-.

Ara, misteriosament ha tornat a apareixer a a lgunes llibreries de Barcelona. Aprofiteu!

Per cert, interensentíssima la plana web de Haruki Murakami. No us la perdeu.

dimecres, de juny 27, 2007

El nou govern municipal de Badalona ha d'esperar...

... els cent dies de gràcia corresponents?


De mí no. L'únic gest de bona voluntat que puc fer els donar-los-hi cent dies abans nos els foti el tret de gràcia. Però, per això és imprescindible que m'expliquin moltes coses.

Per exemple, vull que m'expliquin perquè tancaran el mes de juliol la biblioteca de Can Casacuberta pocs mesos després de ser inaugurada. No hauria estat més raonable inaugurar-la una vegada la gent no s'entopés amb el sostre i els desnivells del sòl no precipitessin els discapacitats que van en cadira de rodes contra les prestatgeries de llibres?

divendres, de juny 22, 2007

Web 2.0 ... The Machine is Us/ing Us

Una reflexió sobre si som capaços o no, d'escriure a internet en llibertat o si en realitat és internet que 'ens escriu' per nosaltres. O, si fins i tot és el mateix internet qui ens escriu/descriu 'a nosaltres' i, diguem-ho sense embuts, sense gastar massa compliments!

Reflexió que tot i que angoixa, no és pas menys real.

Aquest video 'The Machine is Us/ing Us' creació de Michael Wesch, antropòleg de la Kansas City University és tot un poema visual, però a la vegada una peli de terror psicològic de primera magnitud.

dimecres, de juny 20, 2007

Boris Vian, constructor d'imperis



Em truca l'Oriol Genís i em comunica que reposen "Boris Vian, constructor d'imperis" a la Sala Muntaner de Barcelona. L'espectacle que en format de llibre també va ser publicat per Edicions Fet a Mà, en la col.lecció 'Pont del Petroli' l'any 2004.

Sala Muntaner, del 20/6/2007 al 8/7/2007
Sala Muntaner (Sala alternativa)
Adreça: Muntaner, 4
Zona: Eixample
Metro: Universitat
Telèfon: 93 451 57 52
Web oficial: http://www.salamuntaner.com/

Podeu llegir les crítiques de quan es va estrenar l'any 2004.

Cançons que fan pum! (per Francesc Massip, publicat a Avui el 23/4/2004)
En la constelación Boris Vian (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 19/4/2004)
Un cabaret literari sobre un rebel (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico el 16/4/2004)

dilluns, de juny 18, 2007

Euskal Telebista: Recordem els anuncis electorals bascos, val la pena

Reveure els anuncis d'etb2, sobretot després que el dissabte es constituissin els nous ajuntaments, ens pot fer tocar de peus a terra, fent un petita regressió al nostre passat més proper.

Impagable el del PP!

divendres, de juny 15, 2007

Torna el disc?



Llegeixo al 'Chicago Tribune' que les editores americanes tornen a publicar novetats discogràfiques en format de vinil, davant la demanda del mercat.

No acabo d'entendre la notícia. He estat tres vegades a Chicago i sempre me n'he anat amb un bon grapat de vinils. La notícia es deu referir a les 'grans' editores, perquè pel que fa a les petites, mai han deixat d'editar en aquest format.

És més, que li preguntin a Woody Allen , que ara corre per Barcelona, què en pensa del CD. Veureu que els hi contesta.

dijous, de juny 14, 2007

Les raons del negociador

Molta gent no s'explica com pacten en algunes administracions públiques partits tant diferents com PSC i PP, o ERC, PP i CIU, o CIU i PSC + ERC, etc.

En aquests casos tan dramàtics el negociador ha d'explicar-se davant les bases del seu partit amb moltíssima vehemència perquè l'arribin a entendre i s'arriba a situacions com aquesta que podem veure en aquest filmet.

El manifest Badalona 2011 arriba a les cent adhesions



El Manifest Badalona 2011 arriba a les cent adhesions, segons notícia de Vilaweb Badalona que reprodueixo aquí sota:

"El manifest Badalona 2011 impulsat per un grup de badalonins de diferents àmbits, en favor d'un canvi a l'ajuntament al 2011, ja ha arribat a les cent adhesions.Donen suport els escriptors Pep Mita i Julià de Jòdar; l'exregidor Jordi Ballesteros, l'excandidat d'ERC Francesc Lleal; el llibreterIsidre Sala; l'assessor d'alcaldia Joan Soler i Amigó;l'editora Agnès Rotger; el president de Premsa Comarcal, Estanis Alcover.

També se sumen a la iniciativa gent del moviment veïnal com Isabel Brugué; l'empresari Jaume Lladó, clau en el naixement del PSC a Badalona; l'exdirector general de la Generalitat Valentí Sallas, els presidents d'Òmnium Cultural, Oriol Lladó; de la Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, Meritxell Ortiz; de l'Associació de Músics Professionals de Badalona, Martí Serra; periodistes com Carola Barriga, Mireia Prats, Laura Garcia, Guillem Vidal i Marcel Mauri; l'empresari, Oleguer Serra;activistes com Jaume Sellarès, Joan Puente o Joan Oliveras.

Aquest grup de badalonins i badalonines han fet públic un manifest on reclamen a CiU, ICV i ERC que es quedin a l'oposició i comencin a treballar per tal que "l'alternança en el poder a la ciutat" sigui una realitat l'any 2011. Amb el lema "Badalona 2011. Comencem a treballar per l'alternança", el manifest demana a aquestes formacions que no reeditin el tripartit i deixin sol "un PSC debilitat que ja porta quasi un quart de segle al poder".

L'objectiu que persegueixen els impulsors d'aquesta campanya (a la qual s'hi pot adherir qualsevol ciutadà enviant un correu electrònic) és treballar per tal que d'aquí 4 anys sigui possible "articular i visualitzar alternatives sòlides (...) que facin possible, d'una vegada, la higiènica i urgent alternança en el govern que Badalona mereix". El manifest recorda a convergents, ecosocialistes i republicans que durant la campanya van declarar "que calia canviar alguna cosa" i els exhorta a "demostrar" aquesta voluntat de canvi.

Per aquest motiu, s'opta per demanar a les tres formacions que passin a fer una oposició "potent i responsable que sigui activa a l'hora de controlar l'acció de govern del PSC" i que també treballi "treballi per desbancar el vot de la por impulsat pel PP", al qual asseguren que cal "plantar-li cara".

Els signants del manifest també reclamen una reflexió profunda sobre els motius de l'abstenció (que recordem que a Badalona va superar el 54%) alhora que demanen una milllora del debat polític local (amb més propostes concretes pels ciutadans). També aconsellen al tripartit que faci autocrítica de la feina feta els darrers quatre anys."


Sembla que aquella idea que algun profeta local fa uns quants dies titllava de forasenyada, està agafant volada, oi companys?

dimecres, de juny 13, 2007

Escriptors catalans: Presentin armes!



Els escriptors catalans esmolen les eines abans d'anar a la fira del frankfurt. Però quins? I qui són?

Recordem que els escriptors catalans es divideixen en quatre categories:

1. Els que escriuen en català (tot i que es guanyen la vida escrivint en castellà).

2. Els que escriuen en castellà (que també es guanyen la vida escrivint en castellà).

3. Els que es diuen Baltasar Porcel (que també es guanyen la vida escrivint en castellà).

4. La resta (que tot i que no ens guanyem la vida amb res que tingui a veure en escriure en català ni en castellà, escrivim tanmateix. I en català).

Les grans editorials convidaran a la fira els de la categoria 2. La Generalitat convidarà a la fira als de les categories 1 i 3. Pel que fa als de la categoria 4 i que no ens convida ningú, no anirem a Frankfurt perquè estem massa enfeinats escrivint. Tot i que tant en Sergi Pàmies o jo mateix pel juliol anirem a Berlin, però no a cap fira, només a fotren’s unes birres, tu.

dimarts, de juny 12, 2007

Què és un càrrec de confiança “tapat”?




M’arriben algunes comunicacions que demanen que especifiqui que vull dir en l’anterior escrit, El siroll dels corders, quan en un peu de foto col:loco l’expressió: “Els tres tapats d'ERC, ICV i CIU meditant”. La Mireia d’Igualada fins i tot fa referència a la màfia siciliana amb la seva particular expressió de “coperto dal godfather” –tapat pel padrí, en sicilià/anglès-- referint-se al paper que desenvolupen aquests personatges sinistres en l’administració pública de Sicília. Bé, Mireia, no cal matar tot el que és gras! No, res d’això dóna, tot és molt més senzill. O potser no.

L’expressió ve més aviat del particular vocabulari que utilitza l’administració veïna, la república* francesa. “Les politiciens couverts” (els polítics tapats) són funcionaris adscrits a un partit polític del signe que sigui que han passat legalment i per oposició a l’administració de la república, i que amatents a la més mínima oportunitat per accedir a un càrrec de confiança que els hi adjudicaria el seu partit en pagament a serveis que se’ls hi deu –això si el partit en qüestió guanya les eleccions pertinents o gaudeix d’una parcel·la de poder, és clar-- i que els faria pujar d’escalafó, de sou i de prestigi a la vegada, fan el que faci falta per ser nomenats la cosa que sigui, tu. Tot d’una tacada i sense passar més oposicions! Passat el mandat polític provisional tornen al seu lloc de treball i santes pasqües.

Els “tapats”de l’ajuntament de Badalona són semblants? Quasi. Hi ha una petita diferència. Quan són nomenats saben del cert que no tornaran mai al seu anterior lloc de treball. El partit que sempre ha tingut una parcel·la de poder en els darrers 25 anys –ja sabeu a quin partit em refereixo--, se’n farà càrrec de la "manera que sigui". Ep! I sempre d'una manera legal, que consti!

Però, vet aquí que aquesta “manera que sigui” ens ha portat a tenir –m’arriben notícies fresques —66** càrrecs de confiança! Molts d’ells antics “tapats” que per res del món deixaran la cadira. I aquí no s’acaba tot, perquè a la nostra administració de més de 1.100 funcionaris situada en una població de 200.000 habitants, hi deu haver uns quants tapats més, dic jo. I de més partits que no solament del partit que ha estat l'hegemònic fins ara, oi? Em temo que sí...

Ai... si feu números, veureu que per l’any 3050, quan arribi l’AVE a la frontera amb la república* veïna, tota Badalona estarà tapada amb un got de vidre a punt de petar...

* Aquest signe que apareix al costat de la paraula república, el poso perquè no vull que ningú em pregunti que vol dir tal paraula! Prou! Que li preguntin al seu mestre que per això el paguen! Li he demanat a un grapat de gent independentista, d’esquerres, de dretes, de centre, demòcrata i fins i tot republicana: Què és una república? I la contesta més aproximada que he obtingut és. Un estat sense rei. Déu meu! Que pobres que som! Ni això hem sabut explicar a la quitxalla que ara ja està a punt de fer 40 anys!

** Hi ha un comunicant que diu que són 166. Podria ser, és clar, pèrò faria falta contrastar-ho... No us agafen unes ganes terribles d'anar a votar, sentint tot això?

diumenge, de juny 10, 2007

El siroll dels corders

Panoràmica de l'Ajuntament de Badalona i el seus càrrecs de confiança


Se'm demana que signi un 'Manifest cívic per canviar el govern de Badalona'. I ho faig gustosament. El document en qüestió demana que es respecti el resultat de les passades eleccions municipals. A Badalona va guanyar el PSC, doncs que governi el PSC. També es demana que els representants dels dos partits que l'acompanyaven en l'anterior legislatura, ERC i ICV, no recolzin un nou tripartit, ja que creiem que no van servir per res alhora d'influir en el en el govern de la ciutat. Pel que fa a CIU, se li demana que compleixi amb el seu programa i faci d'oposició. Al PP no se li demana res, perquè els que firmem el manifest hem escoltat atentament les paraules i els videos del senyor Albiol i els hem entès perfectament, tu.

Aquest manifest, que tampoc firmem tanta gent, ha despertat molt d'enrenou, tant, que alguns corders em comencen a interpelar pel carrer perquè es veu que si se'ns fes cas molt de bestiar es quedaria sense menjadora --paraules textuals d'un dels interpeladors--. Qui passaria gana? Els que m'interpelen? Els seus amics? Les ovelles de confiança? (?) S'entén això companys? I tant que s'entén! Em diuen que concretament tres conegudes i bones famílies de corders i els seus protegits i protegides, els tres tapats d'ERC, ICV i CIU, no podrien accedir al castell de la reina Maite i els seus 60 consellers i conselleres (o potser més, a hores d'ara ja m'he descomptat amb el número exacte de corders i ovelles de confiança) que mantenim entre tots i totes, i aleshores Pep, tots els càrrecs de responsabilitat de la nostra ciutat serien de la mateixa espècie, qùe no ho veus? I jo, i què? Doncs que.. vaja, que hauríem de començar a buscar feina per a tots els que no són de la colla del PSC (Qui els hi hauria de buscar feina? Jo no, oi?). I que, a més, és molt millor per Badalona que el color dels càrrecs de confiança sigui divers, ja m'entens Pep, oi? Millor per a Badalona o per a les ovelles de confiança? El més fort és que tot això m'ho diu gent que jura i perjura no pertànyer ni a ERC, ni a CIU, ni a ICV, ni a cap partit polític. Déu meu!

I ara ve el més bo. Això no és un conte! Ho escric així, perquè em dóna la gana i perquè sé que em llegeix gent de fora de Badalona que es podrien pensar que faig conya per divertir-me. I sí, faig conya, però per no plorar! Jo en sóc molt de la conya, però no, això no és un conte dels meus. El cert és que he firmat un manifest que demana que es respecti la voluntat de les urnes i molts demòcrates de llana fina han posat el crit al cel.

Ai... com ens hem de veure els ramaders darrerament, entre les vaques boges de la Generalitat i les ovelles de confiança de Badalona, acabarem tots boixos, nois...


Els tres tapats d'ERC, ICV i CIU meditant



divendres, de juny 01, 2007

El sentit comú fet literatura




Tim Farrington lliura una nova dosis de sentit comú i d'humor de la mà dels seus estimadíssims personatges. La continuació natural de The Monk Downstairs, "The Monk Upstairs", truca novament a la porta de la bona literatura popular i es fa un lloc en la nostra tauleta de nit.

dijous, de maig 31, 2007

Tchaikovsky Violin Concerto: 1er Moviment a través del temps

Jascha Heifetz (February 2, 1901 – December 10, 1987) toca Tchaikovsky Violin Concerto in D Major, Op. 35: I. Allegro mode

El millor vibrato que he escoltat.



Akiko Suwanai
Prize winner memorial concert of Tchaikovsky Competition 1990
===
Violí: Akiko Suwanai (19 anys)
Dirigeix: Dmitri Kitaenko
a The Moscow Philharmonic Orchest

Déu-n'hi-do!



Algunes peces que reinventa Monty Alexander

Va néixer a Jamaica el Jazz? Perquè ho sembla.







Més música, aquesta potser del segle 23!!!





Thelonious Monk Quartet - Light Blue - Paris, 1969

L'enregistrament és del 1969, però lamúsica ésdel segle 22!!!

dilluns, de maig 28, 2007

L'abstenció a les municipals de Badalona fou culpa de la fera ferotge...

... però tranquils que tot ho tenien previst i com deia l'Ovidi i per ordre de l'alcalde, la fera aviat tornarà al seu cau. (I fins la propera...)

dimarts, de maig 22, 2007

Bolero de Sata a Chicago



L'amic Mark Murphy, el gran 'Chicagoan' i rei indiscutible del vocalese ens regala amb un nou disc 'Love Is What Stays' que és un pas de gegant.

Aquest video de la seva versio del Bolero de Sata ens ho recorda

divendres, de maig 11, 2007

Vincent (Price) de Tim Burton



Curt d'animació de l'any 1982 que va rodar i dirigir Tim Burton per la factoria Disney

dimarts, de maig 08, 2007

James Blood Ulmer treu nou disc

Preguem a veure si els amics de Blues & Ritmes de Badalona fan un pensament...










I'm sittin' on the top of the world

Was in the spring
One sunny day
My sweetheart left me
Lord, she went away

And now she's gone
And I dont' worry
Lord, I'm sitting
On top of the world

She called me up
From down in Al Paso
She said "Come back, daddy
Ooh, I need you so"
And now she's gone
And I dont' worry
Lord, I'm sitting
On top of the world

(break)

If you don't like my peaches
Don't you shake my tree
'n Get out of my orchard
Let my peaches be
And now she's gone
And I dont' worry
Lord, I'm sitting
On top of the world

And don't you come here runnin'
Holding out your hand
I'm gonna get me a woman
Like you got your man
And now she's gone
And I dont' worry
Lord, I'm sitting
On top of the world

't Was in the spring
One sunny day
My sweetheart left me
Lord, she went away
And now she's gone
And I dont' worry
Lord, I'm sitting
On top of the world

dimecres, de maig 02, 2007

La Foule de Piaf



Han estrenat una peli francesa de la vida de la Piaf, o sigui, han assajat de fer allò que és impossible de fer. Bé, què hi farem...

Sempre ens queda escoltar-la en la seva versió de La Foule

Je revois la ville en fête et en délire
Suffoquant sous le soleil et sous la joie
Et j'entends dans la musique les cris, les rires
Qui éclatent et rebondissent autour de moi
Et perdue parmi ces gens qui me bousculent
Étourdie, désemparée, je reste là
Quand soudain, je me retourne, il se recule,
Et la foule vient me jeter entre ses bras...
Emportés par la foule qui nous traîne
Nous entraîne
Écrasés l'un contre l'autre
Nous ne formons qu'un seul corps
Et le flot sans effort
Nous pousse, enchaînés l'un et l'autre
Et nous laisse tous deux
Épanouis, enivrés et heureux.
Entraînés par la foule qui s'élance
Et qui danse
Une folle farandole
Nos deux mains restent soudées
Et parfois soulevés
Nos deux corps enlacés s'envolent
Et retombent tous deux
Épanouis, enivrés et heureux...
Et la joie éclaboussée par son sourire
Me transperce et rejaillit au fond de moi
Mais soudain je pousse un cri parmi les rires
Quand la foule vient l'arracher d'entre mes bras...
Emportés par la foule qui nous traîne
Nous entraîne
Nous éloigne l'un de l'autre
Je lutte et je me débats
Mais le son de sa voix
S'étouffe dans les rires des autres
Et je crie de douleur, de fureur et de rage
Et je pleure...
Entraînée par la foule qui s'élance
Et qui danse
Une folle farandole
Je suis emportée au loin
Et je crispe mes poings, maudissant la foule qui me vole
L'homme qu'elle m'avait donné
Et que je n'ai jamais retrouvé...

dimecres, d’abril 11, 2007

Catalunya segons Telemadrid



Sense paraules

A Praerie Home Companion



Robert Altman firma la seva última pel.lícula i penja el cartell de 'A Praerie Home Companion', i talment com abans ho va fer John Houston amb "The Dead", ho fa donant les claus de la seva extensa obra i a la vegada anunciant la seva fi. La fi d'una manera d'entendre el cinema, però també la fi de la seva pròpia vida. Admirable manera de fer front la fi d'una època --aquesta vegada es tracta de la ràdio com a espectacle familiar--. Però també admirable l'humor que destil.la el seu adéu.

dimecres, de març 07, 2007

Allen Toussaint al Teatre Zorrila de Badalona


El dissabte que ve, Allent Toussaint visita El Teatre Zorrila de Badalona. Un luxe asiàtic pels temps que corren.

dilluns, de març 05, 2007

Concert estrella del Festival de Jazz de Terrassa d'enguany




THE BIG STRYKER TRIO
Dj 22/03/2007-22:00h
RON CARTER - MULGREW MILLER - RUSSELL MALONE
Ron Carter, contrabaix
Mulgrew Miller, piano
Russell Malone, guitarra

dimecres, de febrer 21, 2007

Haruki Murakami i el seu "Kafka on the shore"


Sean Barret i Oliver Le Sueur llegeixen el llibre "Kafka On The Shore" d'Haruki Murakami en un "audiobook" de Naxos que li donen una nova i interessant vissió al doble relat de l'escriptor japonés. Les traduccions al català i el castella, més la segona que la primera no estan del tot malament, però l'audiobook en anglès dramatitza el texte fent-lo molt més divertit.



dimarts, de febrer 20, 2007

Martial Solal treu el que segurament serà el millor album de piano de l'any 2007



The crème de la crème, the nec plus ultra, the acme of piano solos...

dilluns, de gener 01, 2007

Piaf, per començar amb bon peu l'any

Avui he vist el muntatge de 'Piaf, une vie en rose et noir' que fan al Teatre Jazanet del malnomenat 'Boulevard du Crime' de Paris i la cançó que recomano per començar aquest any i posats a fer, per a qualsevol any és: 'Non, Je Ne Regrette Rien'


Non, Je Ne Regrette Rien

Non, Rien De Rien, Non, Je Ne Regrette Rien
Ni Le Bien Qu'on M'a Fait, Ni Le Mal
Tout Ca M'est Bien Egal
Non, Rien De Rien, Non, Je Ne Regrette Rien
C'est Paye, Balaye, Oublie, Je Me Fous Du Passe

Avec Mes Souvenirs J'ai Allume Le Feu
Mes Shagrins, Mes Plaisirs,
Je N'ai Plus Besoin D'eux
Balaye Les Amours Avec Leurs Tremolos
Balaye Pour Toujours
Je Reparas A Zero

Non, Rien De Rien, Non, Je Ne Regrette Rien
Ni Le Bien Qu'on M'a Fait, Ni Le Mal
Tout Ca M'est Bien Egal
Non, Rien De Rien, Non, Je Ne Regrette Rien
Car Ma Vie, Car Me Joies
Aujourd'hui Ca Commence Avec Toi

dimecres, de desembre 27, 2006

Bum, Bum!

La Teresa ha penjat a youtube un tall de l'espectacle DINA4-DINAMITA

dilluns, de desembre 11, 2006

Ahir va tornar a ser l'onze de setembre de 1973


Perquè aquesta foto, ara sí, ja és historia.


Santago de Chile, 11 de setembre de 1973 a les 9:10 A.M. un home parla:

Seguramente ésta será la última oportunidad en que pueda dirigirme a ustedes. La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Postales y Radio Corporación. Mis palabras no tienen amargura sino decepción Que sean ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron: soldados de Chile, comandantes en jefe titulares, el almirante Merino, que se ha autodesignado comandante de la Armada, más el señor Mendoza, general rastrero que sólo ayer manifestara su fidelidad y lealtad al Gobierno, y que también se ha autodenominado Director General de carabineros. Ante estos hechos sólo me cabe decir a los trabajadores: ¡Yo no voy a renunciar! Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que hemos entregado a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente. Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos.

Trabajadores de mi Patria: quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley, y así lo hizo. En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, quiero que aprovechen la lección: el capital foráneo, el imperialismo, unidos a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición, la que les enseñara el general Schneider y reafirmara el comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando con mano ajena reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios.

Me dirijo, sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra, a la campesina que creyó en nosotros, a la abuela que trabajó más, a la madre que supo de nuestra preocupación por los niños. Me dirijo a los profesionales de la Patria, a los profesionales patriotas que siguieron trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clases para defender también las ventajas de una sociedad capitalista de unos pocos.

Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y su espíritu de lucha. Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente; en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando las vías férreas, destruyendo lo oleoductos y los gaseoductos, frente al silencio de quienes tenían la obligación de proceder. Estaban comprometidos. La historia los juzgará.

Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz ya no llegará a ustedes. No importa. La seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.

El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.

Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!

Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

Salvador Allende

dimecres, de novembre 29, 2006

A la nostra manera

Molta gent em pregunta pel mètode de treball per aconseguir representar DINA4-DINAMITA a partir d'uns quants poemes, uns pocs acords d'un baix elèctric i les cançons infantils d'una guitarra acústica.

Pregunten: Us reuniu sovint en Francesc i tu? Hi ha un guió establert? O bé, tot és improvisat? No és precisament com preguntar-li a un mag pel seu truc, però s'hi assembla bastant. Així que preferim que contesti la veu d'en Robin Williams amb les imatges de 'Happy Feet' per nosaltres.


dijous, de novembre 16, 2006

Gràcies a tothom per fer-nos companyia!!!

Tres vídeos del recital DINA4-DINAMITA rodats per l'Oriol Lladó --cronista oficial de l'acte-- el dia 15 de novembre de 2006 al Teatre Zorrilla de Badalona que ell mateix ha penjat a Youtube.



Una nova versió de la cançó popular del Gegant del Pi



La història de l'Andreu de Solsona




Poemes a dos veus

dimarts, de novembre 14, 2006

Dimecres 15 de novembre a les 9 del vespre al Teatre Zorrilla esperem a "La Màxima Autoritat"



Què passa quan "la màxima autoritat" arriba a l'hora i al lloc convingut?
No se sap? No ha passat mai?
Seria o no seria una notícia bomba?



Es possible que demà ho descobrim. Però sigui com sigui, DINA4-DINAMITA esclatarà demà dimecres 15 de novembre a les 9 del vespre al Teatre Zorrilla amb o sense "la màxima autoritat".

(Pert cert: Qui dimonis és "la màxima autoritat"? Godot, potser?)

Visca la poesia!

dijous, de novembre 02, 2006

Recital de poesia en el marc de l'Exposició: 'de pintura, escultura i màscares', de Judith Themistanjioglus

Avui a 'El Refugi' de Badalona a les 8 del vespre.

Fotografia d'un estel creat per Judith Themistanjioglus

Avui participo en el recital de poesia a l'entorn del mar en el marc de l'Exposició: 'de pintura, escultura i màscares', de Judith Themistanjioglus juntament amb en amb en Paco Fanés.

dilluns, d’octubre 30, 2006

Bota! Bota tantes vegades com vulguis el dia 1 de novembre a les 9 del vespre al Bar Horiginal de Barcelona (davant del MACBA)



I no te n'amaguis, caram!


Bota! Bota tantes vegades com vulguis el dia 1 de novembre a les 9 del vespre al Bar Horiginal.

Recital de poesia, que dintre del "Festival de Poesies de la perifèria" que se celebra al Bar Horiginal de Barcelona, donaran alguns poetes de "Pont del Petroli" de Badalona.

I, és més, també es podrà "votar fora d'hora" a l'urna poètica que es muntarà per a dipositar-hi els poemes que vulguis després de llegir-los en públic.

Amina't!

Bar Horiginal
Ferlandina, 29
08001 Barcelona
93 443 39 88

divendres, d’octubre 27, 2006

Pont del Petroli amb el Correllengua a Can Baratau


Avui divendres 27 d'octubre a les 7 del vespre, Primitiva Reverter, Paco Fanés i Pep Mita com a poetes de la col·lecció de poesia Pont del Petroli, faran una lectura de poemes en suport al Correllengua 2006, a la Biblioteca Can Baratau de Tiana.

Adreça:
C/Lola Anglada 10
08391 Tiana
Tel. 93 465 77 41
Fax 93 465 82 36
b.tiana.cb@diba.es

Com arribar-hi en transport públic:
Autobús B-29 des de Montgat o Badalona
Autobús TM des de Montgat
Autobús Plana, línia Sabadell-Badalona

dimarts, d’octubre 24, 2006

Miquel Asensio s'afegeix a la moguda DINA4-DINAMITA del 15 de novembre al Teatre Zorrilla



El mestre Asensio s'afegeix a l'espectacle poètic, pirotècnic i musical i hi aporta una guitarra.

Així que ara el cartell que ha quedat és el següent:

Pep Mita (veu)
Francesc Compte (veu i baix elèctric)
Miquel Asensio (guitarra acústica i veu)

dimarts, d’octubre 17, 2006

El general Bum! Bum! es recicla com a promotor immobiliari


En motiu de la celebració de l'estrena de DINA4-DINAMITA, una nova versió de la cançó popular infantil "El general Bum! Bum!" veurà la llum el dia 15 de novembre al Teatre Zorrila de Badalona.

Lliuro una estrofa de la nova versió en la que el general s'ha reciclat ja com a promotor immobiliari.

El promotor Bum! Bum!
quan se’n va a Marbella,
buscant un dineral
fa tremolar la terra,
buscant un dineral
pregunta per l’alcalde,
buscant un dineral
ja l’han fet “concejal”.
Aparteu les criatures
que l’alcalde és de cartró
perquè cobra comissióóóóóóóóóó...
ó!!!

dijous, d’octubre 12, 2006

Presentació de DIN A4 - DINAMITA a la Sargantana



Reproduceixo la invitació de la gent de La Sargantana en la qual em conviden a una sessió de OFF TEATRE, a càrrec d'uns convidats que em resulten familiars...

Amics i amigues,

Després de passar una vetllada fantàstica amb en Ramon Solsona i el seu
'Cementiri de butxaca' (ahir a la Sargantana), us recordem la propera
convocatòria.

En aquest cas, encetem una nova línia a la programació de l'Espai
Sargantana. Es tracta de l'OFF TEATRE: una cita amb els creadors,
directors o actors d'alguna proposta teatral vinculada amb Badalona, abans
o després de la seva representació.

Ens acompanyaran PEP MITA i FRANCESC COMPTE, protagonistes del muntatge
DINA A4-DINAMITA. Serà el proper DIMECRES, 18 D'OCTUBRE a lesa 19.30h a
l'Espai Sargantana (C/Sant Francesc d'Assís, 18).

L'espectacle DINA4 - DINAMITA, que es representarà al Teatre Zorrilla de
Badalona el proper dia 15 de novembre de 2006 a les 9 del vespre, dins del
cicle 'Poesia & Co.' , està basat en l'obra poètica de PEP MITA
(www.pepmita.blogspot.com) amb aportacions creatives de veu i música a
càrrec de Francesc Compte.

No hi falteu!
..................
18 d'octubre
19.30H
OFF-TEATRE
Parlant de DIN A4 – DINAMITA
Amb PEP MITA i FRANCESC COMPTE
ENTRADA LLIURE
Organitza: Amics de l'Espai Sargantana
Lloc: Cafè de la Sargantana
...............

Espai Sargantana
www.espaisargantana.com
info@espaisarganana.com

dilluns, d’octubre 09, 2006

Poesia i Cia... presenta Josep Pedrals + Guillamino



ENDOLL - EN DOLL

Josep Pedrals
+
Guillamino


Teatre Zorilla, Badalona
(entrada pel carrer Sant Miquel)
Dimecres, 18 d'octubre a les 21 hores
entrada lliure

dijous, d’octubre 05, 2006

Frankfurt escrit amb k de katalà


La delegació katalana dels botiguers del llibre katalans ja han arribat a Frankfurt enkapçalats pel seu kap: Ferran Maskarell. La nostra kultura vol agafar el tren de la fira, posant especial akkent en la literatura katalana escrita en katalà. Aquesta gran idea pot revolukionar el món literari de kasa nostra. Franç Cafca estaria impressionat! Ara que ja s'han preokupat pel món de la kultura katalana del sektor llibre model korte inglès, kaldrà que algú els recordi que també existeixen escriptors que escriuen amb "c" de català, però que no són de la secta de la "k" de la nomenklatura katalana de la Plaça Sant Jaume. Marsé: Torna a explicar allò de la diferència entre "el món de la literatura" i "la literatura", que es veu que no ho van entendre!

dimarts, d’octubre 03, 2006

Amish



Novament als Estats Units un home armat ha entrat en una escola i ha disparat. Aquesta vegada ho a fet en una escola de la secta Amish --per pur atzar-- i les seves víctimes han estat totes nenes, cinc concretament, ja que primer ha fet fora tots els nens. Diuen que és una venjança que arrossegava de quan era també menut i que anava destinada a les nenes en general. I també diuen que estava boig perquè en acabar la seva particular massacre s'ha disparat ell mateix un tret. Bestieses. Els bojos són els fabricants d'armes que com sempre no s'han disparat el tret i han continuat com si res treballant als despatxos de les seves fàbriques. L'assassí de les nenes de la secta Amish era un malalt. Els que li van proporcionar les armes no estaven malalts, estaven saludablement bojos.

dilluns, d’octubre 02, 2006

Yahoo rectifica i torna a penjar correctament "Pep Mita's Corner"



En una baralla que ja feia massa temps que durava, Yahoo ha decidit rectificar i les web que havia canviat de nom pel seu propi compte i risc, afegint un sospitós "us." en els dominis dels usuaris europeus just després del "www", fent-les pràcticament inoperatives, a menys que et dediquessis a refer-les, ha donat marxa enrera, s'ha disculpat i ara es poden tornar a consultar amb el seu nom originari, com ara pot ser el Pep Mita's Corner, http://www.geocities.com/Paris/Cafe/5061/


Aquí teniu la que vaig penjar l'any 1997 sobre poesia visual.

diumenge, d’octubre 01, 2006

DINA4 - DINAMITA

Espectacle de poesia escènica, que s'està creant a partir de la meva obra poètica i narrativa amb aportacions creatives de veu i música a càrrec de Francesc Compte.



Les bases de l'espectacle DINA4 - DINAMITA, que es representarà al Teatre Zorrilla de Badalona el proper dia 15 de novembre de 2006 a les 9 del vespre, dins del cicle 'Poesia & Co.' ja estan llestes. A partir d'avui aquest bloc en farà un seguiment exhaustiu, fins que es pengi una plana específica sobre el 'work in progress' de l'espectacle. El compte enrera comença...

Viquiprojecte:Badalona


Començo a participar en el Li proposo a Joan Puche que escrigui una entrada sobre "Edicions Fet a Mà" i que a canvi, jo n'hi escriuré una del "Pont del Petroli, Col·lecció de poesia". Accepta.

L'Oriol Lladó m'envia mail indicant-me que l'entrada sobre la Societat de principis del segle XX, L'Era de Badalona, està ja penjada tot i que encara s'ha de revisar.

dilluns, de juny 12, 2006

Tancat per vacances

Aquest dietari estarà aturat fins després de l'estiu, pel cap baix.
Estic treballant en un canvi d'imatge i de contingut del bloc.

diumenge, de maig 28, 2006

II Jornada de Poesía Experimental Gastronómica de Cal Jeo


Per fi! Ara amb la pesia visual ja podem menjar!
Si voleu més informació: http://boek861.com/