diumenge, d’abril 30, 2006

Kafka i els fills


Torno a llegir Kafka. Cada vegada m'agrada més rellegir. Haig de recomanar els joves que llegeixin per divertir-se, sí, però que llegir Kafka pot ser tremendament divertit si es fa bé i no ha de tenir res de dificultós si es segueixen els passos necessaris. L'esforç per llegir llibres i idees més abstractes es cobra amb la satisfacció d'avançar més cada dia en el descobriment de nous camins per a la imaginació i això acaba sent divertit a la força.
Recordo Sílvia Soler dient-me que això de tornar als clàssics està molt bé, però que l'afició de la lectura s'agafa més aviat llegint coses que atrapin al jovent, com ara Harry Potter. Potser sí, però jo no torno als clàssics perquè no me n'he mogut mai d'allí. I de jove llegia Stevenson, Verne, Zane Gray, però de seguida vaig arribar a Zola, Dickens, Kafka, Joyce.
La meva filla em dóna més dades kafkianes. Els que estudien batxillerat de ciències només fan literatura catalana i espanyola. I els de lletres? Els de lletres, papa, també però més hores. I la literatura que no és ni espanyola ni catalana??? Ja s'espavilaran quan acabin els estudis.
Quin estudis???