dilluns, de febrer 27, 2006

Cinema camaleònic


Amb l'estrena de la pel·lícula "Capote" que aquí l'anomenen "Truman Capote", que posats a rebatejar podria dir-se "In cold blood", una vegada més el cinema tracta la figura d'un escriptor, en aquest cas un veritable fenòmen mediàtic del seu temps, per parlar de periodisme. Ja que al cap i a la fi, més enllà de la magnífica interpretació que Philip Seymour Hoffman fa de Truman Capote, el que queda després de veure la pel·lícula és el relat de la gestació d'un llibre d'estil de la posició que hauria d'adoptar qualsevol periodista davant d'un fet brutal com va ser la matança de la família de Kansas. Avui, però, el periodisme que sovint es practica és "música per a camaleons" com diria el mateix Capote.

divendres, de febrer 24, 2006

Força farsa!!!



Harry Potter versió 0.6 acaba d'aterrar a les llibreries catalanes. Alguns dels 800.000 exemplars editats en castellà i tots els 100.000 editats en català en donen fe. I au tu, que qui Potters endinya calerons s'embutxaca. Ja se sap que les grans editorials catalanes, amb Planeta al capdavant i Grup 62 seguint-la de molt lluny, han assolit el més alt nivell de papanatisme de la història de les lletres catalanes. Però això ja no és notícia.

La gran discussió del moment és --atenció!--per què en català un llibre val 22 euros si en castellà en val només 20. Misteri. S'ha de tenir molts estudis per respondre aquesta pregunta. Però a les prestatgeries de darrera de les llibreries hi tenen guardada una pila de llibres que duen els mots Farsa de Màrius Serra en el llom, novel·la guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes que està a punt de sortir al mercat.

A ningú se li acut preguntar quant costarà el llibre de Màrius Serra, ja no diguem si tindrà la difusió que mereix i si als lectors els hi quedaran alguns euros per poder comprar-la.

És necessari treure el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i el Premi Internacional al papanatisme, el mateix cap de setmana?

La literatura real és "puro teatro". Visca Honduras!

diumenge, de febrer 19, 2006

El B.A.M. de New York fica la pota a la lluna

El B.A.M. (Brooklyn Academy of Music) de New York publica en anglès el conte "La llar d'en Walt. Per fi?" i compra els drets per editar "Ficar la pota a la lluna" als Estats Units. La intenció és rodar com a fals documental el relat que transcorre moments després de l'11-S, per a ser projectat en un festival dels que organitza a Brooklyn el B.A.M., en aquest cas amb pel·lícules relacionades directament amb els esdeveniments de l'11-S del 2001. La pel·lícula la produeix la "Public Authority of Transport" de New York. El festival tindrà lloc el proper mes de març de l'any 2007. Totes les pel·lícules es podran veure per TV per cable. De la banda sonora de la pel·lícula se'n faran càrrec educadors i estudiants del mateix B.A.M. El dia 8 de març signo el contracte, però ahir ja vaig eixamplar la porta de casa.

dijous, de febrer 16, 2006

Qui espera, desespera


Afegeixo aquest nou poema visual animat al bloc "Finestres en un bloc"

diumenge, de febrer 12, 2006

De Dogville a Manderlay


Hi ha històries que que t'atrapen i no et deixen anar. Els guions cinematogràfics i el mateix cinema haurien de llegir-se i veure's també en clau literària.

El viatge de Grace a Manderlay és cinema en estat pur bastit a través de la literatura. La democràcia és el menys dolent dels sistemes que hem trobat per fer veure que ens comportem com éssers humans, si és que encara mereixem anomenar-nos éssers humans. Però a vegades aquest "menys dolent" aplicat a la democràcia agafa el seu veritable sentit i el que encara és pitjor, el desplega en tota la seva dimensió.

Lars Von Trier crida en cadascuna de les seves pel·lícules: auxili! Hem d'escoltar el seu guió i llegir la seva càmera, perquè el dolor ens pot fer recordar que encara avui només sabem que no sabem res. I el que és més important, com deia Lautréamont, hem d'entendre que existim perquè no som "l'altre". Massa sovint ens n'oblidem. Cal recordar-ho.

dimecres, de febrer 08, 2006

Barret camaleó


Un dels 15 poemes visuals creats els any 90, utilitzant el software Medi8Or en un PC IBM 286, que ja estan penjats en un nou bloc.

dimarts, de febrer 07, 2006

Primers apunts del poemari "Obro el calaix de l'arbre"



amarat d’olors
convoco la pluja

jo he vist les onades
enfilar-se als balcons

esclafat per la llum
demanava rialles
i em tornaven presons

he comptat moltes passes
i he recollit més raons

ja he tocat els seus llavis

he escoltat les llambordes

he viatjat al futur
de coixins en coixins

palplantat a la lluna
m’he trobat de petit

he mirat el rellotge
i he vessat els segons




Lliuro aquest grapat d'apunts que són anteriors a la redacció del poemari "Obro el calaix de l'arbre" que publicaré per Sant Jordi.

divendres, de febrer 03, 2006

L'ou i la política



A un ou se l'acostuma a anomenar ou.
Si algú l'anomena pilota no passa res.
Però si creu que és una pilota, fotuda.
La temptació de jugar-hi és forta.
Amb un ou no s'hi ha de jugar massa.
Si s'hi juga massa s'acaba trencant.
Catalunya és una nació.