Aquest any n’hem comptat deu des que Edicions Fet a Mà va publicar el seu primer llibre. A mà, és clar. I, si hem de ser sincers, hauríem de dir que celebrem els deu anys des que Teresa Estruch i jo vam publicar “Beure’s l’enteniment” cosint un a un 500 llibres, que miraculosament i davant de la riallada general es van acabar venent. Després d’aquell llibre van arribar tot un seguit d’esdeveniments que ara ens han portat a mirar enrere i veure publicats una trentena de llibres, unes altres tantes exposicions de poesia visual, tres curtmetratges, la producció de quatre obres de teatre, etc. etc. Aquests fets en sí mateixos són en realitat Edicions Fet a Mà, una editora de cultura de Badalona –i no només de llibres--, que com a tal es va proposar agitar la ciutat i va acabar disparant molt més enllà de les portes del seu poble. Aquests fet no s’han produït per art d’encanteri. Francisco Martínez Pazos, Daniel Montes i Juan Antonio García també han estat, i de fet són i sempre seran, Edicions Fet a Mà. Sense ells no s’entendria l’aventura.
Fa dos anys en Daniel, en Juan, la Teresa i jo vam decidir deixar l’editorial congelada. No la donaríem per morta, però tampoc publicaríem res de nou. Ens vam donar un temps. Aquest temps ja ha passat i comença a fer fred. D’Edicions Fet a Mà queda la feina feta i un fill, Pont del Petroli, que ja s’ha emancipat amb gran alegria dels seus pares i mare!!! És hora doncs de treure l’editorial de la nevera, descongelar-la i deixar-la en mans dels historiadors, perquè Edicions Fet a Mà ja és història.
Degut a la mediocritat general i sobretot cultural en la que vivim, algú podria pensar que pleguem --de fet jo mateix sóc el que plego Edicions Fet a Mà en decidir aquest moment i aquest mitjà per fer-ho públic—i deixem de publicar sota el nom d’Edicions Fet a Mà, per culpa de diverses raons que serien absolutament falses. I m’agradaria detallar, sobretot, per les coses que ‘no’ pleguem.
No pleguem perquè Edicions Fet a Mà no hagi rebut mai cap subvenció de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Badalona o de la Generalitat de Catalunya, perquè mai n’hi vam demanar. Si hem deixat de publicar tampoc és perquè no ens sentim volguts en el món, petit món, editorial i llibreter de casa nostra, perquè la veritat és que ens hem sentit sempre molt estimats. No pleguem perquè jo no vulgui publicar res més, en Dani deixi d’editar a partir d’ara o en Juan vulgui engegar-ho tot a dida, perquè això no és cert. Jo continuaré publicant, en Dani i en Juan continuaran fent la seva feina, però Edicions Fet a Mà com a tal no ho farà perquè la Teresa i jo, els avis, ens jubilem i esperem amb sana impaciència l’arribada de noves editorials i nova gent que ompli el buit que vam deixar ja fa dos anys –recordo-- a casa nostra. No cal que digui que tampoc pleguem per manca d’èxit. Molts de vosaltres que esteu rebent aquest mail sou precisament els que juntament amb moltíssima més gent heu fet possible l’autogestió d’una editora que a la vegada sovint us ha ajudat a fer ressò de la vostra obra, i és que de fet vosaltres heu acabat sent els nostres millors clients. Ningú ens deu res de res i Edicions fet a Mà no queda a deure res a ningú. Perquè si quedem a deure alguna cosa és gratitud a tots aquells que des d’un principi ens van prendre seriosament, i aquesta mena de deutes no es podem pagar més que amb paraules. Gràcies, doncs.
Pel que fa concretament a mi, tinc projectes editorials que s’allunyen molt de l’esperit d’Edicions Fet a Mà i no penso fer servir el seu nom per empreses que seran creades amb una finalitat clarament lucrativa i que res tenen a veure amb l’esperit de l’autoedició. Vaja, que us continuaré donant la tabarra amb una altra disfressa.
Tot té un principi i un final, per sort! I Edicions Fet a Mà ha arribat fins aquí. Celebrem amb alegria que hagi durat 10 anys. Continuarem al costat de la gent de Pont del Petroli i els que els hi vinguin al darrera. I mirant endavant, deixarem aquesta darrera maleta per agafar amb il·lusió una altra de nova i lluent.
Salut i a reveure companys!
