S'acaba l'estiu i és hora de plantejar-se l'etern dilema: Treballar o fer diners?
Tal com estan les coses crec que seria bo ajornar el tema del treball --sempre hi serem a temps-- i decantar-nos pel tema de fer diners, és més urgent.
Tradicionalment la millor i més ràpida manera de fer caixa ha estat atracar un banc. Darrerament, però, aquestes entitats ens tenen mal acostumats fent-nos creure que són ells els que estan necessitats --tonteries!--. Sempre hem presentit que eren ells els lladres, però és que ara ho sabem del segur!
Atracar un banc és molt cansat. A la primera fotografia veiem que a més de disfressar-se amb un passamontanyes gens adient per la calor que ens està matant, hem de lligar una noia, tapar-li la boca amb cinta aillant... en fi que sembla divertit, però, ja us ho dic jo, cansa. A la segona fotografia es veu que també es pot fer a cara descoberta si els treballadors col·laboren, que normalment fo fan, però... la veritat és que sempre t'acaba enxampant la policia, no us vull enganyar.
Hi ha una manera molt més efectiva. Es necessita tenir un compte bancari amb uns quants diners --tampoc cal que siguin molts!-- o bé tenir un compte bancari en números vermells --ara sí que cal que siguin molts!--. Si teniu ingressos perìòdics: una minsa nòmina, una pensió o fins i tot si cobreu l'atur encara funciona millor. També funciona si teniu pagaments mensuals grossos, hipoteques, rebuts del gas... això sí, no n'heu de tenir de pendents.
Heu d'anar a l'entitat el dia 27 o el 28, i si aquest dos dies cauen en festiu, mai el 29 o 30, millor avançar la data al 26, ja veureu el perquè. Entreu a l'entitat, pregunteu pel director. Si es neguen feu un espectacle sorollós i us tireu a terra cridant. Vindrà el director, creieu-me. Quan el tingueu davant us portarà al seu despatx i li dieu que al banc del costat --el que ja sabeu que és més a la vora-- us han dit el següent: "Si em porta els diners, o el deute, o el pla de pensions, o el que sigui d'un altre banc que no sigui el nostre li donarem 1.000 euros a fons perdut". Aleshores li dieu: "O em dóna vosté els 1.000 euros o m'ho enduc tot."
Pot ser que a primera vista no us cregui. Heu d'insistir fent-li creure que teniu molts amics que també ho han fet i els ha anat bé. Un director de banca a final de mes, el dia 27 o 28 és molt vulnarable, però compte! El 29 o 30 ja és massa tard! Aquell home només pot pensar en el balanç de final de mes. Si estem a l'agost per exemple, el setembre no compte per a ell, repeteixo només val el balanç del mes en que es troba. Punt.
Us en sortireu. Si no hi ha sort no feu com abans i comenceu a cridar: "Lladres! Lladres!" Ja no funciona, ho sap tothom. Millor que proveu: "Estan a punt de tancar! Aquest banc no té ni per pagar la nòmina!" Això sí que s'ho creuran la resta de clients. Sort!
Als cristians se'ns mengen els lleons, però això no vol dir que no ens poguem defensar!
