S'ha sentit de tot, des de uis, ohs, ais i Mon Diéus fins a Oh la las i C'est pas possibles. Tot el que vulgueu. Però per tercer any a França la venda de música enregistrada augmenta sense cap mirament. El balanc de l'any 2008 les xifres han escopit: Mai ens havia anat tan bé!
La mani dels segells triomfadors encapçalada pels decantats cap a la música clàssica i el jazz i seguida pels denominats com a música amb arrels --o sigui, música-- brandant un pancarta on es pot llegir "C'est formidable!", van enfilar per gauche de la Rue Rivoli fins a anar a petar just davant de l'Élysée.
Pas de mérite, diuen. Es tracta de segells petits que editen tirades curtes. I?
I la grip més forta la passa França: 150 segells nous en un any de recessió, però travessa l'atlàntic sense pietat: més de 60 segells nous entre Manhattan, Brooklyn and co. Que la caiguda de les majors ha ajudat a la fita no en tingueu cap dubte, però és que els paios s'ho van buscar a pols.
A Kenny Barron li pregunten per la crisi de la venda del cd i ell ?!?!?!? What?!?!?!?!?! però si en un any he enregistrat tant que quasi no he pogut anar de gira!
Escolta'm bé Sgae: Uipieh!!!!!
