L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. El cinema català, si és que es pot anomenar així al poc cinema que es fa a casa nostra, està malalt. No és mort del tot, però sí que bastant malalt. El seu gran problema no és pas la llengua en que es parla --el castellà--, que també, sinó senzillament una barreja de tansemenfotisme a l'hora d'anar a veure'l per part del seu públic natural, l'autòcton, el barretinaire, i també una manca de qualitat tan gran que sovint fa una mica de vergonya reconèixer-la. Però les coses són com són. Cap país està obligat a destacar en totes les branques de les arts oi?Els polítics quan pensen en el nostre cinema pensen més en la llengua en que és parlat que no pas en la seva qualitat, però. Moltes de les poques pel·lícules que es fan a casa nostra són parlades en castellà, és veritat. Però no totes. Perquè malgrat tot, encara n'hi ha que es roden i fins i tot s'estrenen parlades en català. Fan bé els polítics de subvencionar productes, alguns d'ells prou respectables, però que en la majoria dels casos destaquen per la seva mediocritat, pel sol fet d'estar parlats en català? Potser sí. Jo preferiria que invertissin els meus diners en una altra cosa de més profit i que ens interessés més a mi i als meus conciutadans. Però bé, si políticament no es pensa així, ho respecto.
El que ja no respecto gens ni mica és que una altra pel·lícula forània, parlada en una llengua també en perill de desaparèixer es dobli al català. Que ho facin amb les pel·lícules parlades en anglès, alemany o francès tampoc em sembla bé, però el que ja em treu de pollaguera és que una pel·lícula parlada en danès o flamenc es tradueixi al català i s'apel·li a la defensa de la llengua catalana, convertint la malifeta en un pas endavant per la nostra cultura. I l'altra llengua? I l'altra cultura que esclafem? Ens agradaria que el poc cinema en català que es fa quan es projectés fora de casa nostra perdés el seu tret principal, el seu idioma, el català? Oi que no?
L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. Sembla mentida que gent que s'autoanomena nacionalista es dediqui a liquidar altres llengües minoritàries i clami al cel quan es discrimina a la seva. Tant li fa massacrar amb el castellà o fer-ho amb el català.
Carod, Saura, Montilla, us ho heu de fer mirar!
