No hauria de ser així. Però les coses són com són. Tornar de vacances i anar a petar a Catalunya és un retorn a la mediocritat.
Aquest estiu ha estat especialment espectacular a casa nostra en aquest sentit. Potser no ens hauria d’estranyar que res de “la cosa pública” hagi funcionat, però trens, avions, metros, carreteres, companyies elèctriques ens han confirmat el que ja sabíem: estem en mans de persones mediocres.
Entre un temps a Berlin i un altre temps a Roma vaig passar una setmana a Barcelona. Déu meu!
El tram que surt de Sant Adrià fins a la Vila Olímpica funcionava fins a la parada del Fòrum. Allí havies de fer transbord a un altre tram per qüestió d’obres. Bé, doncs no. No hi havia tal transbord perquè algú no havia recordat que les vies estarien aixecades per culpa de les obres d’un col·lector. Aleshores figura que posaven uns autobusos. Bé, doncs no. Posaven uns “autocars de dos pisos” enormes en comptes del tram, perquè els autobusos s’havien acabat. Ja està? Doncs no. A les Glòries havies de baixar i agafar un tram que venia de la part alta del Besòs. Però tampoc arribava. A Ciutadella quan agafaves el metro només anava en un sentit, però només t’ho deien uns segurates amb pistola quan ja estaves a dins del metro. Si volies tornar enrere havies de seguir un cordó vigilat. Si aconseguies arribar a Barcelona més de 100 transformadors elèctrics et foradaven els timpans. La xarxa elèctrica no anava bé. Els trens que anaven de plaça de Catalunya al Maresme no anaven. Havies d’agafar el tren a l’Estació de França. Si el trajecte era de Mataró a Estació de França, per exemple, quan arribaves allí ningú advertia a la gent de fora on estava la parada de la Barceloneta i la munió de turistes que volien agafar el metro t’aturaven cada dos per tres: Pietat, senyor català! Si baixaves al Clot, també segurates armats eren els que et guiaven al metro. Ja està? No. La línia vermella també estava tallada un tram. Allí havies d’agafar un autobús fantasma que mai arribava. La línia groga també estava tallada un tram, però ningú t’ho deia, perquè ningú ho sabia. I ja està? Doncs tampoc, perquè l'aeroport estava col.lapsat i el port de Barcelona acumulava retards de més de 12 hores...
Tot això i més, i tot, tot, esperant l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona que en comptes de fer-lo passar per sota la Sagrada Família l'haurien de fer passar per sota la plaça Sant Jaume. O, per assegurar el tret, potser seria millor que passés per sobre la Plaça Sant Jaume!
No és que els nostres polítics i responsables de tot plegat siguin ineptes. Són mediocres, molt mediocres, tant que semblen inútils. Però no ho són pas, la seva feina la fan molt bé, perquè han estat escollits precisament per la seva mediocritat i en això ningú no els guanya.
