dijous, d’octubre 25, 2007

Ara sí


Ara sí, ara puc dir que no exagero per res si parlo de...

la mediocritat absoluta que s'observa en els gestors de la crisi de movilitat en les rodalies de la ciutat de

Barcelona,

la incapacitat absoluta a l'hora d'explicar el què passa i el per què passa tot plegat i que fa que no rutlli res:

ni el tren, ni el metro, ni els autobusos, ni els avions, ni les carreteres, ni res,

el papanatisme absolut dels mitjans de comunicació catalans i d'arreu a l'hora de senyalar responsables, això, per no dir

l'absoluta desaparició d'alguns dels més grans comunicadors a l'hora de parlar del tema,

la covardia absoluta a l'hora de donar una resposta, nosaltres els ciutadans, que es veu que només sabem trucar a

la ràdio, a la tele o escriure en els diaris denunciant allò que ja sabem, però que en canvi som incapaços com a

comunitat d'actuar contundentment per sol.lucionar-ho,

i també la tranquilitat, trista tranquilitat, que em produeix veure una vegada més que alguns som profetes al nostre poble.

dijous, d’octubre 11, 2007

Alguns dels llibres-tube mes "llegits" a Frankfurt

El llibre no ha mort pas. És ben viu a Frankfurt-tube!

En català? Quin català? La fira? Quina Fira?

Aquí teniu tres videos-llibre exemplars del que està triomfant ara mateix a Frankfurt-tube. En anglès, és clar!





dimecres, d’octubre 03, 2007

La cremada d'un símbol




Hi ha algunes coses que no m’han quedat massa clares.

Cremar una fotografia del rei de cap per avall és un delicte, això ho he entès perfectament. Per deducció també entenc que no puc cremar en públic una bandera espanyola o catalana, ja que també es tractaria de cremar un símbol de l’estat. En canvi, i sempre que em trobi en territori espanyol o fins i tot americà, puc cremar una bandera americana sense cometre cap acte il.legal. No puc cremar, però, un retrat o un dibuix de Mahoma, encara que o faci a Estats Units, perquè tot i que no tocaria cap símbol de l’estat espanyol ni americà, la resposta d’alguns dels seguidors del profeta no seria pas cremar un retrat meu, sinó cremar-me a mí mateix en persona.

O sigui que estic sota la llei de l’estat espanyol, català o americà --que per mi són la mateixa cosa--, pel que fa a la legalitat, i en canvi estic sota la llei de la selva quan es tracta de fer broma dels símbols d'alguns matons, perquè l’estat que figura que ha de vetllar per la meva llibertat d’espressió, no me la pot assegurar.

La pregunta és: ¿Tot i que jo de cap de les maneres no em reconec ni espanyol, ni català, ni americà, podria, si que em vingués de gust, imaginar i només imaginar, cremar una fotografia --encara que fos del dret-- del president de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable José Montilla o del senyor Carot Rovira?

Quan treballo, puc escriure que un personatge d'un conte o d'un guió televisiu crema una bandera o qualsevol símbol o no?

És més: M’està permès encara que només sigui imaginar o pensar cometre un acte en contra d'un símbol de l’estat encara que no l'acabi portant a terme, o no?

O sigui, hi ha llibetat de pensament a Catalunya i a Espanya, o no? Me n'haig d'anar a Estats Units a imaginar-ho o no cal?

Hi ha llibertat d'expressió on visc? No!

Però, hi ha llibertat de pensament?

Jo no ho tinc tan clar.