Il·lustració feta per Josep Niubó per a la carpeta 'Badalona visions 15+quinze' acompanyada del següent poema:
Quiet, que és el carrer el que es mou.
Just traspasses el cancell que ja et desperta.
El teu carrer et coneix de sempre,
et passeja cada dia
i t'aboca cada nit als peus de casa.
A cada cantonada,
a cada balconada
i a cada finestral,
hi has deixat el rastre d'una ullada.
I ara et coneixen i t'atrapen: et caminen.
Vas del dia a la fosca i de la nit cap a la llum,
on reculls de la lluna, la guia de tornada.
Just traspasses el cancell, altra volta al cap de casa.
O potser als peus del carrer.
Tant se val, mai t'has mogut.
Ets més parent de Badalona que d'Istanbul, sí,
però sovint quan més t'allunyes més t'endreces.
Et calces les dues sabates
i ja et trobes com a casa.
(Pep Mita, febrer de 2010)
