Finestres al vent revisitades

Fa uns mesos va fer 10 anys que en els carrers del centre de Badalona s'hi podien observar uns objectes més propis d'una sala d'esposicions que d'un carrer. Era el juny de l'any 1999 quan Cesco va exposar les seves Finestres Al Vent amb motiu de la celebració del Dia Sense Cotxes organitzat pels veïns d'aquell barri. Demà, dia 1 de desembre, amb la presentació a La Sargantana d'una edició especial del llibre Retallo els estels dedicat a la memòria del nostre amic volem passar una estoma junts la gent que van tenir la sort de viure uns anys de la nostra vida amb ell.

Reprodueixo aquí sota, l'escrit de dos metres d'alçada penjat en una paret, que acompanyava l'exposició aquell dia, i que em sembla que reflectia bé l'esperit del que pretenia Cesco i del va aconseguir aquella festa ciutadana.



Cesco i les seves finestres al vent

Conexíem El Gran Teatre del Món, perquè es troba
davant de casa, just al mig del carrer.

Sabíem que la millor sala per exposar
la podíem veure sempre que volguéssim,
ajaguts a la gespa o al terra o al ciment i mirant al cel.

Conexíem que els millors actors possibles
eren la llum que ens dóna el sol i l'ombra que li prenem.

Sabíem que la millor posta en escena
la fant els núvols canviant de forma constantment.

I també havíem sentit dir que les finestres
han estat construïdes per estar obertes de bat a bat.

Però ara Cesco ens ensenya
just en el Gran Teatre del Món,
sota la millor sala on es pot exposar,
amb els millors actots i actrius possibles
i amb una posta en escena inqüestionable.
com les seves finestres s'exposen sense por,
sense marc, sense adreça, sense presentacions,
a la mirada de la gent
i com, des de l'estenedor des d'on pengen,
ens conviden a entrar en el domini dels ocells.

Vinga, voleu, que per un dia tots tenim ales!

L'editorial conjunta d'alguns dels diaris catalans

El contingut de l'editorial conjunta que han publicat avui alguns dels diaris catalans hem sembla correcte i el subscric en la seva totalitat. El títol, la dignitat de Catalunya, ja són figues d'un altre paner.

La dignitat d'un poble no depèn de la sentència de cap tribunal, ni ara ni mai. Tampoc del fet de que unes capçaleres de diari l'hagin de defensar alhora encara que sigui excepcionalment. Els diaris serveixen pel que serveixen i poca cosa més. I encara més avui dia.

És bo que anem tots alhora quan l'empresa ens sembla important, però els missatgers d'opinions han de ser missatgers d'opinions i han de deixar als actors polítics, o sigui els pobles, que no en fem un negoci de la defensa del nostre destí ni de la nostra dignitat, ser els protagonistes absoluts de la funció.

El peix que compri avui a la Boqueria l'embolicaré amb paper del diari Libération que vaig comprar abans d'ahir.

Eiji Oue s'inventa la novena de Bruckner

Eiji Oue, tant estimat per alguns com detestat per altres, l'actual director de l'OBC pel que resta de temporada a l'Auditori, aquest cap de setmana l'ha fet grossa.

I no ho ha fet com ens te acostumats, o sigui amb una de les seves excentricitats --saludar al públic disfressat amb una samarreta d'en Messi o respatllant el trajo d'un pianista convidat i la seva banqueta per treure-li algun bis-- no, aquesta vegada el conill la tret del barret del músic més inclassificable del segle XIX, Anton Bruckner.

I s'ha dit, mira, ara farem veure que l'Anton en la seva inacabada novena simfonia --que en Karajan acostumava a finalitzar afegint el Te Deum, a manca d'un quart moviment que és evident que li manca--, ara farem veure doncs, que els pizzicato dels primer i segon moviments són de Mahler. (Sacrilegi!!!) I també farem veure que el bon Anton s'havia llegit fil per randa el manual del bon wagnerià. (Doble sacrilegi!!!) I...... li ha sortit bé! Perfecte! Mai havia sentit un Bruckner més Bruckner que el d'aquest cap de setmana.

Als que estem tronats si se'ns deixa fer, en fem molts de disbarats. És cert. Però quan l'encertem... com l'Oue aquest cap de setmana, aixequem de les cadires fins els més escèptics.

Qui no s'arrisca no pisca. Bravo Oue!

Garzón col·loca Badalona en el mapa

Que en parlin encara que sigui bé.

Però la veritat és que des que Garzón tornant de Santa Coloma i passejant amb el seu fill es va parar davant del Port de Badalona, ens escriuen amb lletres més grosses.

La cosa (davant del Port) podia anar així:

El fill: I això que és, pare? (senyalant el Port de Badalona)
El jutge: ?¿?¿¿?¿ (dubtant)
El fill: eh, pare! (estirant de la mà)
El jutge: No ho sé del cert, fill. Però t'asseguro que algun dia tot això serà teu.

Una nova icona: Afegim al badiu, al micaco i a l'anís del mono, el Juan Felipe de Santa Marina Badalona.

I els danys col·laterals? Per a Santa Coloma, és clar. El concert de Chick Corea i Gary Burton suspès. El Teatre Segarra tancat fins a nova ordre. I la noia aquella que han posat al balcó de l'Ajuntament: "Tranquils, Jordis, tranquils, que és la Guàrdia Civil."

Però a Badalona, el que dèia, sumem més portades de telediari en un mes, que en els darrers 20 anys. Que en parlin encara que sigui bé.