dilluns, d’octubre 27, 2008

That's all folks!

El fet de portar diversos blogs que no tenen res a veure ni amb Badalona ni amb Catalunya --i que són en anglès--, signats amb un altre sobrenom que ara mateix no crec convenient relacionar amb el de Pep Mita --Boris Vian va firmar en més de 400 pseudònims!--, ha fet que no pugui afegir regularment posts en aquest bloc. O millor encara, que m'ha fet molta mandra. Quan tinc una mica de temps lliure no em ve de gust distreure'm escrivint en un blog meu ni en pintura!

A més si vull dir alguna cosa de 'Badalona' i els seus voltants ja ho faig regularment, ja sabeu que tenim amb la Teresa, tvb1minut. El format m'atrau molt més.

O sigui que fins que que no passi l'oratge, aquest filmet del meu millor amic de ficció explica perfectament el meu darrer comunicat (en aquest espai).




Ens veiem en altres llocs de la xarxa!

dissabte, de setembre 13, 2008

Sisplau, no ho digueu a ningú (La forquilla cultural)

En aquests temps de crisi econòmica els ajuntaments han après ràpidament a conjugar el verb arruïnar-se.
Vaques flaques per les guardioles municipals, que pel que fa al món de la cultura significa: encara canten més bastos!
Hi ha un secret, que alguns hem guardat ben amagat durant molts anys, que pot ajudar a fer passar amb més alegria la devallada d'actes que ens espera. És la forquilla cultural.

Però, sisplau, no ho digueu a ningú... Penseu que quants menys ho sàpiguen, a més tocarem, ja m'enteneu.

dilluns, de setembre 01, 2008

Les 7 preguntes publicades al magazine In·Cultura

Darrerament no em ve massa de gust parlar de política cultural a Badalona. Tot i així vaig aprofitar el fet de que el magazine In·Cultura em proposés 7 preguntes pel seu número d'Agost per despatxar-me a gust. Aquí penjo les preguntes i les respostes.

La porta ideal per a la Regidoria de Cultura de Badalona.
Manés qui manés, hauria de ser aquesta.



Què aporta el departament de cultura a l'activitat cultural de Badalona?


Res. Si l'anomenéssim bé, departament de comissió de festes de Badalona, aleshores fins i tot exel·liria en la seva tasca, però com a gestors de cultura són un niu de pols. Per repartir subvencions no cal una regidoria i en quant a edicions fet a mà, la nostra editorial, s'ha demostrat que no va estar una bona idea anar-nos posant pals a les rodes, ja que no els va servir de res: vam continuar fent la nostra tasca, bé o malament. Les seves picades de mosquit emprenyen, però poc més.


Quines mancances trobes a faltar a Badalona perquè la cultura pugui engrescar a la ciutat? Difusió, espais accessibles, promoció, formació, creació, poca assistència...?


Totes elles i cap. M'explico. La cultura que surt de la societat civil que la gestiona, ja engresca a la ciutat en la mesura que poc o molt ja arriba a qui va dirigida. És correcte pensar que qualsevol cop de mà pot ajudar, però segons de qui vingui el cop de mà pot ésser pitjor el remei que la malaltia. Hem de demanar que les institucions facin pista als creadors. I si saben llegir i escriure, doncs que ajudin, però només si saben llegir i escriure, d'acord?


Dels avatatges de la ciutat en aquest sentit, en parlem o no?


Sí, Badalona en ser un barri de Barcelona té molt de guanyat de bell antuvi. Però no hem d'oblidar que Barcelona només és també un 'barri' d'Europa, del món en definitiva. La seva situació és perfecte, si l'aprofites, la promoció, la formació, la difusió... tot ve donat. Excepte, és clar, la creació, per això no hi ha solucions màgiques: o tens imaginació o no en tens. Punt.


L'Ajuntament fa tot el que hauria de fer? I el públic? I les entitats?


Anem a pams. Pel que fa a l'Ajuntament ja he deixat clar abans el que en penso. Pel que fa a la cultura, no és que juguin a una altra lliga diferent a la que juguem alguns, és que juguen a un altre esport. Són literalment marcians, ésssers d'un altre planeta on la cultura es mesura a cop de talonari. La imaginació no és el seu fort. Pel que fa al públic, jo no crec que hi hagi un públic badaloni específic. El públic és universal i no se li por demanar que militi en res, al públic un se l'ha de guanyar. I finalment, les entitats. Bé, a les entiats no se'ls pot demanr més del que ja fan, només se'ls pot donar les gràcies i ja està.


El fet de trobar-nos al costat de Barcelona, és una sort o un 'handycap'?


Ni una cosa ni l'altra. És una realitat amb la que hem de viure. I pel que fa a molts de nosaltres, com ja he dit abans, és una inmensa sort. A més, no només estem al costat de Barcelona, estem al costat de tot el que vulguem. Jules Verne estava al costat de la lluna, al costat del centre de la terra, a cinc setmanes en globo de donar la volta al món en vuitanta dies... La recepta només és una: imaginació.


Quins beneficis aporta la cultura a una ciutat?


Una ciutat és cultura o no és res. Els clàssics deien que qualsevol cosa és o bé cultura o bé natura. Una ciutat és doncs cultura. Per cert, no li vindria malament una mica més de natura a Badalona. I pel que fa els beneficis que aporta la cultura a una ciutat em sembla que ja ha estat contestat, però ho diré més clar: la cultura és el carnet d'identitat d'una ciutat. Sense cultura les ciutats no tenen DNI propi.


Pensant en termes econòmics, és un benefici o una despesa la cultura?


La cultura mai és una despesa, sempre és un benefici. Perquè els teatres, els llibres, la pintura, la música són beneficis econòmics fàcilment demostrables. Però també és cultura i benefici el comerç, la industria, l'esport. Sento repetir-me però el que dóna més beneficis a llarg plaç és la imaginació, o sigui l'exercici pràctic de la cultura, però això ho contestaria més bé Leonardo Da Vinci que no és veritat que estigui mort, la seva petjada la podem trobar en moltes més coses de les que ens pensem. Facint-se un favor: imaginin.

dimarts, de juliol 15, 2008

Quina crisis? A descansar! Si podem...




INSANE wave pool in Tokyo. Where's the water?


A descansar!

dimarts, de juny 24, 2008

El "habitatge de qualitat" tenía un precio

A Ennio Morricone



“La buena, el feo y el malo, por un puñado de dólares vendieron su tierra al diablo, olvidando que ‘el habitatge de qualitat’ tendría un precio muy caro: su soberbia y su codicia“.

I si voleu veure “el antes” i “el después” dels terrenys en qüestió visiteu aquest enllaç a la web de la immobiliària.

Però, mentre, ningú pensa netejar l’abocador? Ni la immmobiliària ni l’Ajuntament?

Quin desori!

Que després no diguin que fem demagògia!

dijous, de juny 12, 2008

Dalt La Vila i El Nen Dels Globus No Callen!


el nen dels globus

a badalona
els nadons sense son
no es xarrupen el dit
i guiats per l'instint
abandonen el llit
fent volar matalassos

d'amagat o de nit
si sortiu al balcó
els veureu navegar
perseguin un estel
que s'amaga amb recel
de l'oblit dels més grans

és el far dels menuts
que enlairat amb el vent
dalt la vila els aguaita
fent l'ullet a llevant
la drecera senyala
per volar o somiar
la ciutat dels infants


Poema publicat a El cabàs dels micacos, llegendes de Badalona, Edicions El Mèdol, 2001 i també a Poemes sense pedals, Pont del Petroli, 2004



El poema el nen dels globus, que encapçala aquest post, i Assaig de Càntic a la cova del Parc Güell es llegiran en l'acte del dia 13 de juny a les 8 del vespre a la Rectoria de Santa Maria (C/ de Dalt) de Badalona.


Campanades a Dalt La Vila (Poema Oratori)

En un barri de Badalona, Dalt la Vila, elements estranys en forma de bancs i fanals del futur, trenquen la fesomia de les seves places i carrers.



dimecres, de juny 11, 2008

diumenge, de juny 01, 2008

Horitzó TV convida tvb1minut a rodar un fimet en directe en el plató del carrer Hospital de Barcelona



Horitzó TV, mostra i punt de trobada mundial d’agents i de propostes televisives alternatives que emeten via analògica i digital, convida
tvb1minut a rodar un filmet en directe en el seu plató.

El dia 11 de juny a les 6,30 de la tarda i en el mateix plató en que Horitzó TV emet diariament en directe i amb presència de públic de 18h a 21h des de La Capella --en el carrer Hospital, 56 de Barcelona--, tvb1minut rodarà el seu primer filmet en directe de la seva curta història:

Badalona també existeix!


L'acció, que es podrà veure en directe per internet i en el mateix plató de televisió, la protagonitzaran:

Martí Serra, al saxo
Agustí Argelich, a la handycam
Oriol LLadó, al boli i al full de paper
i Pep Mita, a la creac


Per altra banda ha estat afegit un nou filmet llargmetratge de 3 minuts en el bloc de tvb1minut:

Jo no em dic Paquita, ni aquí ni a la Xina Popular

(Dedicat a Capri i a Carod Rovira, dos dels còmics més entranyables que mai ens ha donat Catalunya).
El telèfon, l’instrument de comunicació més popular dels nostres dies, pot esdevenir un malson en segons quines circumstàncies.

Els filmets convidats a tvb1minut pel mes de juny són:

The Switch i Seeking You de Vancouver Film School (VFS)

dimarts, de maig 27, 2008

L'Indiana Jones em deixa estabornit...



Li dono la raó a Sean Connery, quan per passiva i per activa, en el darrer lliurament de la saga de l'Indiana Jones limita la seva participació en l'irònic funeral que l'Spielberg ha perpetrat al seu heroi, en una fotografia en una taula del despatx del professsor aventurer. La pel·lícula, d'entreteniment --que d'això es tractava, no?--, em va estabornir a la butaca dels Icària, de tal manera, que en decantar-se el meu cos més enllà de la base de la cadira va desplaçar-me el cul i provocà que de la meva butxaca rajessin uns quants euros cap al terra de la sala, que amb el seu clinc, clinc, clinc... van desvetllar a dues senyores que tenia al darrera --demano disculpes--, a la vegada que van arrencar alguns tímids aplaudiments (?).
La peli, tot i que té unes quantes bones escenes d'acció i certa conya amagada, acaba sent letal per culpa de la seva durada i uns guionistes més preocupats en fotre conyeta que en construir un guió sòlid. A les mans d'un Raoul Walsh en 20 minutets hagués quedat enllestida i totes les criatures haguessin sortit del cinema donant fuetades imaginàries.
Però bé, com hi ha gustos per tothom, deixo dues opinions absolutament contràries expresades en dos blocs completament diferents, però no pas contraris! La primera opinió, en un blog que parla sovint de cinema, el de l'Oriol LLadó i la segona, en un espai dedicat exclusivament a la crítica de cinema i que sovint fueteja pelis amb una certa "bona" mala llet, el de la 3A.

Diu L'Oriol:

"Memorable. Uns pocs minuts de cinema majúscul, que fins i tot ens permeten oblidar un desenllaç que peca del mateix que fallen les altres pel·lícules de la sèrie: aquest excés de sobrenaturalisme efectista, desprovist de tota ironia, massa seriós i transcendent!"

Diu la 3A (que queda clar que no oblida el desenllaç ni res de res):

"L'última aventura de l'Indiana Jones no aporta res de nou. La pel.lícula no té ritme, no hi ha tensió, és nyonya, no hi ha sorpreses, tot es veu a venir, els acudits s'han quedat antiquats i d'aventures... poques. I dura dues hores! L'Indiana no s'ha fet gran qui s'ha fet gran és Spielberg. I un zero per als guionistes."

Les dues opinions són bastant contundents, no trobeu? Però, l'Indiana continua despertant entusiasme! Això és bo!

dimecres, de maig 14, 2008

A favor del cinema en versió original


L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. El cinema català, si és que es pot anomenar així al poc cinema que es fa a casa nostra, està malalt. No és mort del tot, però sí que bastant malalt. El seu gran problema no és pas la llengua en que es parla --el castellà--, que també, sinó senzillament una barreja de tansemenfotisme a l'hora d'anar a veure'l per part del seu públic natural, l'autòcton, el barretinaire, i també una manca de qualitat tan gran que sovint fa una mica de vergonya reconèixer-la. Però les coses són com són. Cap país està obligat a destacar en totes les branques de les arts oi?

Els polítics quan pensen en el nostre cinema pensen més en la llengua en que és parlat que no pas en la seva qualitat, però. Moltes de les poques pel·lícules que es fan a casa nostra són parlades en castellà, és veritat. Però no totes. Perquè malgrat tot, encara n'hi ha que es roden i fins i tot s'estrenen parlades en català. Fan bé els polítics de subvencionar productes, alguns d'ells prou respectables, però que en la majoria dels casos destaquen per la seva mediocritat, pel sol fet d'estar parlats en català? Potser sí. Jo preferiria que invertissin els meus diners en una altra cosa de més profit i que ens interessés més a mi i als meus conciutadans. Però bé, si políticament no es pensa així, ho respecto.

El que ja no respecto gens ni mica és que una altra pel·lícula forània, parlada en una llengua també en perill de desaparèixer es dobli al català. Que ho facin amb les pel·lícules parlades en anglès, alemany o francès tampoc em sembla bé, però el que ja em treu de pollaguera és que una pel·lícula parlada en danès o flamenc es tradueixi al català i s'apel·li a la defensa de la llengua catalana, convertint la malifeta en un pas endavant per la nostra cultura. I l'altra llengua? I l'altra cultura que esclafem? Ens agradaria que el poc cinema en català que es fa quan es projectés fora de casa nostra perdés el seu tret principal, el seu idioma, el català? Oi que no?

L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. Sembla mentida que gent que s'autoanomena nacionalista es dediqui a liquidar altres llengües minoritàries i clami al cel quan es discrimina a la seva. Tant li fa massacrar amb el castellà o fer-ho amb el català.

Carod, Saura, Montilla, us ho heu de fer mirar!

dimarts, d’abril 29, 2008

De Brooklyn a Sant Andreu hi ha dues passes o poc més

Aula d'informàtica del Col·legi Sant Andreu de Badalona

Alumnes del BAM de Brooklyn rodant al carrer

A la Maria li costa senyalar amb el dit on es troba Badalona, en una aula d'informàtica del BAM, mentre un profe que li diuen "Larrybird" desespera (Tranqui Larry, que tot arriba...)

Ràdio Sant Andreu en plena entrevista en el programa "Qüestió de Pilotes"



Relativament en pocs dies he passat d'una classe en el B.A.M. de Brooklyn a una altra en el Col·legi Sant Andreu de Badalona. Per motius diferents el tema del cinema i la poesia visual hi han estat presents en ambdues trobades. Totes dues escoles m'envien informació de les respectives activitats que es van produir en la meva visita.

M'adono que una vella sentència que sempre m'ha rondat pel cap és plenament vigent en les fotografies que rebo: Per sort, les coses les fa molt més sovint "qui vol", que no pas "qui pot".

Em sembla fantabulós!

dimecres, d’abril 23, 2008

El caminant i el mur de llibres



Versió lliure i representada del poema de Salvador Espriu, "Assaig de càntic en el temple" del llibre "El caminant i el mur", en motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi de 2008.

dijous, d’abril 17, 2008

Martí Serra rocks the house!

Encarnació de Monk encaminant-se cap al teclat d'un piano

Tothom sap que Thelonious Monk és un personatge de ficció. La data de naixement encara està per descobrir, perquè és un músic que va venir del futur i se n'hi va entornar. Monk és un geni del segle XXII com li agrada repetir a Jason Moran. Però aquesta nit ha tornat a fer-se present i ha enviat tot el que creiem saber del jazz català a fer punyetes. Perquè ara resulta que el jazz català encara està naixent! --The best is yet to come, folks!-- I perquè quedés constància de tal fet ho han enregistrat!

Martí Serra al saxo tenor, Rai Ferrer al contrabaix i Xavi Maureta a la bateria l'han portat a la Jazz Room. I d'on l'han tret? No és gens senzill contestar a aquesta pregunta... però crec tenir la resposta. Thelonious Monk s'ha aparegut repetides vegades tot i ser una il.lusió del futur, i aquesta vegada puc afirmar que el fantasma venia del Carnegie Hall, concretament ha estat teletransportat des del dia 29 de novembre de 1957, on ell mateix i un jove que prometia molt anomenat John Coltrane, van fer Bye-Ya! a l'auditori del carrer 57 de Nova York. I Bye-Ya! han fet avui a la sala del carrer Vallmajó de Barcelona els tres músics de l'escuderia del Fresh Sound New Talent --New Talent? Talent coming from the outer space, folks!-.

Si Jordi Pujol hi posa l'ull és que els músics hi posaran la bala! --You can bet on it, man!--

dimecres, d’abril 16, 2008

Felicitats al Festival Internacional de Filmets de Badalona i a TV Badalona!!!




Felicitats al Festival Internacional de Filmets de Badalona i a TV Badalona!!!

Primer:

Felicitats al Festival Internacional de Filmets de Badalona, pel seu espai a la web, que tot i que no és nou del tot, comencen a poder-s'hi veure alguns curts relacionats amb el Festival Internacional de Cinema de casa nostra i la cosa fa tota la bona pinta d'anar creixent perquè els internautes anem gaudint, encara més, d'aquest clàssic entre els clàssics del món internacional de l'audiovisual.

Festival de Curts que aquest any tindrà lloc del 14 al 22 de novembre i on, com sempre, hi podrem veure del bo i millor del cinema independent d'arreu del món, o sigui, del CINEMA.

I segona felicitació:

A TV Badalona i Badalona Comunicació pel seu nou espai a la web, àgil i de fàcil accés, ben dissenyat i elegant. Els que en som clients habituals agraïm l'afany de posar-se al dia de TV Badalona i la facilitat amb la que a partir d'ara podrem consultar la graella d'aquesta televisió local, que moltes altres poblacions ja voldrien tenir.

Tots dos espais queden enllaçats desde avui tant en aquest bloc, com a tvb1minut.

I no oblidem la degana de casa nostra: Vilaweb Badalona TV!!!

divendres, d’abril 11, 2008

Yo-Yo Ma i Bobby McFerrin al Carnegie Hall

Avui m'ha tocat la loteria: he pogut escoltar "això" i ho he fet en el Carnegie Hall. No cal que digui res més.

dijous, d’abril 10, 2008

El “New York Times” i “El País” des de Nova York




Tornant de Pittsburgh per assistir al primer concert que la superbanda formada per Cedar Walton, Javon Jackson, Christian McBride i Jimmy Cobb executaran a l'Iridium Club,


llegeixo el New York Times i El País (La Vanguardia, L’Avui, El Periódico, El Punt... no estan a cap prestatgeria de cap quiosc d'aquest país).

Les dues fotografies de portada s’assemblen. Protestes en el Gonden Gate de San Francisco en un i protestes a Paris, totes dues per una bona causa: els drets humans en el Tíbet no són compatibles amb la flama i la flema olímpica. Segur. Però per dins encara s’assemblen més els dos diaris: el final d’una època. En El País, el Banc d’Espanya pronostica bastos. Destrucció de llocs de treball a la banca pel 2009 diu el BBVA. En el New York Times, Greenspan assegura que Europa patirà també els efectes de les subprimes americanes i la crisi financera de Wall Street i afegeix que no tots els països ho patiran igual: “A Espanya han estirat més el braç que la màniga en la construcció i per això ho hauran de pagar més car”.

Llegeixo també que els sindicats han accedit per fi a parlar amb la CEOE sobre compartir de manera mixta el cost de les pensions. Vaja, que la meitad que ens deuen serà millor que ens ho busquem amb els estalvis. Només la meitad? Què optimistes!
Bé, sempre n’hi ha de pitjors, és clar. A Zimbawe el quilo de pà ja ja arribat als 10 millons de dòllars de zimbawue. Un treballador cobra de mitjana uns 10 millons al mes (de dòllars de zimbawue, eh!) i l’autobus val 4 millons per trajecte. Tothom va a peu, és clar.

Bé ja arribo a Grand Station. En fi, que després em trobaré en el concert amb els del Improv Everywhere.com a veure que en traiem de clar.

Mentre una veueta em diu que ja no m’anomenen Little Fat Mita, ara em diuem “Martillo”.
Podeu consultar les webs:

http://www.myspace.com/losmaravillosos_film

http://grandespoderes.blogspot.com/


Aquest diuen que és en Martlllo. No us sona d'alguna cosa?

dimarts, d’abril 08, 2008

Three neegros on the moon



Hi ha un home d’uns 70 anys a la línia 1 de Nova York, la que arriba fins el Bronx, que carrega una cadira de fusta per assegurar-se el seient en el vagó de metro. És professor del B.A.M. de Brooklyn. El seu nom es Larry, però els alumnes li diuen ‘Larrybird’. Són els nois i noies que han rodat ‘Three negroos on the moon’, una pel.lícula de 30 minuts que ha escrit, segons ells, un tal ‘Little Fat Mita’. Que ningú rigui, sisplau!
Recordeu ‘Ficar la pota a la lluna’? Doncs això, que el conte de l’11 de setembre de 2001 i Paul Auster no va funcionar a l’hora de portar-lo a la pantalla, però en canvi sí que ha funcionat --bé, més o menys...-- les dues històries en les que els astronàutes de pega fiquen la pota a la lluna. Bé, ja podeu imaginar-vos que ho han canviat tot. No passa a Chicago, sinó a Brooklyn, per exemple. Però el més fort, és que l’han convertit en una peli d’estudiants que per guanyar-se uns calés es presenten a un casting de la Whites Nasa Corporation! De fet, però, l’esperit no l’han traït pas. En Little Fat Mita no es pot queixar.
La notícia dura és que al B.A.M. (Brooklyn Academy Of Music) li han retallat el pressupost un 85%!!!!!! (Sembla un acudit, oi? Doncs, no.) En 'Larrybird' m’ha dit que em pagaran quan em jubili. Jo li he preguntat quan feia que no cobrava el sou. Sis mesos m’ha dit. I ja en fa 10, d'anys, que s’hauria d’haver jubilat! 'M'agrada ensenyar i és els que ser fer' diu.
New York ha fet suspensió de pagaments. La Tower Records ha tancat a poc a poc i encara ha pogut indemnitzar als treballadors, però no tothom ho ha aconseguit. Les llibreries ha estat les primeres en caure --les petites, és clar-- i fins alguns McDonalds han baixat les portes! La Filmoteca del Village, només va els caps de setmana. Els taxis ja no cal parar-los, literalment et pesegueixen per si hi vols pujar. Avui he vist la polícia com precintava la botiga del MAC del carrer 59, la de vidre, i embargava la mercaderia que s'hi vent per col.laboració en contrabant de IPhones!!! A la Trump Tower diuen que aviat cobraran per deixar entrar als turistes...
No li diran crisi ni recessió, però li diguin com li diguin, mai havia vist aquesta vella, vellíssima ciutat, tan ‘tancada’. I l’he vist de vegades!

Jo, de vosaltres, posaria les barretines en remull. Nova York ja ha esternudat.

divendres, de març 28, 2008

Improv Everywhere.com a tvb1minut channel




El mes d'abril Improv Everywhere.com desembarcarà en el blog que tvb1minut channel manté a wordpress.

Tant la presència d'alguns dels seus filmets com la trobada a New York que mantindré amb alguns dels seus components més actius ompliran la programació de les properes setmanes a tvb1minut. Miraré de fer-ne ressò tant en aquest blog com en el blog de tvb1minut.

En els propers posts farem un repàs i un repòs a la ciutat veïna i llar de l'estimat King Kong.


Frozen Grand Central

divendres, de març 14, 2008

Torna. Martial, torna! Que ja ets de Terrassa, home!


Nosaltres, la gent de Terrassa venim de tot arreu. Parlo dels que ens agrada el jazz, és clar. I per aquestes dates hi anem més sovint. És la temporada del festival de jazz. I ja en portem 27!
Quina diferència passar-t'ho pipa en un concert de jazz després d'endrapar-te una truita bebop amb pà amb tomàquet, acompanyada amb una copeta cava Gramona i pagar 30 euros per veure un concert a primera fila a, posem per cas, pagar 70 euros per una platea al Palau de la Música i acabar no-sentint --què els hi passa als enginyers de so del festival de jazz de Barcelona?-- un concert encarcarat.
Però, a vegades, ja no és qüestió del preu o del lloc, sinó de la nit. Per exemple, aquella nit que a les 12 en punt, Ray Brown va para de tocar i ens va obsequiar amb el Round Midnight més impressionant que he sentit mai. O aquell tour del 1979 del quartet de Milt Jackson amb el Monty Alexander, Mickey Rourke i Ray Brown, que tocaven peces de Thelonious Monk i en Tete Montoliu a primera fila, entre el públic, cantant primer discretament i després a plè pulmó, va acabar dirigint-los, com qui no vol la cosa, amb la seva veu.
Doncs, ahir va passar una cosa semblant. Martial Solal va reinventar el medley. Déu meu! Tothom sap el que és un medley, oi? Doncs ja no. Martial va agafar 25 peces de l'Ellington i les va tocar en 10 minuts i va contruir un silenci entre els que hi erem que ens durarà anys. Costa emmudir la Nova Jazz Cava, però quan ho aconsegueixes passes al record col·lectiu d'un poble i això ja no s'esborra.

They can't take that away from us!!! que diria l'amic Gershwin.

La gent de Terrassa som de tot arreu, els que ens agrada el jazz, és clar. I ahir, ens va tocar el gordo.
Torna. Martial, torna! Que ja ets de Terrassa, home!

divendres, de març 07, 2008

Filmets convidats durant la setmana del 10 al 16 de març de 2008 a tvb1minut

Nevada del 62 a Badalona de Rosa Roja



tintinnabulum in viam de Francesc Massip


dimecres, de març 05, 2008

Denunciant "cervellets de matinada" com els anomena un conegut comunicant de Badalona


Portada de la denúncia a Vilaweb

De les diverses adhesions que he rebut en denunciar la pressió de Badalona Comunicació per retirar de tvb1minut les sigles tvb us en deixo una mostra.

Aquesta ciutat està plena de cervellets de matinada. La definició de cervellet de matinada és: Déu anava fent els cervells de les persones humanes i cap a la matinada se li anava acabant la pasta i va començar a afegir aigua perquè dongués per tothom.

Estimat Pep, sembla mentida que amb els problemes que hi ha a Badalona, els ens publics es dediquin a emprenyar als ciutadans d'aquesta manera.

Una abraçada,

Firma: (Conegut Comunicant de Badalona al que no faré la putada de fer públic el seu nom, ja que el missatge me l'envia privadament)

dimarts, de març 04, 2008

"La niña" de Rajoy causa furor a la blogosfera

"La niña" de Rajoy causa furor a la blogosfera. Enllaço dos exemples que em sembla que no necessiten cap comentari.

Rajoydi




La niña de Rajoy y los niños de Carmencita Franco




dilluns, de març 03, 2008

Titus, no suporto que m'aixequin la camisa

plana d'entrada de tvb.com


Aquest matí el gerent de Badalona Comunicació, S.A. m'ha trucat per dir-me, molt amablement, que fes el favor de retirar del bloc de tvb1minut les paraules "Televisió de Badalona" --que jo ja li he dit que no hi apareixien-- i les sigles TVB.

El motiu, m'ha dit, és que tals paraules i sigles estaven registrades a nom de Badalona Comunicació, S.A. i que en utilitzar-les jo en el meu bloc podia portar a malentesos. Jo li he contestat que tvb1minut Channel i el seu bloc tvb1minut.wordpress.com estaven ja registrats a nom de Pep Mita i que les sigles "TVB" no les feia servir en el bloc 'tvb1minut', que tot i contenir les lletres "t", "v" i "b" en el títol, ja quedava prou clar que no tractava de TVB - Televisió de Badalona aquell bloc. Jo, en veure que insistia en una cosa que a mi em semblava ridícula, li he dit que ja faria el que fes falta per anunciar en el bloc que tvb1minut no tenia res a veure amb TVB - Televisió de Badalona, més que res perquè es quedés tranquil.

Quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que em mentia descaradament! M'estava pressionant políticament vés a saber si perquè en el bloc critico a l'Ajuntament de Badalona o per quin secret motiu! Ja que, després, fent una ràpida consulta a la xarxa m'he adonat de la quantitat de 'tvbs' que hi circulen. Titus, no suporto que m'aixequin la camisa!

Així que m'he vist obligat a publicar en l'encapçalament de tvb1minut el següent:

Això no és ni TVB (Televisió Badalona) ni la FOX.

Tampoc és Television Bureau of Canada, ni TVBSQUARE, ni tvb.com

Ho deixo clar perquè hi ha algun polític de la meva ciutat que potser s’ha confós i vol que retiri les sigles TVB d’aquest bloc, cosa que no penso fer.

Això és el blog de tvb1minut Channel, espai que des de youtube explora les relacions entre la poesia visual en format ‘filmet’ i la seva difusió a Internet.

I ho fa des de la ciutat de Badalona, per què no?

(Cony de polítics mediocres!!!)

diumenge, de març 02, 2008

Preparats per reciclar?



En aquesta setmana marcada per les eleccions generals en el país veí, es preveu molta papereta que s’haurà de reciclar. És un bon moment per recordar Easy pajarita, un dels èxits badalonins a youtube, creació de 3A.

dijous, de febrer 28, 2008

Jo sí que voto...

...el que passa és que ho faig en el meu país.




diumenge, de febrer 24, 2008

Campanades a Dalt la Vila (Poema Oratori)

L'escultor Dionís Orrit, autor del 'Nen dels Globus' a Dalt la Vila


tvb1minut acaba de penjar dos nous filmets:

Gimcana entre testos

Només alguns homes i dones carregats de paciència i valentia poden passejar amb els cotxets de les seves criatures per alguns carrers de Badalona.

i també,

Campanades a Dalt la Vila (Poema Oratori)

(dedicat a Dionís Orrit)

En un barri de Badalona, Dalt la Vila, elements estranys en forma de bancs i fanals del futur, trenquen la fesomia de les seves places i carrers.

Per a més informació sobre 'Salvem Dalt la Vila' podeu anar al bloc de la Comissió de Veïns Dalt la Vila

dimecres, de febrer 20, 2008

No et burxos tant lo nas, xicotot!

No et burxos tant lo nas, xicotot! (O un conte per explicar el mapa dels Països Catalans als més menuts)

Il·lustració de Miquel Rof

Tant el conte, escrit l'any 2001, com les il·lustracions de Miquel Rof de l'any 2002, van ser cedides a Vilaweb l'any 2003. L'any abans, però, el conte va ser explicat en diferents biblioteques públiques de Badalona amb motiu de la celebració del Correllengua 2002.

Darrerament molta gent, sobretot mestres, em demanen el conte. Si els hi puc fer arrivar, si el poden emprar com a eina educativa... la resposta és sí a tot. Sigui com sigui, com els enllaços que en el seu dia va penjar vilaweb s'han anat trencant, m'he decidit a fer-ne un bloc per a facilitar l'accés al text original del conte, així com a les il·lustracions. I l'adreça és:

http://noetburxostantlonas.wordpress.com/

Qui ho necessiti, que faci el que calgui amb el conte. Només demano, per cortesia, que en citi les fonts i els autors. Gràcies.

diumenge, de febrer 17, 2008

Performance de "7Performers"





Aquest diumenge, a La Rambla de Badalona, el grup 7Performers va executar una acció para-teatral a l'entorn d'un poema visual de "El Roto". El seu filmet ha estat convidat a TVB1minut, on quedarà arxivat. Doneu-li una ullada és interessant.

dimecres, de febrer 13, 2008

Cloverfield, com podríem dir ben bé Cleverfield!



És el tercer muntatge que veig de Cloverfield, aquesta pel·lícula de la factoria J.J. Abrams en la que cada vegada em captiva més l'utilització que fa del llenguatge cinematogràfic, que al cap i a la fi, en els temps que corren, podríem anomenar d'una vegada 'llenguatge proto-literari'.

Els guionistes de TV ens hem de posar les piles ara que se'ns ha acabat la vaga més estranya en la que jo particularment he participat activament i passiva. Una vaga que m'ha donat temps per enllestir dos guions que tenia aturats per sobredosi de feina. Com pot fer vaga una persona que escriu? Si escriure és pensar i en el meu cas ho és, com ho he de fer per deixar de pensar, o sigui d'escriure? Ni idea. A més que significa reivindicar el cobrar més per drets de venda en format digital, si el que escriu això ho cobra 'tot' en drets de venda digital. En tot cas el que voldríem alguns és que se'ns pagués més per beneficis publicitaris. Això sí que seria collonut! Però bé, la vaga s'ha acabat, visca la vaga!

I el cas és que la vaga ens ha portat 'Cloverfield', perquè com bé diu J.J. Abrams sense la vaga de marres, 'Cloverfield' hagués estat molt diferent, si és que hagués estat! La necessitat fa que t'agradin les bledes. I els productors de Hollywood han hagut de dir amén a la vanguàrdia cinematogràfica i televisiva! No té cap importància que es rodés abans de la vaga, perquè la vaga es veia venir de feia dos anys.

'Cloverfield'. La TV dins del cinema i l'engany en el guió i fins i tot en el guió-seqüencia, en definitiva la traició en la trama, com a art. La traició en benefici de la comercialitat disparat des de la mateixa comercialitat. Una peli de monstres --que hi ha res més comercial que una peli de monstres!--, per reflexionar sobre el cinema com a art! Ai, si Shakespeare aixequés el cap! Els qui escrivim en anglès i per televisions relativament petites d'Estats Units, estem d'enhorabona. Quan ens demanaven més CSIs baratets, ara la truita dóna la volta i ens demanen que aixequem el dit els que volguem trencar amb el guió tradicional. Ah, i que no ens preocupin els diners, que la bossa els sona. La Coca-Cola vol posar en nòmina a Godard i pagar-li un bon sou!

Collons! Quina xamba que tenim últimament alguns. Jo toco fusta cada dos per tres.

diumenge, de febrer 10, 2008

TVB 1 minut ja emet per internet


Televisió Badalona 1 minut (tvb1minut) ja emet per internet com a projecte prova del canal tvb1 minut.

Clica:

http://tvb1minut.wordpress.com/

(Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat "Badalona un minut", perquè el tren parava a l'estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig --o menys encara-- algunes troballes visuals d'aquesta perla del meditarrani.)

Tot i que la televisió 'tvb1minut' funciona com a prova del canal tvb1 minut, accepta filmacions dirigides al director i adreçades a:

tvb1minut@gmail.com

sempre i quan hagin estat penjades en un servidor que emmagatzemi 'filmets', com ara youtube.com o qualsevol altre.
La direcció es reserva el dret de publicar els filmets rebuts o no, citant-ne l'autoria i la procedència.

No hi ha cap més regla.

Salut!

divendres, de febrer 01, 2008

Manuel Borja-Villel, el rei barrufet, ens deixa!

Yuppiiiiiiiiieeeeeeeee!!!

Descripció detallada de com deixa el museu Manuel Borja-Villel

Uf! Vaig dir jo...

Déu meu, quin descans. El MACBA, aquest gran desconegut en el món de l'art contemporani --quina paraula tan i tan arcaica, oi?-- pot encarar el futur encara que sigui amb un esquitx d'esperança.

Quan Manuel Borja-Villel va agafar la direcció del museu més ben amagat del món que s'anomena MACBA, aquella casa anava ja a la deriva. I és merit d'ell que agafés tots els barrufets que l'habitaven i l'enfonsés del tot. Ara se'n va al Reina Sofía, no sé si a enterrar el poc que encara hi queda allí. M'és igual. Se'n va. Algú dirà que el que vingui ho pot fer pitjor --difícil ho té!--, però paga la pena l'aventura.

A Barcelona hi ha molts equipaments que s'ocupen i es preocupen de l'art i ho fan bé. El Centre de Cultura Contemporània o la Fundació Miró, n'han estat un magnífic exemple. Ara, doncs, és un bon moment perquè els treballadors del MACBA es treguin la caputxa blanca, surtin del bolet on han estat visquent i descobreixin que no tothom és de color blau.

Més enllà del món barrufet que va crear Manuel Borja-Villel hi ha vida, gent contemporània. Traieu-vos la barretina blava! Alegria!

dimarts, de gener 29, 2008

4.900 milions? Això no és res...

Molta gent es pregunta com Kerviel va crear les nombroses operacions il·legals que van ocasionar una pèrdua de 4.900 milions al banc francès Société Générale.

Doncs amb paciència.

dijous, de gener 24, 2008

Tres pel·lícules i tres preguntes

Totes tres són bones pel·lícules que amaguen tres preguntes personals que no aconsegueixo respondre'm!!!



Sobre Sweeney Todd, The Demon Barber of Fleet Street de Tim Burton, Stephen Sondheim, l'autor del musical de mateix nom en que s'ha basat la pel·lícula diu: "Ja sabia que seria una adaptació al cinema i que no em trobaria amb una transcripció fidel de l'obra original, però m'ha sorprés que per primera vegada en molt de temps, el públic entengui les paraules que canten els actors"

Cony! Per què no es tria sempre actors i no cantants quan es porta un musical al cinema, on la cosa important és entendre bé el text i no tant la qualitat musical de les veus que canten les cançons?


A No country for Old Man, dels germans Cohen, per què no queda més clar que la història està basada en llibre de mateix de nom escrit per Corman McCarthy, i en canvi s'entesta la crítica en destacar "la típica història dels germans Cohen" si no ho és per res?


En aquest estrany i esplèndid musical, Across the universe, per què es menteix tan descaradament quan es diu que les cançons --totes-- són dels Beatles?

dimarts, de gener 22, 2008

Pànic a la Jungla!

Els més rics del cementiri viuen aquí

Ni cas del que diuen els diaris. La borsa no existeix, per la qual cosa no pot patir cap atac de pànic. On s'ha instal·lat el pànic i el terror és a la jungla. I com s'hi va? Has de trobar la porta d'entrada.

Jo us ho explico.

Te'n vas a l'illa de Manhattan, New York, Estats Units d'Amèrica. Enfiles Broadway Avenue en direcció Sud. Quan estàs a punt d'arribar al Battery Park, a la dreta trobes la Trinity Church --esglèsia de la Santíssima Trinitat--. Aleshores a la propera cantonada tombes a l'esquerra, camines unes poques passes per Wall Street fins travessar New Street. El proper carrer gires cap a la dreta, és el Broad Street. Quan arribes al número 20, puges fins al tercer pis i allà la tens. No et deixis enganyar per un cartell que diu: "New York Stock Exchange". Romanços! Ja has arribat a porta d'entrada a la Jungla.

Fes girar el pom de la porta, entra sense por i "enjoy yourself!".

diumenge, de gener 20, 2008

Badafornication: de presa de pèl en presa de pèl


David Duchovny a Californication

Sovint estic lluny de Badalona, però pel que escolto quan hi estic, com ara, i llegeixo en el bloc de l'Andreu Mas, Badafornication està bullint: "Els veïns de Dalt la Vila n'estan fins als nassos. I amb raó. Enmig de les negociacions perquè el ja tristament famós PEMU no malmeti l'estructura del barri es troben que els plantifiquen a la plaça de la Font uns horrorosos fanals ultra moderns i uns bancs més in encara que els havien promès que no els hi posarien." Perdona Andreu, però els fanals i els bancs no és que siguin ultra moderns o "in", no són ni fanals ni bancs! Ja ho pots dir clar, no fotem!

Diu l'Andreu Mas també que Jaume Vives ja no té cap credibilitat al barri i que va ser la Maité Arqué la qui va haver de treure les castanyes del foc a l'amic regidor republicà. M'ho crec. Ja m'imagino en Cosme Modolell traient-se els calçotets vermells a corre-cuita i disfressant la Maite de Superwoman per poder encarar la premsa com a heroïna que és segons ell.

Bé, credibilitats polítiques a part --el líder polític de Badalona que en tingui que tregui el cap de sota l'ala--, la honradesa dels líders veïnals és a prova de bomba segons sembla, oi? Recordeu que és precisament la honradesa d'aquests líders la que hauria de conformar i haver conformat sempre el recte camí del nostre Consistori? I ho ha fet? Estem fotuts, oi?

Per cert, hi ha una associació de veïns a Dalt la Vila o no? Jo crec que sí. I aquests darrers mesos s'han mogut bastant, oi? Tranquils que jo només ho pregunto. Continuo. I, estan associats amb la FAVB aquests veïns? I han respirat aquests de la FAVB? Sí? Tranquils que jo només ho pregunto. Continuo. I si és que sí, fins ara no ho han fet? I això dels fanals i els bancs és el gran problema que tenen a Dalt la Vila? Només aquest? I la FAVB ha obert la boca? Ah, sí? Segur? Millor, de veritat, ja era hora! Però, un dubte, tenen boca amb cordes bocals o només llengua per llepar?

Per solucionar el desori de la FAVB, com deia fa temps l'amic Jaume Oliveras mig seriosament mig en broma, faria falta molt més que un misto i un bidó de gasolina. A Badalona i a la Xina Popular val allò de "com més veïns més endins". Per més baixa que caigui la credibilitat d'un polític, les "credibilitats" d'algunes federacions d'associacions de veïns sempre estaran sota el paviment.

A California en canvi --i concretament a Los Ángeles--, que també tenim la nostra Californication particular on també s'hi couen castanyes al foc, gaudim de televisions locals que els veïns podem veure amb TDT o sense. Compte! També ens l'endinyem els uns als altres, sí i tant que sí! I precisament en alguna de les moltes televisions locals podem veure "Californication", aquesta meravellosa sèrie de l'escriptor davant del full en blanc, que mai dels mais veurem a Badalona. Sèrie televisiva on es veu clarament que és el que s'ha d'endinyar i que és el que no s'ha d'endinyar mai de la vida. I el personatge protagonista de la sèrie, per més full en blanc que tingui al davant, mai gosarà titllar de "anarco-burgeso-excèntrics" a persones tant diverses com: Dolors Sabater, Pilar Casanova, Josep Núñez de Arenas, Julià de Jòdar... Per citar només 4 de les ja més de 100 persones que han firmat el manifest BADALONA[..]2011, segurament perquè no els agrada aquesta Badafornication dels pebrots.

Compra't unes ulleres "y ponte la peluca ya", Cosme.

dimecres, de gener 16, 2008

La presa de pèl de l'abdicació de Maite Arqué


La mala nova de l'abdicació de la Maite Arqué com a alcaldesa de Badalona a favor del seu fill polític, Jordi Serra, ha desfermat la indignació de molts ciutadans que no ens agrada que ens prenguin el pèl, per més legalitat que se li vulgui aplicar a aquesta burla a la democràcia.

Que el PSC funcioni com una monarquia no és cap notícia. I que d'altres formacions polítiques els imitin amb més o menys fortuna tampoc. El que és novedós en el cas que ens ocupa és la poca vergonya que traspua aquesta abdicació en principi voluntària. Perquè resulta que l'alcaldessa trespassa els seus poders, pocs mesos després de demanar el vot als badalonins per a ser precisament alcaldesa i prometre el càrrec quan se la va confirmà. I ho fa esgrimint l'únic motiu de que li fa molta il·lusió ser senadora. Vol canviar el bastó per la toga. Caram! Què li costava dir fa sis mesos que només volia ser alcaldesa per entretenir-se fins les generals?

No dubto que tot plegat sigui del tot legal i democràtic. El trespàs, el moment en què es fa, la manera com es comunica, els motius que es donen per fer-lo, etc... Ara bé, el tuf que desprèn la malifeta també és fàcilment comprensible.

Alguns ciutadans i ciutadanes hem firmat el manifest 'Volem votar el nostre alcalde' que promou BADALONA[..]2011 i només donant una ullada als noms i trajectòries dels firmants es pot comprovar la transversalitat política dels que ens hi retratem. Firmem gent que ideològicament no és pot pas dir que combreguem amb les mateixes idees, però en canvi, tot i així i tal com ja va passar en el manifest per la formació del nou govern municipal en juny passat, n'estem farts d'algunes maneres d'entendre la política. I entenc que hi hagi gent que ens critiqui, perquè pensa justament el contrari.

El que ja em costa més de comprendre és quan es qualifica la Maite Arquè de bona alcaldesa, de molt propera a la ciutadania, d'haver conduit Badalona per el recte camí... vaja, quan alguns s'entesten en cantar-li les virtuts just quan surt corrents de la joieria sense haver pagat les perles! La Maite és una bellíssima persona, d'això en dono fe. Però com a alcaldesa, la meva sospita de que ha estat una pèsima gestora del poder que li ha anat atorgant el poble de Badalona i sobretot en les recents eleccions municipals, ha deixat de ser un presentiment per esdevenir una realitat fonamentada. Ella mateixa s'ha fet la prova del nou i no l'ha passada.

A mí no, està clar, però a tots als que la van votar pensant que seria una bona alcaldesa, si finalment abdica, els haurà engatussat com a babaus. I a tots als altres que no la vam votar ens ha confirmat que fos quina fos la nostra tria, era millor que no pas la de votar el PSC. Gràcies Maite i bona sort Jordi Serra!

Prengueu nota per a les properes eleccions municipals, no us entrebanquèssiu amb la mateixa formació i amb les que la recolzin per enèssima vegada, tot xiulant i mirant cap a una altra banda.

dimarts, de gener 15, 2008

Invisible Drum Kit



He trobat aquest vídeo de Mr. Bean que no havia vist mai i no sé perquè, però m'ha fet pensar en les properes eleccions generals...

dilluns, de gener 14, 2008

S'ha publicat 'Obro el calaix de l'arbre' en un bloc



Avui s'ha publicat 'Obro el calaix de l'arbre' en un bloc.

El llibre de poemes va ser publicat l'any 2006 per edicions fet a mà.

Reprodueixo el pròleg:

Aquest recull de poemes que us lliuro ara i que va encapçalat amb el títol d’Obro el calaix de l’arbre va ser redactat a principis de l’any 2005 a casa dels meus pares, o sigui, on fou casa meva quan jo era petit. La tria del lloc on he escrit aquestes paraules i la forma i el contingut que han acabat adoptant la vaig decidir a finals de l’any 2004, després d’un període de la meva vida ple d’estimulants i a la vegada inesperats sobresalts. I aquesta tria de lloc, forma i contingut no va ser feta a l’atzar o per pura necessitat, sinó que va ser del tot volguda i premeditada.


La vida mateixa ja és un bon sobresalt, oi?


Dels records de quan era petit me n’estimo especialment un, que guardo en el meu particular calaix de l’arbre familiar en un lloc ben a mà. I és el record que tinc dels sotracs de les rodes dels carros tirats per mules que em portaven al tros de matinada, passant per polsegosos camins d’un poble de la comarca del Segrià dels anys setanta –Alcarràs–, adobats amb pedres com muntanyes i sots com cràters. Camins on vaig aprendre que no només les mamelles se’t regiren amb el big bang cel·lular que et produeixen a l’organisme les rodes d’un carro sota la batuta implacable d’una mula interpretant la partitura d’un camí pedregós, sinó que també les neurones del cervell se’t revolten al ritme trepidant que et marca el destí indefugible que et porta d’una banda a la feina –si se’n pot dir així– i de l’altra també a la sortida del sol, alhora. De la tranquil·litat de la nit al despertar sorollós d’enfrontar-te a la vida molt abans de que surti el sol. Allí van sorgir els meus primers poemes.


A 178 quilòmetres de distància d’aquelles terres he escrit aquest llibre i ho he fet aplicant una fórmula que vaig aprendre fa 30 anys, la qual cosa demostra una vegada més que per més que ja siguem capaços d’enviar trastos a l’espai exterior a gran velocitat, sovint per recórrer distàncies infinitament més curtes encara tardem anys i panys. En aquest cas 30.


Aquest és un llibre sobre el bosc i sobre la ciutat, sobre la pau i sobre la barbàrie, que transcorre en una terra que anomeno Conreria, terra on està situat en el meu imaginari el lloc on he escrit el llibre. Però també és un llibre sobre el sobresalt. I està escrit pensant en que el lector pateixi i gaudeixi alhora dels sotracs que provoca un viatge al cor mateix del bosc per un camí difícil, sec, ferotge. La lectura d’aquestes línies vol treure el lector del llit o del sofà molt abans de la sortida del sol i sacsejar-li les mamelles i les neurones perquè d’una vegada emprengui un viatge al cor del bosc. No sé si ho aconsegueix, però reconec que no li he posat fàcil. La literatura és a vida o mort, oi? Doncs juguem amb les cartes destapades, no us sembla?


Aquest llibre ha estat escrit en català només per accident: la meva llengua materna és el català i no pas el francès, l’anglès o el castellà. I si l’única pàtria possible és l’idioma, com deia el poeta, la meva ha de ser doncs el català, no pas Catalunya. I, que ningú s’equivoqui, tampoc és ni de lluny la meva pàtria això que els profetes de la plaça Sant Jaume anomenen ‘la literatura catalana’. I encara menys en els temps de corren. Si bé és veritat que ha existit una Catalunya literària que vaig estimar i que encara estimo, no és menys cert que ja fa temps que forma part del meu passat i no pas del meu present. No vull tenir res a veure amb l’univers carregat de premis, creus i medalles de la cultura catalana d’avui dia. Jo escric per viure, ells escriuen per guanyar-se la vida o la foto. Jo, la vida, ja me l’he guanyat fa temps i la foto ja me la van fer quan era petit, anava de mariner i ben pentinat. Em sento contemporani de molta gent que escriu en català com jo i que la seva pàtria també és l’idioma en que escriu, com també em sento contemporani de molts d’altres que escriuen en anglès, en francès, en castellà o en mandarí.

Maig de 2005

diumenge, de gener 13, 2008

30 haikus



Publico el bloc/joc: 30 haikus i us anino a participar-hi.

Instruccions per participar en el bloc/joc

En les entrades del bloc per comentar qualsevol dels 30 haiku hauríeu d’escriure-hi dos versos més de 7 síl·labes cadascun d’ells, amb la finalitat última de construir trenta renga (1) (3)

Què és un haiku i què és un renga?

A Wikipèdia podem llegir el següent text que subscric íntegrament:

“L’haiku (俳[hai]句[ku]), derivat de l’haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.

Abans de l’haiku, l’hokku va ser el primer vers de l’haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l’hokku i va crear l’haiku per primera vegada. El primer escriptor d’haikus és Shiki, reformador de l’hokku.

L’haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo (季語) que indica l’estació de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l’haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d’estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d’un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l’haiku a altres idiomes.

Tradicionalment l’haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.

En l’actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d’una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.

En català un dels primers introductors dels Haikús fou Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d’Arinsal, de 1981.”

I si construíssim trenta renga o ampliacions d’aquests 30 haikus?

(1) El renga o cançó encadenada consisteix en un encadenament de tanka (2) per un grup d’autors. El sistema de producció conjunta es diu kyodo seisaku i està profundament arrelat en la tradició japonesa.

(2) Una tanka (o tannka) és una composició poètica japonesa. Significa “poema curt”. Podem dir que una tanka és una estrofa que consta de 31 síl•labes repartides en 5 versos plans sense rima seguint la mesura 5-7-5-7-7. La gràcia d’aquest poema és crear, en aquest límit d’extensió, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que és una ampliació d’un haiku.

(3) Entenc que les definicions tant de haiku, renga o tanka són susceptibles de ser discutides. Per exemple hi ha qui defensaria que els versos haurien d’estar repartits seguint la mesura 4’-6’-4’-6’-6’ (comptant així fins a l’última síl•laba tònica). I em sembla perfecte. Tradicionalment, en català, s’ha fet així. Jo prefereixo 5-7-5-7-7 morae. Jo no recito els haikus, els dic. Però aquest no és un bloc per discutir mesures sinó per crear un poema conjunt. Pel que fa a la resta, interpreteu tot plegat com més us convingui.

L’única regla que no puc permetre que ningú salti és:

Afegiu dos versos més de 7 síl·labes (morae) cadascun d’ells. La meva intenció no és seguir la mètrica catalana, en què es compta fins a l’última síl·laba tònica. El que pretenc és fer un calc dels haiku, renga i tanka japonesos per ser dits, no recitats.

(Afegiu comentaris –els dos versos que demano– només en els haikus, no en aquesta introducció. Si teniu preguntes sobre aquestes instruccions dirigiu-les a: pep.mita@gmail.com)

dissabte, de gener 12, 2008

Volem votar el nostre alcalde


M'adhereixo al manifest 'Volem votar el nostre alcalde' que proposa BADALONA[..]2011 i que reprodueixo íntegre en el bloc.

Manifest en curs / adhereix-t'hi a: adhesions@badalona2011.cat.

Tots els mals de la democràcia es poden resoldre amb més democràcia (A.E. Smith)


Davant les informacions que asseguren que Maite Arqué, guanyadora de les eleccions municipals del passat mes de maig, deixarà el càrrec d'alcaldessa -poc més de mig any després de jurar el càrrec- per concórrer en una llista del Senat de les pròximes eleccions a Corts espanyoles, i que serà substituïda de forma interina per un altre regidor, el grup de badalonins i badalonines signants d'aquest manifest volem compartir amb la ciutadania les següents reflexions:

*Un alcalde ha de ser votat, com a cap de llista, pels ciutadans. Per bé que la substitució té ampara legal, creiem que no és legítima en clau cívica. Han de ser els ciutadans els que escullin la persona que els ha de representar, no les direccions d'un determinat partit polític. Una substitució d'aquesta mena només hauria de ser justificada per raons personals de salut o altres motius excepcionals.

*Aquesta pràctica, ja exercida en diverses ocasions en altres ciutats del país, suposa una afronta a la sobirania popular i només dóna arguments als que creuen que votar no serveix de res. Al capdavall, sembla ser més important el que es decideix en els despatxos d'un partit polític que a les urnes.

*Cal una política més participativa, on els electors tinguin més àmbits de decisió i més possibilitats d'intervenir. Això hauria de passar pel desbloqueig de l'actual llei electoral catalana que abordés, amb valentia, l'impuls de llistes obertes, de nous mètodes de vot i que regularitzés i facilités la figura del referèndum.

*La marxa de l'alcaldessa és una mostra més del gris moment que viu la nostra ciutat, amb una creixent distància entre part de la ciutadania i els polítics. A l'abstenció passiva s'hi comença a sumar una d'activa... un fet preocupant atesos els precaris resultats de participació de les eleccions del maig passat.

Per tot això, demanem:

*Al PSC i a Maite Arqué que reconsiderin la decisió.
*A CiU i ERC que no legitimin, amb els seus vots, l'elecció d'un nou alcalde que en cap cas s'haurà sotmès, com a tal, al veredicte de les urnes.
*A CIU, ERC i ICV que promoguin una moció en contra d'aquesta pràctica i impulsin, amb els seus vots, una consulta popular a la ciutat per valorar el trencament del compromís electoral.
*Als ciutadans i ciutadanes de la ciutat que subscriguin aquest manifest, o d'altres manifestos o accions en la mateixa línia si així ho consideren convenient.

Badalona, 11 de gener de 2008.