Bum, Bum!

La Teresa ha penjat a youtube un tall de l'espectacle DINA4-DINAMITA

Ahir va tornar a ser l'onze de setembre de 1973

Perquè aquesta foto, ara sí, ja és historia.


Santago de Chile, 11 de setembre de 1973 a les 9:10 A.M. un home parla:

Seguramente ésta será la última oportunidad en que pueda dirigirme a ustedes. La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Postales y Radio Corporación. Mis palabras no tienen amargura sino decepción Que sean ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron: soldados de Chile, comandantes en jefe titulares, el almirante Merino, que se ha autodesignado comandante de la Armada, más el señor Mendoza, general rastrero que sólo ayer manifestara su fidelidad y lealtad al Gobierno, y que también se ha autodenominado Director General de carabineros. Ante estos hechos sólo me cabe decir a los trabajadores: ¡Yo no voy a renunciar! Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que hemos entregado a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente. Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos.

Trabajadores de mi Patria: quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley, y así lo hizo. En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, quiero que aprovechen la lección: el capital foráneo, el imperialismo, unidos a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición, la que les enseñara el general Schneider y reafirmara el comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando con mano ajena reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios.

Me dirijo, sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra, a la campesina que creyó en nosotros, a la abuela que trabajó más, a la madre que supo de nuestra preocupación por los niños. Me dirijo a los profesionales de la Patria, a los profesionales patriotas que siguieron trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clases para defender también las ventajas de una sociedad capitalista de unos pocos.

Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y su espíritu de lucha. Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente; en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando las vías férreas, destruyendo lo oleoductos y los gaseoductos, frente al silencio de quienes tenían la obligación de proceder. Estaban comprometidos. La historia los juzgará.

Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz ya no llegará a ustedes. No importa. La seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.

El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.

Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!

Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

Salvador Allende

A la nostra manera

Molta gent em pregunta pel mètode de treball per aconseguir representar DINA4-DINAMITA a partir d'uns quants poemes, uns pocs acords d'un baix elèctric i les cançons infantils d'una guitarra acústica.

Pregunten: Us reuniu sovint en Francesc i tu? Hi ha un guió establert? O bé, tot és improvisat? No és precisament com preguntar-li a un mag pel seu truc, però s'hi assembla bastant. Així que preferim que contesti la veu d'en Robin Williams amb les imatges de 'Happy Feet' per nosaltres.

Gràcies a tothom per fer-nos companyia!!!

Tres vídeos del recital DINA4-DINAMITA rodats per l'Oriol Lladó --cronista oficial de l'acte-- el dia 15 de novembre de 2006 al Teatre Zorrilla de Badalona que ell mateix ha penjat a Youtube.



Una nova versió de la cançó popular del Gegant del Pi



La història de l'Andreu de Solsona




Poemes a dos veus

Dimecres 15 de novembre a les 9 del vespre al Teatre Zorrilla esperem a "La Màxima Autoritat"

Què passa quan "la màxima autoritat" arriba a l'hora i al lloc convingut?
No se sap? No ha passat mai?
Seria o no seria una notícia bomba?



Es possible que demà ho descobrim. Però sigui com sigui, DINA4-DINAMITA esclatarà demà dimecres 15 de novembre a les 9 del vespre al Teatre Zorrilla amb o sense "la màxima autoritat".

(Pert cert: Qui dimonis és "la màxima autoritat"? Godot, potser?)

Visca la poesia!

Recital de poesia en el marc de l'Exposició: 'de pintura, escultura i màscares', de Judith Themistanjioglus

Avui a 'El Refugi' de Badalona a les 8 del vespre.

Fotografia d'un estel creat per Judith Themistanjioglus
Avui participo en el recital de poesia a l'entorn del mar en el marc de l'Exposició: 'de pintura, escultura i màscares', de Judith Themistanjioglus juntament amb en amb en Paco Fanés.

Bota! Bota tantes vegades com vulguis el dia 1 de novembre a les 9 del vespre al Bar Horiginal de Barcelona (davant del MACBA)

I no te n'amaguis, caram!


Bota! Bota tantes vegades com vulguis el dia 1 de novembre a les 9 del vespre al Bar Horiginal.

Recital de poesia, que dintre del "Festival de Poesies de la perifèria" que se celebra al Bar Horiginal de Barcelona, donaran alguns poetes de "Pont del Petroli" de Badalona.

I, és més, també es podrà "votar fora d'hora" a l'urna poètica que es muntarà per a dipositar-hi els poemes que vulguis després de llegir-los en públic.

Amina't!

Bar Horiginal
Ferlandina, 29
08001 Barcelona
93 443 39 88

Pont del Petroli amb el Correllengua a Can Baratau

Avui divendres 27 d'octubre a les 7 del vespre, Primitiva Reverter, Paco Fanés i Pep Mita com a poetes de la col·lecció de poesia Pont del Petroli, faran una lectura de poemes en suport al Correllengua 2006, a la Biblioteca Can Baratau de Tiana.

Adreça:
C/Lola Anglada 10
08391 Tiana
Tel. 93 465 77 41
Fax 93 465 82 36
b.tiana.cb@diba.es

Com arribar-hi en transport públic:
Autobús B-29 des de Montgat o Badalona
Autobús TM des de Montgat
Autobús Plana, línia Sabadell-Badalona

Miquel Asensio s'afegeix a la moguda DINA4-DINAMITA del 15 de novembre al Teatre Zorrilla

El mestre Asensio s'afegeix a l'espectacle poètic, pirotècnic i musical i hi aporta una guitarra.

Així que ara el cartell que ha quedat és el següent:

Pep Mita (veu)
Francesc Compte (veu i baix elèctric)
Miquel Asensio (guitarra acústica i veu)

El general Bum! Bum! es recicla com a promotor immobiliari

En motiu de la celebració de l'estrena de DINA4-DINAMITA, una nova versió de la cançó popular infantil "El general Bum! Bum!" veurà la llum el dia 15 de novembre al Teatre Zorrila de Badalona.

Lliuro una estrofa de la nova versió en la que el general s'ha reciclat ja com a promotor immobiliari.

El promotor Bum! Bum!
quan se’n va a Marbella,
buscant un dineral
fa tremolar la terra,
buscant un dineral
pregunta per l’alcalde,
buscant un dineral
ja l’han fet “concejal”.
Aparteu les criatures
que l’alcalde és de cartró
perquè cobra comissióóóóóóóóóó...
ó!!!

Presentació de DIN A4 - DINAMITA a la Sargantana

Reproduceixo la invitació de la gent de La Sargantana en la qual em conviden a una sessió de OFF TEATRE, a càrrec d'uns convidats que em resulten familiars...

Amics i amigues,

Després de passar una vetllada fantàstica amb en Ramon Solsona i el seu
'Cementiri de butxaca' (ahir a la Sargantana), us recordem la propera
convocatòria.

En aquest cas, encetem una nova línia a la programació de l'Espai
Sargantana. Es tracta de l'OFF TEATRE: una cita amb els creadors,
directors o actors d'alguna proposta teatral vinculada amb Badalona, abans
o després de la seva representació.

Ens acompanyaran PEP MITA i FRANCESC COMPTE, protagonistes del muntatge
DINA A4-DINAMITA. Serà el proper DIMECRES, 18 D'OCTUBRE a lesa 19.30h a
l'Espai Sargantana (C/Sant Francesc d'Assís, 18).

L'espectacle DINA4 - DINAMITA, que es representarà al Teatre Zorrilla de
Badalona el proper dia 15 de novembre de 2006 a les 9 del vespre, dins del
cicle 'Poesia & Co.' , està basat en l'obra poètica de PEP MITA
(www.pepmita.blogspot.com) amb aportacions creatives de veu i música a
càrrec de Francesc Compte.

No hi falteu!
..................
18 d'octubre
19.30H
OFF-TEATRE
Parlant de DIN A4 – DINAMITA
Amb PEP MITA i FRANCESC COMPTE
ENTRADA LLIURE
Organitza: Amics de l'Espai Sargantana
Lloc: Cafè de la Sargantana
...............

Espai Sargantana
www.espaisargantana.com
info@espaisarganana.com

Poesia i Cia... presenta Josep Pedrals + Guillamino

ENDOLL - EN DOLL

Josep Pedrals
+
Guillamino


Teatre Zorilla, Badalona
(entrada pel carrer Sant Miquel)
Dimecres, 18 d'octubre a les 21 hores
entrada lliure

Frankfurt escrit amb k de katalà

La delegació katalana dels botiguers del llibre katalans ja han arribat a Frankfurt enkapçalats pel seu kap: Ferran Maskarell. La nostra kultura vol agafar el tren de la fira, posant especial akkent en la literatura katalana escrita en katalà. Aquesta gran idea pot revolukionar el món literari de kasa nostra. Franç Cafca estaria impressionat! Ara que ja s'han preokupat pel món de la kultura katalana del sektor llibre model korte inglès, kaldrà que algú els recordi que també existeixen escriptors que escriuen amb "c" de català, però que no són de la secta de la "k" de la nomenklatura katalana de la Plaça Sant Jaume. Marsé: Torna a explicar allò de la diferència entre "el món de la literatura" i "la literatura", que es veu que no ho van entendre!

Amish

Novament als Estats Units un home armat ha entrat en una escola i ha disparat. Aquesta vegada ho a fet en una escola de la secta Amish --per pur atzar-- i les seves víctimes han estat totes nenes, cinc concretament, ja que primer ha fet fora tots els nens. Diuen que és una venjança que arrossegava de quan era també menut i que anava destinada a les nenes en general. I també diuen que estava boig perquè en acabar la seva particular massacre s'ha disparat ell mateix un tret. Bestieses. Els bojos són els fabricants d'armes que com sempre no s'han disparat el tret i han continuat com si res treballant als despatxos de les seves fàbriques. L'assassí de les nenes de la secta Amish era un malalt. Els que li van proporcionar les armes no estaven malalts, estaven saludablement bojos.

Yahoo rectifica i torna a penjar correctament "Pep Mita's Corner"

En una baralla que ja feia massa temps que durava, Yahoo ha decidit rectificar i les web que havia canviat de nom pel seu propi compte i risc, afegint un sospitós "us." en els dominis dels usuaris europeus just després del "www", fent-les pràcticament inoperatives, a menys que et dediquessis a refer-les, ha donat marxa enrera, s'ha disculpat i ara es poden tornar a consultar amb el seu nom originari, com ara pot ser el Pep Mita's Corner, http://www.geocities.com/Paris/Cafe/5061/


Aquí teniu la que vaig penjar l'any 1997 sobre poesia visual.

• Pep Mita's Corner

DINA4 - DINAMITA

Espectacle de poesia escènica, que s'està creant a partir de la meva obra poètica i narrativa amb aportacions creatives de veu i música a càrrec de Francesc Compte.



Les bases de l'espectacle DINA4 - DINAMITA, que es representarà al Teatre Zorrilla de Badalona el proper dia 15 de novembre de 2006 a les 9 del vespre, dins del cicle 'Poesia & Co.' ja estan llestes. A partir d'avui aquest bloc en farà un seguiment exhaustiu, fins que es pengi una plana específica sobre el 'work in progress' de l'espectacle. El compte enrera comença...

Viquiprojecte:Badalona

Començo a participar en el

• Viquiprojecte:Badalona

Li proposo a Joan Puche que escrigui una entrada sobre "Edicions Fet a Mà" i que a canvi, jo n'hi escriuré una del "Pont del Petroli, Col·lecció de poesia". Accepta.

L'Oriol Lladó m'envia mail indicant-me que l'entrada sobre la Societat de principis del segle XX, L'Era de Badalona, està ja penjada tot i que encara s'ha de revisar.

Tancat per vacances

Aquest dietari estarà aturat fins després de l'estiu, pel cap baix.
Estic treballant en un canvi d'imatge i de contingut del bloc.

II Jornada de Poesía Experimental Gastronómica de Cal Jeo

Per fi! Ara amb la pesia visual ja podem menjar!
Si voleu més informació: http://boek861.com/

La ferida lluminosa

“Jo no tinc temps de treballar
tinc massa feina!”

“No vull saber mesures
- que l’aigua m’esvalota -
la lluna és massa plena
i no m’hi cap, al cove.”

Primitiva Reverter lliura un nou llibre de poemes –ja era hora!--. Sort que hi ha qui encara escriu amb passió i amb desmesurada veu fa que vessi la poesia més enllà dels mots manllevats del diccionari. Sort que hi ha poetes que obren la gàbia i deixen que volin els lectors que ja no els cap la lluna al cove. Qualsevol victòria és efímera perquè sabem que solament és el pròleg de la nova batalla. Però, per Déu, que aquesta Lletraferida ens ha guanyat el cor i l’espasa a tots els que no tenim temps de treballar perquè tenim massa feina. Ja era hora que algú ho escrigués amb lletra clara: l’aigua ens esvalota!

Diumenge en el parc a Londres amb George Seurat i Sondheim

Assisteixo a una estrena en el West End de Londres i em sembla que revisc temps passats...
Més enllà de la dificultad que porta posar en escena una obra com "Sunday in the park with George" de Sondheim, hi ha el fet d'aixecar-la precisament avui dia i en un West End situat en un Londres que tot i no patir la misèria d'una cartellera teatral com la de Barcelona, ja no és el que havia estat. Els artefactes Disney i els refregits constants d'antigues glòries de Lloyd Weber són les que dicten les modes i per això fan lloable qualsevol proposta teatral valenta com aquesta. I és que aquí ens trobem davant d'un èxit artístic amb una peça d'alt risc i caríssima producció, que pot acabar sent un èxit de public! Déu meu! Que no ho afusellin la gent de Focus i companyia!

El Jazz passa d'etiquetes més que mai

Si ja és fa prou difícil posar etiquetes a qualsevol forma d'expressió, quan es tracta de la música la missió és practicament impossible, sobretot si parlem del jazz.
Si en els últims anys el jazz ha anat incorporant instruments que semblaven destinats a músiques massa concretes per flirtejar amb els hereus de la música que va néixer a la ciutat de les mil llengües, avui dia ha abolit definitivament l'aduana i ja no hi ha colador possible. Qualsevol so, vingui de l'instrument que vingui, és bo per executar l'impromptus de la música que diria Bach --per cert, el primer prejazzman estructurat del que tenim notícia--.
Si mai hi ha hagut una polícia encarregada per vetllar per la puresa del jazz, avui s'ha quedat sense feina.
Quina sort!

Només 45 passos ens separen

I senzills que són els passos! Es mentida que tots vinguem de Paris, és tan fals com cert és que tots volem tornar a Paris, A fe de Déu!

1. Sortiu de Carrer de Francesc Layret en direcció nord-est - recorregueu 0,4 km
2. Gireu a l'esquerra a Carrer de Prim/Calle de Prim - recorregueu 0,1 km
3. Gireu a la dreta a Carrer de Méndez Núñez - recorregueu 0,2 km
4. Gireu a l'esquerra a Carrer de la Seu d'Urgell/Calle Miquel Servet - recorregueu 0,1 km
5. Desvieu-vos a l'esquerra - recorregueu 0,2 km
6. Gireu a la dreta per a accedir a la rampa d'accés de la C-31 - recorregueu 3,3 km
7. Agafeu la rampa de la C-31 - recorregueu 0,2 km
8. Agafeu la rampa a Mataró/Girona - recorregueu 0,8 km
9. Incorporeu-vos a C-32 - recorregueu 14 km
10. Desvieu-vos a la dreta per la rampa de la C-60 a Argentona/Granollers/E-15 - recorregueu 9,9 km
11. Desvieu-vos a la dreta per la rampa a E-15/A-7/Barcelona - recorregueu 0,9 km
12. Incorporeu-vos a AP-7/E-15 - recorregueu 126 km
...
13. Seguiu per A9/E15 - recorregueu 132 km
...
14. Agafeu la sortida cap a Agde/Millau/Clermont-Ferrand - recorregueu 0,9 km
15. A N312, agafeu la 2n sortida per la N312 - recorregueu 0,1 km
16. Gireu a l'esquerra a D13 - recorregueu 8,3 km
17. Agafeu la rampa a Millau/Clermont-Ferrand/Montpellier - recorregueu 0,3 km
18. Incorporeu-vos a N9 - recorregueu 4,5 km
19. Seguiu per A75/E11 - recorregueu 31 km
...
20. Seguiu per E11/N9 - recorregueu 8,7 km
21. A la rotonda, agafeu la 2n sortida per la E11/N9 - recorregueu 4,0 km
22. Seguiu per A75/E11 - recorregueu 478 km
...
23. Seguiu per A71/E9 - recorregueu 52 km
...
24. Seguiu per A71/E09 - recorregueu 27 km
...
25. Agafeu la rampa de la E5/E60 a A10/Orléans-Nord/Saran - recorregueu 0,5 km
26. Incorporeu-vos a A10/E05/E60 - recorregueu 4,8 km
27. Seguiu per A10/E05 en direcció a Artenay/Chartres/Paris - recorregueu 100 km
...
28. Agafeu la rampa a Palaiseau/Paris - recorregueu 1,4 km
29. Incorporeu-vos a A10/E05/E50 - recorregueu 1,0 km
30. Agafeu la rampa de la N20 a Lille/Metz/Nancy - recorregueu 0,3 km
31. Agafeu la rampa de la L'Aquitaine - recorregueu 0,9 km
32. Incorporeu-vos a A10/E05/E50 - recorregueu 3,3 km
33. Seguiu per A6b/E05/E15/E50 - recorregueu 9,2 km
34. Seguiu per E05/E15/E50 - recorregueu 0,3 km
35. Desvieu-vos a la dreta per la rampa de la Boulevard Périphérique - recorregueu 2,7 km
36. Agafeu la rampa a Paris-Centre/Porte de Bercy/Créteil - recorregueu 0,1 km
37. Agafeu la rampa de la Rue du Général de Langle de Cary - recorregueu 0,3 km
38. Desvieu-vos a l'esquerra per la rampa a Paris-Centre/Palais Omnisports de Paris-Bercy/Charenton-le-Pont-Bercy 2 - recorregueu 0,2 km
39. Desvieu-vos a l'esquerra per la rampa a Paris-Centre/Palais Omnisports de Paris-Bercy - recorregueu 0,2 km
40. Incorporeu-vos a Quai de Bercy - recorregueu 2,0 km
41. Agafeu la sortida Quai de la Rapée - recorregueu 0,6 km
42. Seguiu per Pont Morland - recorregueu 0,6 km
43. Desvieu-vos a la dreta a Quai des Célestins - recorregueu 0,4 km
44. Seguiu per Quai de l'Hôtel de Ville - recorregueu 0,6 km
45. Gireu a la dreta a Place de l'Hôtel de Ville - recorregueu 0,1 km

Kafka i els fills

Torno a llegir Kafka. Cada vegada m'agrada més rellegir. Haig de recomanar els joves que llegeixin per divertir-se, sí, però que llegir Kafka pot ser tremendament divertit si es fa bé i no ha de tenir res de dificultós si es segueixen els passos necessaris. L'esforç per llegir llibres i idees més abstractes es cobra amb la satisfacció d'avançar més cada dia en el descobriment de nous camins per a la imaginació i això acaba sent divertit a la força.
Recordo Sílvia Soler dient-me que això de tornar als clàssics està molt bé, però que l'afició de la lectura s'agafa més aviat llegint coses que atrapin al jovent, com ara Harry Potter. Potser sí, però jo no torno als clàssics perquè no me n'he mogut mai d'allí. I de jove llegia Stevenson, Verne, Zane Gray, però de seguida vaig arribar a Zola, Dickens, Kafka, Joyce.
La meva filla em dóna més dades kafkianes. Els que estudien batxillerat de ciències només fan literatura catalana i espanyola. I els de lletres? Els de lletres, papa, també però més hores. I la literatura que no és ni espanyola ni catalana??? Ja s'espavilaran quan acabin els estudis.
Quin estudis???

Hotel Insomnia

Els hotels holandesos s'anuncien a la web així.

Enllestir els retalls d'estels

Aprofitant la presentació de l'opusle "Obro el calaix de l'arbre" a la Sala A. Punt de Badalona, anuncio que ja he enllestit el proper llibre de poemes: Retallo els estels. Una col·lecció de 30 haikus, que jo anomeno mitahaikus, que s'acompanyen de trenta imatges del cel de Barcelona, capturades sota l'escultura "El peix" de Frank Gehry. Un nou cop de timó a la meva poètica que serà publicada en forma de quadern mínim a principis de l'any 1997.

Haiku per Sant Jordi

senyalo amb el dit
una taca en el llibre
sé que m’escolta

Obro el calaix de l'arbre a la Sala A. Punt

Penjo la invitació de l'acte que el dia 21 d'abril a les 8 del vespre es farà a la Sala A. Punt i lliuro les notes preliminars que encapçalen l'edició que es podrà comprar el mateix divendres i que ja està a les llibreries amigues habituals de Badalona, Igualada, Lleida i Barcelona.


Aquest recull de poemes que us lliuro ara i que va encapçalat amb el títol d’Obro el calaix de l’arbre va ser redactat a principis de l’any 2005 a casa dels meus pares, o sigui, on fou casa meva quan jo era petit. La tria del lloc on he escrit aquestes paraules i la forma i el contingut que han acabat adoptant la vaig decidir a finals de l’any 2004, després d’un període de la meva vida ple d’estimulants i a la vegada inesperats sobresalts. I aquesta tria de lloc, forma i contingut no va ser feta a l’atzar o per pura necessitat, sinó que va ser del tot volguda i premeditada.

La vida mateixa ja és un bon sobresalt, oi?

Dels records de quan era petit me n’estimo especialment un, que guardo en el meu particular calaix de l’arbre familiar en un lloc ben a mà. I és el record que tinc dels sotracs de les rodes dels carros tirats per mules que em portaven al tros de matinada, passant per polsegosos camins d’un poble de la comarca del Segrià dels anys setanta —Alcarràs—, adobats amb pedres com muntanyes i sots com cràters. Camins on vaig aprendre que no només les mamelles se’t regiren amb el big bang cel·lular que et produeixen a l’organisme les rodes d’un carro sota la batuta implacable d’una mula interpretant la partitura d’un camí pedregós, sinó que també les neurones del cervell se’t revolten al ritme trepidant que et marca el destí indefugible que et porta d’una banda a la feina —si se’n pot dir així— i de l’altra a la sortida del sol, alhora. De la tranquil·litat de la nit al despertar inquietant d’enfrontar-te a la vida molt abans que surti el sol. Allí van sorgir els meus primers poemes.

A 178 quilòmetres de distància d’aquelles terres he escrit aquests poemes i ho he fet aplicant una fórmula que vaig aprendre fa 30 anys, la qual cosa demostra una vegada més que per molt que ja siguem capaços d’enviar trastos a l’espai exterior a gran velocitat, sovint per recórrer distàncies infinitament més curtes encara tardem anys i panys. En aquest cas 30.

Aquest és un llibre sobre el bosc i sobre la ciutat, sobre la pau i sobre la barbàrie, que transcorre en una terra que anomeno Conreria, terra on en el meu imaginari està situat el lloc on he escrit els poemes i que és de retruc la casa dels meus pares. Però també és un poemari que vol apostar sense manies per l’esperança. I està escrit pensant en que el lector patirà, però també gaudirà alhora dels sotracs que provoca un viatge a la calaixera del bosc, on s’hi amaguen les arrels comunes. El viatge transcorre per un camí difícil, sec, ferotge, sí, però també necessari. M’agradaria aixecar tothom del llit o del sofà i molt abans de la sortida del sol, sacsejar-los les mamelles i les neurones, perquè d’una vegada emprenguessim junts un viatge al cor del bosc del que no tornéssim mai més.

Anunci de la presentació d'Obro el calaix de l'arbre a la Sala A. Punt de Badalona

Obro el calaix de l'arbre a Alcarràs

Tret de sortida del Sant Jordi 2006!
Preparant la presentació del llibre

Moments de calma abans d'obrir el calaix de l'arbre

Retrat de família després d'haver obert el calaix de l'arbre

Passeig reflexionant sobre una nova poètica

La presentació del llibre "Obro el calaix de l'arbre" a la Catalunya real va ser un èxit. 47 persones, una per cada any de vida de l'autor, van festejar a Cal Porta la publicació del llibre de poemes. Alcarràs (Segrià) i el record dels seus camins dels anys seixanta, que han marcat el ritme de la nova poètica de l'autor no es va voler perdre la sortida a la llum del nou poemari.

Aviat, a la Sala A. Punt de Badalona, es continuarà amb el festeig del llibre. Però Sant Jordi 2006 ja ha quedat inaugurat entre pomers florits!

He decidit engegar...

... a pastar fang l'última novetat literària que algú m'havia recomenat. No diré el nom, però quin totxo!!! Per contra, he decidit tornar a llegir L'illa dels pingüins de l'Anatole France

Temps Moderns

He tornat a veure "Temps Moderns" en un cinema i després, quan tornava en tren cap a casa he escrit aquest haihu.

reposa discret
el barret a l’andana
charlot marxà nu

Haiku

espanto la nit
de la cua de lluna
destapo la llum

15 tonelades en un dia

Són capaços de deixar anar 15 tonelades de bombes en un sol dia. A l'hora de fer neteja però, ni ianquis ni britànics no volen saber res de la cosa. Contracten treballadors de fora, no fos cas que els hi explotés alguna andròmina a les mans. En la fotografia es pot veure un treballador d'una empresa de Zimbabue en plena tasca. Sense comentaris.

Els Hit Hat Cymbals d'Avedis Zildjian al Carnegie Hall

En Gene Krupa els va estrenar oficialment el 1938 en un concert que està ben present en la memòria del Carnegie Hall. Parlo dels Hit Hat Cymbals que l'Avedis Zidjian va construir per a que Gene Krupa pogués tocar amb els peus els platerets: necessitava més mans per el seu peculiar back beat! El Sing, Sing, Sing! de Louis Prima passat per les mans de Benny Goodman va demostrar que l'invent faria carrera.
Avui l'execució de la Messa da Requiem de Verdi els ha tornat a necessitar. I el Carnegie Hall ha brillat una vegada més en la fusta de les cadires de l'auditori que ara porta el nom d'Isaac Stern. Si Verdi aixès el cap somriuria. Per un moment me l'he imaginat encaixant la mà de Gene Krupa o d'Avedis Zidjian. Música és impromptus que diria Bach. On són les barreres que separen els gèneres musicals?

Els Estats Confederats d'Amèrica, C.S.A.

Ja és la segona vegada que veig aquesta peli que és una passada. I no hi ha manera de trobar el DVD, que només s'ha editat a Espanya i per Filmax, em sembla.

La cosa va de formular un canvi en la història dels Estats Units i després fer volar coloms. Què passaria si la guerra civil americana l'hagués guanyat el sud en comptes del nord? Tot un poema visual fet de retalls d'imatges manllevades de televisions d'arreu i tergiversades a plaer.

Aprofito per demanar a qui sigui que sàpiga on i com puc trobar el DVD, que m'ho faci saber per mail, si és tan amable.

James Carter jugava a casa

L'orgue B-3 en format de trio, en el món del jazz, ha estat més exprimit que "El cafè de la Marina" en el teatre català. Així que quan James Carter va anunciar ara farà tres anys que la nova formació que adoptaria seria l'organ trio, alguns vam començar a tremolar. L'heroi elegant del free de Lester Bowie i l'Art Ensemble of Chicago apostava per un dinosauri. Ens equivocavem del tot. I ja se sap, quan ens vam despertar de l'ensurt, el dinosauri encara estava allà, que diria Monterroso. La capacitat d'excitació de James Carter ja l'havia tastat, però mai l'havia escoltat jugant a casa i a l'Iridium. John Coltrane pot estar content i ja no diguem Charie Parker, que també es van equivocar amb les seves prediccions catastrofistes. Els músics que bufen saxos i en general instruments de vent, en el jazz d'avui dia, saben tocar més d'una sola nota, no cal patir. Jazz is here to stay. Per cert a l'Iridium també s'hi menja bé. Molt bé! Avui he sopat dues vegades, que hi farem...

Mrs. Lovett's Recipes

Black pudding or blood sausage

The name says it all.
Serves 6.

5 cups fresh pig's blood
1 1/3 cups bread cut into cubes
5 cups milk
1 pound cooked barley
1 pound fresh beef suet
1 cup fine oatmeal
1 teaspoon salt
2 teaspoons ground black pepper
2 teaspoons dried and crumbled mint

Put the bread cubes to soak in the milk in a warm oven. Do not heat the milk beyond blood temperature!
Have the blood ready in a large bowl and pour the warm milk and bread into it. Stir in the cooked barley.
Grate the beef suet into the mixture and stir it up with the oatmeal. Season with the salt, pepper and mint.
Have 2 or 3 large roasting pans ready. Divide the mixture between them - they should be no more than 3/4 full. Bake at 350°F for about an hour, or until the pudding is well cooked through.
To serve, cut into squares and fry in bacon fat or butter till heated through and the outside is crisp. Delicious for breakfast or for supper with fried apples and mashed potato.


La nova versió del Sweney Todd d'en Sondheim que ha arribat a Broadway procedent del West End envia al nostre estimat Calixto Bieito a un periode de reflexió. Si es vol adaptar un clàssic amb pocs diners i molta imaginació no cal buscar-se massa problemes, i el resultat pot ser un clàssic de nova factura que reinventa l'antic, diverteix a la gent i encomana als actors el protagonisme absolut de la vetllada. Avís per a navegants/actors/actrius: per participar a la funció s'ha de saber cantar, parlar, tocar un instrument diferent per a cada personatge i un públic amb les orelles netes. Aleshores, les receptes de Mrs. Lovett toquen el cor i l'estómag de veritat. Mario Gas ja ho va aconseguir, però ara Patti LuPone ho remata i el pastís es pot dir que "is here to stay!"

Bush is Bad, The Musical Cure for the Blue State Blues

Que la millor manera d'acabar amb en Bush és fotre-li un piano de cua pel cap ja ens ho podíem imaginar, però ara a més ho podem veure en directe. Bush is Bad, The Musical Cure for the Blue State Blues, el musical que ahir vaig veure a Broadway és tronxant i no s'hi cabia. S'entén que N.Y. demani la independència dels Estats Units. Encara seria millor, però, que els Estats Units demanessin la independéncia d'en Bush, no?

Les paraules s'expliquen

Clica sobre la paraula i deixa que s'expliqui














Poemes visuals antics que tenia penjats en diferents llocs a la xarxa i que recupero pel meu bloc.