Caché

Després d'assistir com observador passiu a la lamentable gala d'entrega dels premis Goya al cinema espanyol --el troç que vaig mantenir-me despert-- t'agafen ganes d'amagar-te a algun lloc infinitament distant. La gala va ser feta a mida del cinema que vol promoure, o sigui un negoci subvencionat amb calés que van a parar a les butxaques dels venedors de crispetes i on "el cinema" només hi apareix esporàdicament.
"Caché", la pel·lícula de Michael Haneke, és un bon amagatall. Cinema en estat pur, que mira endavant sense complexes. Cal no oblidar que no tot està perdut. El cinema com a art del nostre temps, potser no pot resoldres res, però por formular un seguit de preguntes, trencant les regles que facin falta. No tot està perdut. Els carrinclons s'han fet els senyors d'un cinema, l'espanyol i també el català de retruc, on abans havia regnat la imaginació de gent com Buñuel, Berlanga, Rovira Beleta, Bardem... què sé jo! Caldrà mirar cap enfora, ben enfora, per tornar a trobar les arrels i projectar-les al futur, sinó, talment com li passa al personartge que interpreta Daniel Auteil, el sentit de culpa ens perseguirà als que alguna vegada vam tenir alguna cosa a veure amb això que ara anomenen "cinema espanyol".

Pòquer de VI(r)US al Robafaves

Presentació de VI(r)US, una antologia de poesia visual dels països catalans, a la llibreria Robafaves de Mataró. Per a més informació, veure "posts" anteriors en aquets mateix bloc o clicar l'enllaç amb la web del Pont del Petroli.

Revisió d'un poema inèdit del 1980

Assaig de càntic a la Cova del Parc Güell
(a Rainer Maria Rilke)

On és la meva casa?
On és la casa del meu pare?
On haig de reposar els peus
sinó allà on l’eclipsi del segle
va fortificar les pedres de foc,
allà on Gaudí va edificar la casa
que destil·la tota la sal del blau,
allà on la ferida lluminosa
s’escampa en tonades de foscor?
On haig de menjar l’escudella de l’àvia
sinó damunt la catifa de terra,
on encara s’hi passegen els tramvies de Fabra
i circulen lliurement per la selva del mar?
Déu meu, on és la nostra casa?
On hem d’escalfar-nos els ossos
sinó en mig del bosc petrificat,
en mig de l’espai que encara no ens han pres,
on encara el temps s’escorre en fileres
d’arbrades de pedra que són nostres?
On ens hem de curar les ferides?
On ens hem d’estimar
sinó a la cova quieta
on la música s’alimenta de silencis,
on les parets encara escalfen
la pell dels amants que encara riuen,
la pell dels amants que encara ploren?
I on hem de jugar a bales, Déu meu?
On hem de jugar a fet i amagar
sinó on encara la identitat
ens és guardada a cops de pluja i fang,
on encara els segadors seguen,
on encara els sabaters fan sabates?
I on hem de dormir, Déu meu?
On hem de morir sinó allà on la mort encara és sana,
on la mort encara és dòcil
i penetra com la son?
Déu meu: morir d’un en un,
tranquil·lament,
amb la mort que ens correspon...
Descansar per sempre a la cova del mar,
entre silencis fets de tants homes
com han mort en pau i sols.
Això és l’únic que et demano:
dormir, llegir, viure... potser escriure.

Pep Mita

Dijous infecto Robafaves del VI(r)US del Pòquer

Amb l'ajuda d'un poema de Joan Brossa, dijous a les 7,30 infectaré la llibreria Robafaves de Mataró (carrer Nou, 9 de Mataró) amb el VI(r)US del pòquer, en motiu de la presentació del llibre homònim, editat per edicions fet a mà dins la col·lecció Pont del Petroli. Hi esteu convidats.

Neix la web de Pont del Petroli

Per accedir-hi, clica:

• Pont del Petroli

Les dues properes trobades de VI(r)US

Solidaritat amb l'Iu Forn

Penjo el comunicat d'Òmnium Cultural i m'hi solidaritzo.

Òmnium Cultural es posiciona respecte la polèmica sobre l'article d'Iu Forn

Davant la polèmica generada per un article del periodista Iu Forn publicat en el diari AVUI, ÒMNIUM CULTURAL manifesta que:

Denunciem el fet de no donar a tothom el mateix tracte per part d'algunes institucions i mitjans de comunicació espanyols que s'indignen ara per una expressió que tant el seu autor com el diari ja n’han demanat disculpes, però en canvi silencien o promouen directament tota mena d'atacs contra Catalunya des de fa mesos.

Lamentem especialment, que en aquesta campanya promoguda pels sectors més involucionistes i conservadors de l'opinió pública espanyola s'hi hagi sumat la direcció del diari EL PAIS amb un article anònim, atacant el conjunt de professionals que cada dia fan el diari AVUI. Els atacs anònims vulneren el codi deontològic de la professió i estan mancats de qualsevol mena d'ètica.

Instem el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, a desestimar qualsevol actuació contra el periodista Iu Forn i contra el diari AVUI.

Expressem la nostra preocupació perquè la campanya contra el diari AVUI és una manifestació més de l'onada d'anticatalanisme que impregna la política espanyola. Alguns atacs rebuts pel diari demostren que el que molesta no és el missatge sinó el mitjà, per la qual cosa des d'Òmnium Cultural comuniquem el nostre suport a l'empresa editora del diari, a la Corporació Catalana de Comunicació, i a l'equip directiu actual. També convidem la ciutadania catalana a expressar el seu suport a l'AVUI de la manera que consideri més eficaç per respondre a aquesta nova campanya anticatalana

Òmnium Cultural

Som la llum del passat

Avui comença el retorn dels papers de Salamanca a casa nostra i he anat a veure "Everything is illuminated"



Tant si ets parent de Badalona, de Salamanca o d’Istanbul, ets fill de la llum del passat. Avui, aquesta llum necessària per viure, que sempre hi ha algú que s’entesta en posar-li paranys perquè no t’acabi d’arribar, sembla que ha traspassat una important barrera, la més alta de totes, la de la intolerància. Els papers de Salamanca han començat un camí de retorn que ha d’il·luminar a moltes famílies del nostre país. I, tot i ser important el que significa com a acte de recuperació històrica per a Catalunya, que d’aquesta manera acull el retorn d’un botí de guerra que torna justament allà on va ser manllevat a la força, per molts hereus d’aquella època de foscor és encara molt més important l’arribada de la llum del passat a casa nostra. Per moltes famílies que hem tingut una part del cor en la foscor, ara, amb la devolució d’uns records que molts havíem cregut que teníem definitivament perduts, ho veiem tot molt més il·luminat. No sé si hi hauran papers del meu avi en els cinc-cents paquets que estan viatjant cap a Catalunya, però siguin de qui siguin, sé que avui i ara el meu avi acaba de rebre un bon raig de llum. No sabrem mai on reposen les seves restes, però sí que ara sabrem que pel cap baix molts dels hereus dels seus companys rebran un raig de claror que nosaltres farem nostre.