Tant si ets parent de Badalona, de Salamanca o d’Istanbul, ets fill de la llum del passat. Avui, aquesta llum necessària per viure, que sempre hi ha algú que s’entesta en posar-li paranys perquè no t’acabi d’arribar, sembla que ha traspassat una important barrera, la més alta de totes, la de la intolerància. Els papers de Salamanca han començat un camí de retorn que ha d’il·luminar a moltes famílies del nostre país. I, tot i ser important el que significa com a acte de recuperació històrica per a Catalunya, que d’aquesta manera acull el retorn d’un botí de guerra que torna justament allà on va ser manllevat a la força, per molts hereus d’aquella època de foscor és encara molt més important l’arribada de la llum del passat a casa nostra. Per moltes famílies que hem tingut una part del cor en la foscor, ara, amb la devolució d’uns records que molts havíem cregut que teníem definitivament perduts, ho veiem tot molt més il·luminat. No sé si hi hauran papers del meu avi en els cinc-cents paquets que estan viatjant cap a Catalunya, però siguin de qui siguin, sé que avui i ara el meu avi acaba de rebre un bon raig de llum. No sabrem mai on reposen les seves restes, però sí que ara sabrem que pel cap baix molts dels hereus dels seus companys rebran un raig de claror que nosaltres farem nostre.
