dijous, de febrer 28, 2008

Jo sí que voto...

...el que passa és que ho faig en el meu país.




diumenge, de febrer 24, 2008

Campanades a Dalt la Vila (Poema Oratori)

L'escultor Dionís Orrit, autor del 'Nen dels Globus' a Dalt la Vila


tvb1minut acaba de penjar dos nous filmets:

Gimcana entre testos

Només alguns homes i dones carregats de paciència i valentia poden passejar amb els cotxets de les seves criatures per alguns carrers de Badalona.

i també,

Campanades a Dalt la Vila (Poema Oratori)

(dedicat a Dionís Orrit)

En un barri de Badalona, Dalt la Vila, elements estranys en forma de bancs i fanals del futur, trenquen la fesomia de les seves places i carrers.

Per a més informació sobre 'Salvem Dalt la Vila' podeu anar al bloc de la Comissió de Veïns Dalt la Vila

dimecres, de febrer 20, 2008

No et burxos tant lo nas, xicotot!

No et burxos tant lo nas, xicotot! (O un conte per explicar el mapa dels Països Catalans als més menuts)

Il·lustració de Miquel Rof

Tant el conte, escrit l'any 2001, com les il·lustracions de Miquel Rof de l'any 2002, van ser cedides a Vilaweb l'any 2003. L'any abans, però, el conte va ser explicat en diferents biblioteques públiques de Badalona amb motiu de la celebració del Correllengua 2002.

Darrerament molta gent, sobretot mestres, em demanen el conte. Si els hi puc fer arrivar, si el poden emprar com a eina educativa... la resposta és sí a tot. Sigui com sigui, com els enllaços que en el seu dia va penjar vilaweb s'han anat trencant, m'he decidit a fer-ne un bloc per a facilitar l'accés al text original del conte, així com a les il·lustracions. I l'adreça és:

http://noetburxostantlonas.wordpress.com/

Qui ho necessiti, que faci el que calgui amb el conte. Només demano, per cortesia, que en citi les fonts i els autors. Gràcies.

diumenge, de febrer 17, 2008

Performance de "7Performers"





Aquest diumenge, a La Rambla de Badalona, el grup 7Performers va executar una acció para-teatral a l'entorn d'un poema visual de "El Roto". El seu filmet ha estat convidat a TVB1minut, on quedarà arxivat. Doneu-li una ullada és interessant.

dimecres, de febrer 13, 2008

Cloverfield, com podríem dir ben bé Cleverfield!



És el tercer muntatge que veig de Cloverfield, aquesta pel·lícula de la factoria J.J. Abrams en la que cada vegada em captiva més l'utilització que fa del llenguatge cinematogràfic, que al cap i a la fi, en els temps que corren, podríem anomenar d'una vegada 'llenguatge proto-literari'.

Els guionistes de TV ens hem de posar les piles ara que se'ns ha acabat la vaga més estranya en la que jo particularment he participat activament i passiva. Una vaga que m'ha donat temps per enllestir dos guions que tenia aturats per sobredosi de feina. Com pot fer vaga una persona que escriu? Si escriure és pensar i en el meu cas ho és, com ho he de fer per deixar de pensar, o sigui d'escriure? Ni idea. A més que significa reivindicar el cobrar més per drets de venda en format digital, si el que escriu això ho cobra 'tot' en drets de venda digital. En tot cas el que voldríem alguns és que se'ns pagués més per beneficis publicitaris. Això sí que seria collonut! Però bé, la vaga s'ha acabat, visca la vaga!

I el cas és que la vaga ens ha portat 'Cloverfield', perquè com bé diu J.J. Abrams sense la vaga de marres, 'Cloverfield' hagués estat molt diferent, si és que hagués estat! La necessitat fa que t'agradin les bledes. I els productors de Hollywood han hagut de dir amén a la vanguàrdia cinematogràfica i televisiva! No té cap importància que es rodés abans de la vaga, perquè la vaga es veia venir de feia dos anys.

'Cloverfield'. La TV dins del cinema i l'engany en el guió i fins i tot en el guió-seqüencia, en definitiva la traició en la trama, com a art. La traició en benefici de la comercialitat disparat des de la mateixa comercialitat. Una peli de monstres --que hi ha res més comercial que una peli de monstres!--, per reflexionar sobre el cinema com a art! Ai, si Shakespeare aixequés el cap! Els qui escrivim en anglès i per televisions relativament petites d'Estats Units, estem d'enhorabona. Quan ens demanaven més CSIs baratets, ara la truita dóna la volta i ens demanen que aixequem el dit els que volguem trencar amb el guió tradicional. Ah, i que no ens preocupin els diners, que la bossa els sona. La Coca-Cola vol posar en nòmina a Godard i pagar-li un bon sou!

Collons! Quina xamba que tenim últimament alguns. Jo toco fusta cada dos per tres.

diumenge, de febrer 10, 2008

TVB 1 minut ja emet per internet


Televisió Badalona 1 minut (tvb1minut) ja emet per internet com a projecte prova del canal tvb1 minut.

Clica:

http://tvb1minut.wordpress.com/

(Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat "Badalona un minut", perquè el tren parava a l'estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig --o menys encara-- algunes troballes visuals d'aquesta perla del meditarrani.)

Tot i que la televisió 'tvb1minut' funciona com a prova del canal tvb1 minut, accepta filmacions dirigides al director i adreçades a:

tvb1minut@gmail.com

sempre i quan hagin estat penjades en un servidor que emmagatzemi 'filmets', com ara youtube.com o qualsevol altre.
La direcció es reserva el dret de publicar els filmets rebuts o no, citant-ne l'autoria i la procedència.

No hi ha cap més regla.

Salut!

divendres, de febrer 01, 2008

Manuel Borja-Villel, el rei barrufet, ens deixa!

Yuppiiiiiiiiieeeeeeeee!!!

Descripció detallada de com deixa el museu Manuel Borja-Villel

Uf! Vaig dir jo...

Déu meu, quin descans. El MACBA, aquest gran desconegut en el món de l'art contemporani --quina paraula tan i tan arcaica, oi?-- pot encarar el futur encara que sigui amb un esquitx d'esperança.

Quan Manuel Borja-Villel va agafar la direcció del museu més ben amagat del món que s'anomena MACBA, aquella casa anava ja a la deriva. I és merit d'ell que agafés tots els barrufets que l'habitaven i l'enfonsés del tot. Ara se'n va al Reina Sofía, no sé si a enterrar el poc que encara hi queda allí. M'és igual. Se'n va. Algú dirà que el que vingui ho pot fer pitjor --difícil ho té!--, però paga la pena l'aventura.

A Barcelona hi ha molts equipaments que s'ocupen i es preocupen de l'art i ho fan bé. El Centre de Cultura Contemporània o la Fundació Miró, n'han estat un magnífic exemple. Ara, doncs, és un bon moment perquè els treballadors del MACBA es treguin la caputxa blanca, surtin del bolet on han estat visquent i descobreixin que no tothom és de color blau.

Més enllà del món barrufet que va crear Manuel Borja-Villel hi ha vida, gent contemporània. Traieu-vos la barretina blava! Alegria!