Eiji Oue, tant estimat per alguns com detestat per altres, l'actual director de l'OBC pel que resta de temporada a l'Auditori, aquest cap de setmana l'ha fet grossa.
I no ho ha fet com ens te acostumats, o sigui amb una de les seves excentricitats --saludar al públic disfressat amb una samarreta d'en Messi o respatllant el trajo d'un pianista convidat i la seva banqueta per treure-li algun bis-- no, aquesta vegada el conill la tret del barret del músic més inclassificable del segle XIX, Anton Bruckner.
I s'ha dit, mira, ara farem veure que l'Anton en la seva inacabada novena simfonia --que en Karajan acostumava a finalitzar afegint el Te Deum, a manca d'un quart moviment que és evident que li manca--, ara farem veure doncs, que els pizzicato dels primer i segon moviments són de Mahler. (Sacrilegi!!!) I també farem veure que el bon Anton s'havia llegit fil per randa el manual del bon wagnerià. (Doble sacrilegi!!!) I...... li ha sortit bé! Perfecte! Mai havia sentit un Bruckner més Bruckner que el d'aquest cap de setmana.
Als que estem tronats si se'ns deixa fer, en fem molts de disbarats. És cert. Però quan l'encertem... com l'Oue aquest cap de setmana, aixequem de les cadires fins els més escèptics.
Qui no s'arrisca no pisca. Bravo Oue!
