A Wild Sheep Chase de Haruki Murakami

'A Wild Sheep Chase' de Haruki Murakami, en la seva traducció al castellà per Fernando Rodríguez-Izquierdo y Gavala va ser publicada per Anagrama en castellà l'any 1992.

L'any 2006 es va reeditar degut a l'exit de Tokyo Blues, L'Ocell que dóna corda al món i Kafka a la platja, però va despareixer de les prestatgeries de les llibreries en un mes i les bliblioteques públiques no en van adquirir cao exemplar -clatellot!-.

Ara, misteriosament ha tornat a apareixer a a lgunes llibreries de Barcelona. Aprofiteu!

Per cert, interensentíssima la plana web de Haruki Murakami. No us la perdeu.

El nou govern municipal de Badalona ha d'esperar...

... els cent dies de gràcia corresponents?


De mí no. L'únic gest de bona voluntat que puc fer els donar-los-hi cent dies abans nos els foti el tret de gràcia. Però, per això és imprescindible que m'expliquin moltes coses.

Per exemple, vull que m'expliquin perquè tancaran el mes de juliol la biblioteca de Can Casacuberta pocs mesos després de ser inaugurada. No hauria estat més raonable inaugurar-la una vegada la gent no s'entopés amb el sostre i els desnivells del sòl no precipitessin els discapacitats que van en cadira de rodes contra les prestatgeries de llibres?

Web 2.0 ... The Machine is Us/ing Us

Una reflexió sobre si som capaços o no, d'escriure a internet en llibertat o si en realitat és internet que 'ens escriu' per nosaltres. O, si fins i tot és el mateix internet qui ens escriu/descriu 'a nosaltres' i, diguem-ho sense embuts, sense gastar massa compliments!

Reflexió que tot i que angoixa, no és pas menys real.

Aquest video 'The Machine is Us/ing Us' creació de Michael Wesch, antropòleg de la Kansas City University és tot un poema visual, però a la vegada una peli de terror psicològic de primera magnitud.

Boris Vian, constructor d'imperis

Em truca l'Oriol Genís i em comunica que reposen "Boris Vian, constructor d'imperis" a la Sala Muntaner de Barcelona. L'espectacle que en format de llibre també va ser publicat per Edicions Fet a Mà, en la col.lecció 'Pont del Petroli' l'any 2004.

Sala Muntaner, del 20/6/2007 al 8/7/2007
Sala Muntaner (Sala alternativa)
Adreça: Muntaner, 4
Zona: Eixample
Metro: Universitat
Telèfon: 93 451 57 52
Web oficial: http://www.salamuntaner.com/

Podeu llegir les crítiques de quan es va estrenar l'any 2004.

Cançons que fan pum! (per Francesc Massip, publicat a Avui el 23/4/2004)
En la constelación Boris Vian (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 19/4/2004)
Un cabaret literari sobre un rebel (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico el 16/4/2004)

Euskal Telebista: Recordem els anuncis electorals bascos, val la pena

Reveure els anuncis d'etb2, sobretot després que el dissabte es constituissin els nous ajuntaments, ens pot fer tocar de peus a terra, fent un petita regressió al nostre passat més proper.

Impagable el del PP!

Torna el disc?

Llegeixo al 'Chicago Tribune' que les editores americanes tornen a publicar novetats discogràfiques en format de vinil, davant la demanda del mercat.

No acabo d'entendre la notícia. He estat tres vegades a Chicago i sempre me n'he anat amb un bon grapat de vinils. La notícia es deu referir a les 'grans' editores, perquè pel que fa a les petites, mai han deixat d'editar en aquest format.

És més, que li preguntin a Woody Allen , que ara corre per Barcelona, què en pensa del CD. Veureu que els hi contesta.

Les raons del negociador

Molta gent no s'explica com pacten en algunes administracions públiques partits tant diferents com PSC i PP, o ERC, PP i CIU, o CIU i PSC + ERC, etc.

En aquests casos tan dramàtics el negociador ha d'explicar-se davant les bases del seu partit amb moltíssima vehemència perquè l'arribin a entendre i s'arriba a situacions com aquesta que podem veure en aquest filmet.

El manifest Badalona 2011 arriba a les cent adhesions

El Manifest Badalona 2011 arriba a les cent adhesions, segons notícia de Vilaweb Badalona que reprodueixo aquí sota:

"El manifest Badalona 2011 impulsat per un grup de badalonins de diferents àmbits, en favor d'un canvi a l'ajuntament al 2011, ja ha arribat a les cent adhesions.Donen suport els escriptors Pep Mita i Julià de Jòdar; l'exregidor Jordi Ballesteros, l'excandidat d'ERC Francesc Lleal; el llibreterIsidre Sala; l'assessor d'alcaldia Joan Soler i Amigó;l'editora Agnès Rotger; el president de Premsa Comarcal, Estanis Alcover.

També se sumen a la iniciativa gent del moviment veïnal com Isabel Brugué; l'empresari Jaume Lladó, clau en el naixement del PSC a Badalona; l'exdirector general de la Generalitat Valentí Sallas, els presidents d'Òmnium Cultural, Oriol Lladó; de la Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, Meritxell Ortiz; de l'Associació de Músics Professionals de Badalona, Martí Serra; periodistes com Carola Barriga, Mireia Prats, Laura Garcia, Guillem Vidal i Marcel Mauri; l'empresari, Oleguer Serra;activistes com Jaume Sellarès, Joan Puente o Joan Oliveras.

Aquest grup de badalonins i badalonines han fet públic un manifest on reclamen a CiU, ICV i ERC que es quedin a l'oposició i comencin a treballar per tal que "l'alternança en el poder a la ciutat" sigui una realitat l'any 2011. Amb el lema "Badalona 2011. Comencem a treballar per l'alternança", el manifest demana a aquestes formacions que no reeditin el tripartit i deixin sol "un PSC debilitat que ja porta quasi un quart de segle al poder".

L'objectiu que persegueixen els impulsors d'aquesta campanya (a la qual s'hi pot adherir qualsevol ciutadà enviant un correu electrònic) és treballar per tal que d'aquí 4 anys sigui possible "articular i visualitzar alternatives sòlides (...) que facin possible, d'una vegada, la higiènica i urgent alternança en el govern que Badalona mereix". El manifest recorda a convergents, ecosocialistes i republicans que durant la campanya van declarar "que calia canviar alguna cosa" i els exhorta a "demostrar" aquesta voluntat de canvi.

Per aquest motiu, s'opta per demanar a les tres formacions que passin a fer una oposició "potent i responsable que sigui activa a l'hora de controlar l'acció de govern del PSC" i que també treballi "treballi per desbancar el vot de la por impulsat pel PP", al qual asseguren que cal "plantar-li cara".

Els signants del manifest també reclamen una reflexió profunda sobre els motius de l'abstenció (que recordem que a Badalona va superar el 54%) alhora que demanen una milllora del debat polític local (amb més propostes concretes pels ciutadans). També aconsellen al tripartit que faci autocrítica de la feina feta els darrers quatre anys."


Sembla que aquella idea que algun profeta local fa uns quants dies titllava de forasenyada, està agafant volada, oi companys?

Escriptors catalans: Presentin armes!

Els escriptors catalans esmolen les eines abans d'anar a la fira del frankfurt. Però quins? I qui són?

Recordem que els escriptors catalans es divideixen en quatre categories:

1. Els que escriuen en català (tot i que es guanyen la vida escrivint en castellà).

2. Els que escriuen en castellà (que també es guanyen la vida escrivint en castellà).

3. Els que es diuen Baltasar Porcel (que també es guanyen la vida escrivint en castellà).

4. La resta (que tot i que no ens guanyem la vida amb res que tingui a veure en escriure en català ni en castellà, escrivim tanmateix. I en català).

Les grans editorials convidaran a la fira els de la categoria 2. La Generalitat convidarà a la fira als de les categories 1 i 3. Pel que fa als de la categoria 4 i que no ens convida ningú, no anirem a Frankfurt perquè estem massa enfeinats escrivint. Tot i que tant en Sergi Pàmies o jo mateix pel juliol anirem a Berlin, però no a cap fira, només a fotren’s unes birres, tu.

Què és un càrrec de confiança “tapat”?

M’arriben algunes comunicacions que demanen que especifiqui que vull dir en l’anterior escrit, El siroll dels corders, quan en un peu de foto col:loco l’expressió: “Els tres tapats d'ERC, ICV i CIU meditant”. La Mireia d’Igualada fins i tot fa referència a la màfia siciliana amb la seva particular expressió de “coperto dal godfather” –tapat pel padrí, en sicilià/anglès-- referint-se al paper que desenvolupen aquests personatges sinistres en l’administració pública de Sicília. Bé, Mireia, no cal matar tot el que és gras! No, res d’això dóna, tot és molt més senzill. O potser no.

L’expressió ve més aviat del particular vocabulari que utilitza l’administració veïna, la república* francesa. “Les politiciens couverts” (els polítics tapats) són funcionaris adscrits a un partit polític del signe que sigui que han passat legalment i per oposició a l’administració de la república, i que amatents a la més mínima oportunitat per accedir a un càrrec de confiança que els hi adjudicaria el seu partit en pagament a serveis que se’ls hi deu –això si el partit en qüestió guanya les eleccions pertinents o gaudeix d’una parcel·la de poder, és clar-- i que els faria pujar d’escalafó, de sou i de prestigi a la vegada, fan el que faci falta per ser nomenats la cosa que sigui, tu. Tot d’una tacada i sense passar més oposicions! Passat el mandat polític provisional tornen al seu lloc de treball i santes pasqües.

Els “tapats”de l’ajuntament de Badalona són semblants? Quasi. Hi ha una petita diferència. Quan són nomenats saben del cert que no tornaran mai al seu anterior lloc de treball. El partit que sempre ha tingut una parcel·la de poder en els darrers 25 anys –ja sabeu a quin partit em refereixo--, se’n farà càrrec de la "manera que sigui". Ep! I sempre d'una manera legal, que consti!

Però, vet aquí que aquesta “manera que sigui” ens ha portat a tenir –m’arriben notícies fresques —66** càrrecs de confiança! Molts d’ells antics “tapats” que per res del món deixaran la cadira. I aquí no s’acaba tot, perquè a la nostra administració de més de 1.100 funcionaris situada en una població de 200.000 habitants, hi deu haver uns quants tapats més, dic jo. I de més partits que no solament del partit que ha estat l'hegemònic fins ara, oi? Em temo que sí...

Ai... si feu números, veureu que per l’any 3050, quan arribi l’AVE a la frontera amb la república* veïna, tota Badalona estarà tapada amb un got de vidre a punt de petar...

* Aquest signe que apareix al costat de la paraula república, el poso perquè no vull que ningú em pregunti que vol dir tal paraula! Prou! Que li preguntin al seu mestre que per això el paguen! Li he demanat a un grapat de gent independentista, d’esquerres, de dretes, de centre, demòcrata i fins i tot republicana: Què és una república? I la contesta més aproximada que he obtingut és. Un estat sense rei. Déu meu! Que pobres que som! Ni això hem sabut explicar a la quitxalla que ara ja està a punt de fer 40 anys!

** Hi ha un comunicant que diu que són 166. Podria ser, és clar, pèrò faria falta contrastar-ho... No us agafen unes ganes terribles d'anar a votar, sentint tot això?

El siroll dels corders

Panoràmica de l'Ajuntament de Badalona i el seus càrrecs de confiança

Se'm demana que signi un 'Manifest cívic per canviar el govern de Badalona'. I ho faig gustosament. El document en qüestió demana que es respecti el resultat de les passades eleccions municipals. A Badalona va guanyar el PSC, doncs que governi el PSC. També es demana que els representants dels dos partits que l'acompanyaven en l'anterior legislatura, ERC i ICV, no recolzin un nou tripartit, ja que creiem que no van servir per res alhora d'influir en el en el govern de la ciutat. Pel que fa a CIU, se li demana que compleixi amb el seu programa i faci d'oposició. Al PP no se li demana res, perquè els que firmem el manifest hem escoltat atentament les paraules i els videos del senyor Albiol i els hem entès perfectament, tu.

Aquest manifest, que tampoc firmem tanta gent, ha despertat molt d'enrenou, tant, que alguns corders em comencen a interpelar pel carrer perquè es veu que si se'ns fes cas molt de bestiar es quedaria sense menjadora --paraules textuals d'un dels interpeladors--. Qui passaria gana? Els que m'interpelen? Els seus amics? Les ovelles de confiança? (?) S'entén això companys? I tant que s'entén! Em diuen que concretament tres conegudes i bones famílies de corders i els seus protegits i protegides, els tres tapats d'ERC, ICV i CIU, no podrien accedir al castell de la reina Maite i els seus 60 consellers i conselleres (o potser més, a hores d'ara ja m'he descomptat amb el número exacte de corders i ovelles de confiança) que mantenim entre tots i totes, i aleshores Pep, tots els càrrecs de responsabilitat de la nostra ciutat serien de la mateixa espècie, qùe no ho veus? I jo, i què? Doncs que.. vaja, que hauríem de començar a buscar feina per a tots els que no són de la colla del PSC (Qui els hi hauria de buscar feina? Jo no, oi?). I que, a més, és molt millor per Badalona que el color dels càrrecs de confiança sigui divers, ja m'entens Pep, oi? Millor per a Badalona o per a les ovelles de confiança? El més fort és que tot això m'ho diu gent que jura i perjura no pertànyer ni a ERC, ni a CIU, ni a ICV, ni a cap partit polític. Déu meu!

I ara ve el més bo. Això no és un conte! Ho escric així, perquè em dóna la gana i perquè sé que em llegeix gent de fora de Badalona que es podrien pensar que faig conya per divertir-me. I sí, faig conya, però per no plorar! Jo en sóc molt de la conya, però no, això no és un conte dels meus. El cert és que he firmat un manifest que demana que es respecti la voluntat de les urnes i molts demòcrates de llana fina han posat el crit al cel.

Ai... com ens hem de veure els ramaders darrerament, entre les vaques boges de la Generalitat i les ovelles de confiança de Badalona, acabarem tots boixos, nois...


Els tres tapats d'ERC, ICV i CIU meditant

Lasse Gjertsen, un autèntic home/màquina orquestra

Amateur - Lasse Gjertsen

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

El sentit comú fet literatura

Tim Farrington lliura una nova dosis de sentit comú i d'humor de la mà dels seus estimadíssims personatges. La continuació natural de The Monk Downstairs, "The Monk Upstairs", truca novament a la porta de la bona literatura popular i es fa un lloc en la nostra tauleta de nit.