Se'm demana que signi un 'Manifest cívic per canviar el govern de Badalona'. I ho faig gustosament. El document en qüestió demana que es respecti el resultat de les passades eleccions municipals. A Badalona va guanyar el PSC, doncs que governi el PSC. També es demana que els representants dels dos partits que l'acompanyaven en l'anterior legislatura, ERC i ICV, no recolzin un nou tripartit, ja que creiem que no van servir per res alhora d'influir en el en el govern de la ciutat. Pel que fa a CIU, se li demana que compleixi amb el seu programa i faci d'oposició. Al PP no se li demana res, perquè els que firmem el manifest hem escoltat atentament les paraules i els videos del senyor Albiol i els hem entès perfectament, tu.
Aquest manifest, que tampoc firmem tanta gent, ha despertat molt d'enrenou, tant, que alguns corders em comencen a interpelar pel carrer perquè es veu que si se'ns fes cas molt de bestiar es quedaria sense menjadora --paraules textuals d'un dels interpeladors--. Qui passaria gana? Els que m'interpelen? Els seus amics? Les ovelles de confiança? (?) S'entén això companys? I tant que s'entén! Em diuen que concretament tres conegudes i bones famílies de corders i els seus protegits i protegides, els tres tapats d'ERC, ICV i CIU, no podrien accedir al castell de la reina Maite i els seus 60 consellers i conselleres (o potser més, a hores d'ara ja m'he descomptat amb el número exacte de corders i ovelles de confiança) que mantenim entre tots i totes, i aleshores Pep, tots els càrrecs de responsabilitat de la nostra ciutat serien de la mateixa espècie, qùe no ho veus? I jo, i què? Doncs que.. vaja, que hauríem de començar a buscar feina per a tots els que no són de la colla del PSC (Qui els hi hauria de buscar feina? Jo no, oi?). I que, a més, és molt millor per Badalona que el color dels càrrecs de confiança sigui divers, ja m'entens Pep, oi? Millor per a Badalona o per a les ovelles de confiança? El més fort és que tot això m'ho diu gent que jura i perjura no pertànyer ni a ERC, ni a CIU, ni a ICV, ni a cap partit polític. Déu meu!
I ara ve el més bo. Això no és un conte! Ho escric així, perquè em dóna la gana i perquè sé que em llegeix gent de fora de Badalona que es podrien pensar que faig conya per divertir-me. I sí, faig conya, però per no plorar! Jo en sóc molt de la conya, però no, això no és un conte dels meus. El cert és que he firmat un manifest que demana que es respecti la voluntat de les urnes i molts demòcrates de llana fina han posat el crit al cel.
Ai... com ens hem de veure els ramaders darrerament, entre les vaques boges de la Generalitat i les ovelles de confiança de Badalona, acabarem tots boixos, nois...
