Per la gent que no veiem en el fet de torrar-nos espaterrats a la sorra cap altre sentit que no sigui l'haver perdut les ulleres de lluny per poder trobar l'aigua de mar i refrescar-nos, l'estiu l'hem d'anar a buscar lluny de la catifa de carn arrebossada. Ens banyem i ens allunyem tant com podem de la platja. Allí no hi ha or, és un fet.
Però, ara, quan la platja comença a quedar més buida és hora de tornar. Tornar i seguir buscant les diapositives cremades d'un altre temps encara pitjor, molt pitjor. Un temps que a l'acabar les vacances els amics ens perseguien amb tonalades d'instantànies infinitament repetides i nosaltres, segrestats en el sofà de casa seva, erem forçats a repassar galls i gallines recremats en platges llunyanes o properes sense pietat.
Gràcies a la fotografia digital això és aigua pasada! Però encara hem d'estar amatents. Compte! Sota les llambordes ja hem vist que no hi ha la sorra promesa, és mentida! Però sota la sorra encara s'hi poden trobar relíquies que ens destorbin de la pau de tornar a la feina. Hem d'anar en compte, amb molt de compte...
