diumenge, de maig 21, 2006

La ferida lluminosa


“Jo no tinc temps de treballar
tinc massa feina!”

“No vull saber mesures
- que l’aigua m’esvalota -
la lluna és massa plena
i no m’hi cap, al cove.”

Primitiva Reverter lliura un nou llibre de poemes –ja era hora!--. Sort que hi ha qui encara escriu amb passió i amb desmesurada veu fa que vessi la poesia més enllà dels mots manllevats del diccionari. Sort que hi ha poetes que obren la gàbia i deixen que volin els lectors que ja no els cap la lluna al cove. Qualsevol victòria és efímera perquè sabem que solament és el pròleg de la nova batalla. Però, per Déu, que aquesta Lletraferida ens ha guanyat el cor i l’espasa a tots els que no tenim temps de treballar perquè tenim massa feina. Ja era hora que algú ho escrigués amb lletra clara: l’aigua ens esvalota!

dilluns, de maig 15, 2006

Diumenge en el parc a Londres amb George Seurat i Sondheim


Assisteixo a una estrena en el West End de Londres i em sembla que revisc temps passats...
Més enllà de la dificultad que porta posar en escena una obra com "Sunday in the park with George" de Sondheim, hi ha el fet d'aixecar-la precisament avui dia i en un West End situat en un Londres que tot i no patir la misèria d'una cartellera teatral com la de Barcelona, ja no és el que havia estat. Els artefactes Disney i els refregits constants d'antigues glòries de Lloyd Weber són les que dicten les modes i per això fan lloable qualsevol proposta teatral valenta com aquesta. I és que aquí ens trobem davant d'un èxit artístic amb una peça d'alt risc i caríssima producció, que pot acabar sent un èxit de public! Déu meu! Que no ho afusellin la gent de Focus i companyia!

dimecres, de maig 10, 2006

El Jazz passa d'etiquetes més que mai



Si ja és fa prou difícil posar etiquetes a qualsevol forma d'expressió, quan es tracta de la música la missió és practicament impossible, sobretot si parlem del jazz.
Si en els últims anys el jazz ha anat incorporant instruments que semblaven destinats a músiques massa concretes per flirtejar amb els hereus de la música que va néixer a la ciutat de les mil llengües, avui dia ha abolit definitivament l'aduana i ja no hi ha colador possible. Qualsevol so, vingui de l'instrument que vingui, és bo per executar l'impromptus de la música que diria Bach --per cert, el primer prejazzman estructurat del que tenim notícia--.
Si mai hi ha hagut una polícia encarregada per vetllar per la puresa del jazz, avui s'ha quedat sense feina.
Quina sort!

dimarts, de maig 02, 2006

Només 45 passos ens separen


I senzills que són els passos! Es mentida que tots vinguem de Paris, és tan fals com cert és que tots volem tornar a Paris, A fe de Déu!

1. Sortiu de Carrer de Francesc Layret en direcció nord-est - recorregueu 0,4 km
2. Gireu a l'esquerra a Carrer de Prim/Calle de Prim - recorregueu 0,1 km
3. Gireu a la dreta a Carrer de Méndez Núñez - recorregueu 0,2 km
4. Gireu a l'esquerra a Carrer de la Seu d'Urgell/Calle Miquel Servet - recorregueu 0,1 km
5. Desvieu-vos a l'esquerra - recorregueu 0,2 km
6. Gireu a la dreta per a accedir a la rampa d'accés de la C-31 - recorregueu 3,3 km
7. Agafeu la rampa de la C-31 - recorregueu 0,2 km
8. Agafeu la rampa a Mataró/Girona - recorregueu 0,8 km
9. Incorporeu-vos a C-32 - recorregueu 14 km
10. Desvieu-vos a la dreta per la rampa de la C-60 a Argentona/Granollers/E-15 - recorregueu 9,9 km
11. Desvieu-vos a la dreta per la rampa a E-15/A-7/Barcelona - recorregueu 0,9 km
12. Incorporeu-vos a AP-7/E-15 - recorregueu 126 km
...
13. Seguiu per A9/E15 - recorregueu 132 km
...
14. Agafeu la sortida cap a Agde/Millau/Clermont-Ferrand - recorregueu 0,9 km
15. A N312, agafeu la 2n sortida per la N312 - recorregueu 0,1 km
16. Gireu a l'esquerra a D13 - recorregueu 8,3 km
17. Agafeu la rampa a Millau/Clermont-Ferrand/Montpellier - recorregueu 0,3 km
18. Incorporeu-vos a N9 - recorregueu 4,5 km
19. Seguiu per A75/E11 - recorregueu 31 km
...
20. Seguiu per E11/N9 - recorregueu 8,7 km
21. A la rotonda, agafeu la 2n sortida per la E11/N9 - recorregueu 4,0 km
22. Seguiu per A75/E11 - recorregueu 478 km
...
23. Seguiu per A71/E9 - recorregueu 52 km
...
24. Seguiu per A71/E09 - recorregueu 27 km
...
25. Agafeu la rampa de la E5/E60 a A10/Orléans-Nord/Saran - recorregueu 0,5 km
26. Incorporeu-vos a A10/E05/E60 - recorregueu 4,8 km
27. Seguiu per A10/E05 en direcció a Artenay/Chartres/Paris - recorregueu 100 km
...
28. Agafeu la rampa a Palaiseau/Paris - recorregueu 1,4 km
29. Incorporeu-vos a A10/E05/E50 - recorregueu 1,0 km
30. Agafeu la rampa de la N20 a Lille/Metz/Nancy - recorregueu 0,3 km
31. Agafeu la rampa de la L'Aquitaine - recorregueu 0,9 km
32. Incorporeu-vos a A10/E05/E50 - recorregueu 3,3 km
33. Seguiu per A6b/E05/E15/E50 - recorregueu 9,2 km
34. Seguiu per E05/E15/E50 - recorregueu 0,3 km
35. Desvieu-vos a la dreta per la rampa de la Boulevard Périphérique - recorregueu 2,7 km
36. Agafeu la rampa a Paris-Centre/Porte de Bercy/Créteil - recorregueu 0,1 km
37. Agafeu la rampa de la Rue du Général de Langle de Cary - recorregueu 0,3 km
38. Desvieu-vos a l'esquerra per la rampa a Paris-Centre/Palais Omnisports de Paris-Bercy/Charenton-le-Pont-Bercy 2 - recorregueu 0,2 km
39. Desvieu-vos a l'esquerra per la rampa a Paris-Centre/Palais Omnisports de Paris-Bercy - recorregueu 0,2 km
40. Incorporeu-vos a Quai de Bercy - recorregueu 2,0 km
41. Agafeu la sortida Quai de la Rapée - recorregueu 0,6 km
42. Seguiu per Pont Morland - recorregueu 0,6 km
43. Desvieu-vos a la dreta a Quai des Célestins - recorregueu 0,4 km
44. Seguiu per Quai de l'Hôtel de Ville - recorregueu 0,6 km
45. Gireu a la dreta a Place de l'Hôtel de Ville - recorregueu 0,1 km

diumenge, d’abril 30, 2006

Kafka i els fills


Torno a llegir Kafka. Cada vegada m'agrada més rellegir. Haig de recomanar els joves que llegeixin per divertir-se, sí, però que llegir Kafka pot ser tremendament divertit si es fa bé i no ha de tenir res de dificultós si es segueixen els passos necessaris. L'esforç per llegir llibres i idees més abstractes es cobra amb la satisfacció d'avançar més cada dia en el descobriment de nous camins per a la imaginació i això acaba sent divertit a la força.
Recordo Sílvia Soler dient-me que això de tornar als clàssics està molt bé, però que l'afició de la lectura s'agafa més aviat llegint coses que atrapin al jovent, com ara Harry Potter. Potser sí, però jo no torno als clàssics perquè no me n'he mogut mai d'allí. I de jove llegia Stevenson, Verne, Zane Gray, però de seguida vaig arribar a Zola, Dickens, Kafka, Joyce.
La meva filla em dóna més dades kafkianes. Els que estudien batxillerat de ciències només fan literatura catalana i espanyola. I els de lletres? Els de lletres, papa, també però més hores. I la literatura que no és ni espanyola ni catalana??? Ja s'espavilaran quan acabin els estudis.
Quin estudis???

dilluns, d’abril 24, 2006

Hotel Insomnia


Els hotels holandesos s'anuncien a la web així.

dissabte, d’abril 22, 2006

Enllestir els retalls d'estels


Aprofitant la presentació de l'opusle "Obro el calaix de l'arbre" a la Sala A. Punt de Badalona, anuncio que ja he enllestit el proper llibre de poemes: Retallo els estels. Una col·lecció de 30 haikus, que jo anomeno mitahaikus, que s'acompanyen de trenta imatges del cel de Barcelona, capturades sota l'escultura "El peix" de Frank Gehry. Un nou cop de timó a la meva poètica que serà publicada en forma de quadern mínim a principis de l'any 1997.

dijous, d’abril 20, 2006

Haiku per Sant Jordi



senyalo amb el dit
una taca en el llibre
sé que m’escolta


diumenge, d’abril 16, 2006

Obro el calaix de l'arbre a la Sala A. Punt

Penjo la invitació de l'acte que el dia 21 d'abril a les 8 del vespre es farà a la Sala A. Punt i lliuro les notes preliminars que encapçalen l'edició que es podrà comprar el mateix divendres i que ja està a les llibreries amigues habituals de Badalona, Igualada, Lleida i Barcelona.


Aquest recull de poemes que us lliuro ara i que va encapçalat amb el títol d’Obro el calaix de l’arbre va ser redactat a principis de l’any 2005 a casa dels meus pares, o sigui, on fou casa meva quan jo era petit. La tria del lloc on he escrit aquestes paraules i la forma i el contingut que han acabat adoptant la vaig decidir a finals de l’any 2004, després d’un període de la meva vida ple d’estimulants i a la vegada inesperats sobresalts. I aquesta tria de lloc, forma i contingut no va ser feta a l’atzar o per pura necessitat, sinó que va ser del tot volguda i premeditada.

La vida mateixa ja és un bon sobresalt, oi?

Dels records de quan era petit me n’estimo especialment un, que guardo en el meu particular calaix de l’arbre familiar en un lloc ben a mà. I és el record que tinc dels sotracs de les rodes dels carros tirats per mules que em portaven al tros de matinada, passant per polsegosos camins d’un poble de la comarca del Segrià dels anys setanta —Alcarràs—, adobats amb pedres com muntanyes i sots com cràters. Camins on vaig aprendre que no només les mamelles se’t regiren amb el big bang cel·lular que et produeixen a l’organisme les rodes d’un carro sota la batuta implacable d’una mula interpretant la partitura d’un camí pedregós, sinó que també les neurones del cervell se’t revolten al ritme trepidant que et marca el destí indefugible que et porta d’una banda a la feina —si se’n pot dir així— i de l’altra a la sortida del sol, alhora. De la tranquil·litat de la nit al despertar inquietant d’enfrontar-te a la vida molt abans que surti el sol. Allí van sorgir els meus primers poemes.

A 178 quilòmetres de distància d’aquelles terres he escrit aquests poemes i ho he fet aplicant una fórmula que vaig aprendre fa 30 anys, la qual cosa demostra una vegada més que per molt que ja siguem capaços d’enviar trastos a l’espai exterior a gran velocitat, sovint per recórrer distàncies infinitament més curtes encara tardem anys i panys. En aquest cas 30.

Aquest és un llibre sobre el bosc i sobre la ciutat, sobre la pau i sobre la barbàrie, que transcorre en una terra que anomeno Conreria, terra on en el meu imaginari està situat el lloc on he escrit els poemes i que és de retruc la casa dels meus pares. Però també és un poemari que vol apostar sense manies per l’esperança. I està escrit pensant en que el lector patirà, però també gaudirà alhora dels sotracs que provoca un viatge a la calaixera del bosc, on s’hi amaguen les arrels comunes. El viatge transcorre per un camí difícil, sec, ferotge, sí, però també necessari. M’agradaria aixecar tothom del llit o del sofà i molt abans de la sortida del sol, sacsejar-los les mamelles i les neurones, perquè d’una vegada emprenguessim junts un viatge al cor del bosc del que no tornéssim mai més.

diumenge, d’abril 09, 2006

Obro el calaix de l'arbre a Alcarràs

Tret de sortida del Sant Jordi 2006!

Preparant la presentació del llibre

Moments de calma abans d'obrir el calaix de l'arbre

Retrat de família després d'haver obert el calaix de l'arbre

Passeig reflexionant sobre una nova poètica

La presentació del llibre "Obro el calaix de l'arbre" a la Catalunya real va ser un èxit. 47 persones, una per cada any de vida de l'autor, van festejar a Cal Porta la publicació del llibre de poemes. Alcarràs (Segrià) i el record dels seus camins dels anys seixanta, que han marcat el ritme de la nova poètica de l'autor no es va voler perdre la sortida a la llum del nou poemari.

Aviat, a la Sala A. Punt de Badalona, es continuarà amb el festeig del llibre. Però Sant Jordi 2006 ja ha quedat inaugurat entre pomers florits!

diumenge, d’abril 02, 2006

He decidit engegar...


... a pastar fang l'última novetat literària que algú m'havia recomenat. No diré el nom, però quin totxo!!! Per contra, he decidit tornar a llegir L'illa dels pingüins de l'Anatole France

dijous, de març 30, 2006

Temps Moderns


He tornat a veure "Temps Moderns" en un cinema i després, quan tornava en tren cap a casa he escrit aquest haihu.

reposa discret
el barret a l’andana
charlot marxà nu


diumenge, de març 26, 2006

Haiku


espanto la nit
de la cua de lluna
destapo la llum



dilluns, de març 20, 2006

15 tonelades en un dia


Són capaços de deixar anar 15 tonelades de bombes en un sol dia. A l'hora de fer neteja però, ni ianquis ni britànics no volen saber res de la cosa. Contracten treballadors de fora, no fos cas que els hi explotés alguna andròmina a les mans. En la fotografia es pot veure un treballador d'una empresa de Zimbabue en plena tasca. Sense comentaris.

dissabte, de març 11, 2006

Els Hit Hat Cymbals d'Avedis Zildjian al Carnegie Hall



En Gene Krupa els va estrenar oficialment el 1938 en un concert que està ben present en la memòria del Carnegie Hall. Parlo dels Hit Hat Cymbals que l'Avedis Zidjian va construir per a que Gene Krupa pogués tocar amb els peus els platerets: necessitava més mans per el seu peculiar back beat! El Sing, Sing, Sing! de Louis Prima passat per les mans de Benny Goodman va demostrar que l'invent faria carrera.
Avui l'execució de la Messa da Requiem de Verdi els ha tornat a necessitar. I el Carnegie Hall ha brillat una vegada més en la fusta de les cadires de l'auditori que ara porta el nom d'Isaac Stern. Si Verdi aixès el cap somriuria. Per un moment me l'he imaginat encaixant la mà de Gene Krupa o d'Avedis Zidjian. Música és impromptus que diria Bach. On són les barreres que separen els gèneres musicals?

divendres, de març 10, 2006

Els Estats Confederats d'Amèrica, C.S.A.



Ja és la segona vegada que veig aquesta peli que és una passada. I no hi ha manera de trobar el DVD, que només s'ha editat a Espanya i per Filmax, em sembla.

La cosa va de formular un canvi en la història dels Estats Units i després fer volar coloms. Què passaria si la guerra civil americana l'hagués guanyat el sud en comptes del nord? Tot un poema visual fet de retalls d'imatges manllevades de televisions d'arreu i tergiversades a plaer.

Aprofito per demanar a qui sigui que sàpiga on i com puc trobar el DVD, que m'ho faci saber per mail, si és tan amable.

dijous, de març 09, 2006

James Carter jugava a casa


L'orgue B-3 en format de trio, en el món del jazz, ha estat més exprimit que "El cafè de la Marina" en el teatre català. Així que quan James Carter va anunciar ara farà tres anys que la nova formació que adoptaria seria l'organ trio, alguns vam començar a tremolar. L'heroi elegant del free de Lester Bowie i l'Art Ensemble of Chicago apostava per un dinosauri. Ens equivocavem del tot. I ja se sap, quan ens vam despertar de l'ensurt, el dinosauri encara estava allà, que diria Monterroso. La capacitat d'excitació de James Carter ja l'havia tastat, però mai l'havia escoltat jugant a casa i a l'Iridium. John Coltrane pot estar content i ja no diguem Charie Parker, que també es van equivocar amb les seves prediccions catastrofistes. Els músics que bufen saxos i en general instruments de vent, en el jazz d'avui dia, saben tocar més d'una sola nota, no cal patir. Jazz is here to stay. Per cert a l'Iridium també s'hi menja bé. Molt bé! Avui he sopat dues vegades, que hi farem...

dimecres, de març 08, 2006

Mrs. Lovett's Recipes


Black pudding or blood sausage

The name says it all.
Serves 6.

5 cups fresh pig's blood
1 1/3 cups bread cut into cubes
5 cups milk
1 pound cooked barley
1 pound fresh beef suet
1 cup fine oatmeal
1 teaspoon salt
2 teaspoons ground black pepper
2 teaspoons dried and crumbled mint

Put the bread cubes to soak in the milk in a warm oven. Do not heat the milk beyond blood temperature!
Have the blood ready in a large bowl and pour the warm milk and bread into it. Stir in the cooked barley.
Grate the beef suet into the mixture and stir it up with the oatmeal. Season with the salt, pepper and mint.
Have 2 or 3 large roasting pans ready. Divide the mixture between them - they should be no more than 3/4 full. Bake at 350°F for about an hour, or until the pudding is well cooked through.
To serve, cut into squares and fry in bacon fat or butter till heated through and the outside is crisp. Delicious for breakfast or for supper with fried apples and mashed potato.


La nova versió del Sweney Todd d'en Sondheim que ha arribat a Broadway procedent del West End envia al nostre estimat Calixto Bieito a un periode de reflexió. Si es vol adaptar un clàssic amb pocs diners i molta imaginació no cal buscar-se massa problemes, i el resultat pot ser un clàssic de nova factura que reinventa l'antic, diverteix a la gent i encomana als actors el protagonisme absolut de la vetllada. Avís per a navegants/actors/actrius: per participar a la funció s'ha de saber cantar, parlar, tocar un instrument diferent per a cada personatge i un públic amb les orelles netes. Aleshores, les receptes de Mrs. Lovett toquen el cor i l'estómag de veritat. Mario Gas ja ho va aconseguir, però ara Patti LuPone ho remata i el pastís es pot dir que "is here to stay!"

dimarts, de març 07, 2006

Bush is Bad, The Musical Cure for the Blue State Blues



Que la millor manera d'acabar amb en Bush és fotre-li un piano de cua pel cap ja ens ho podíem imaginar, però ara a més ho podem veure en directe. Bush is Bad, The Musical Cure for the Blue State Blues, el musical que ahir vaig veure a Broadway és tronxant i no s'hi cabia. S'entén que N.Y. demani la independència dels Estats Units. Encara seria millor, però, que els Estats Units demanessin la independéncia d'en Bush, no?

dissabte, de març 04, 2006

Les paraules s'expliquen

Clica sobre la paraula i deixa que s'expliqui














Poemes visuals antics que tenia penjats en diferents llocs a la xarxa i que recupero pel meu bloc.

dijous, de març 02, 2006

Badalona vista per Leonardo Solaas



  • Adreça de Leonardo Solaas


  • Leonardo Solaas ens permet a través de la seva plana navegar i nedar per les seves creacions multimèdia. Entre d'altres artilugis visuals hi té un 'Autopoemador' i un 'Aotopintador'. Utilitzant els seus marcs 'Flash' pots convertir una frase, un poema o una idea i transformar-la a través d'un 'random' molt treballat en una imatge amb so digitalitzat. Us animo a entrar i escriure-hi el que vulgueu a la plana d'aquest argentí universal i gran poeta visual. Jo ja ho he fet.

    Quan hi vaig escriure la paraula 'Badalona' va sortir el dibuix que he penjat. Quan hi vaig escriure la frase 'Ajuntament de Badalona' no va sortir res! Un forat negre!

    S'ha de dir que la sort també hi juga el seu paper amb la cosa, però és sospitós i fascinant el que ens espera en el futur, que crec que ja està aquí, als que sobrevivim en aquesta perla del mediterrani governada per forats negres.

    dilluns, de febrer 27, 2006

    Cinema camaleònic


    Amb l'estrena de la pel·lícula "Capote" que aquí l'anomenen "Truman Capote", que posats a rebatejar podria dir-se "In cold blood", una vegada més el cinema tracta la figura d'un escriptor, en aquest cas un veritable fenòmen mediàtic del seu temps, per parlar de periodisme. Ja que al cap i a la fi, més enllà de la magnífica interpretació que Philip Seymour Hoffman fa de Truman Capote, el que queda després de veure la pel·lícula és el relat de la gestació d'un llibre d'estil de la posició que hauria d'adoptar qualsevol periodista davant d'un fet brutal com va ser la matança de la família de Kansas. Avui, però, el periodisme que sovint es practica és "música per a camaleons" com diria el mateix Capote.

    divendres, de febrer 24, 2006

    Força farsa!!!



    Harry Potter versió 0.6 acaba d'aterrar a les llibreries catalanes. Alguns dels 800.000 exemplars editats en castellà i tots els 100.000 editats en català en donen fe. I au tu, que qui Potters endinya calerons s'embutxaca. Ja se sap que les grans editorials catalanes, amb Planeta al capdavant i Grup 62 seguint-la de molt lluny, han assolit el més alt nivell de papanatisme de la història de les lletres catalanes. Però això ja no és notícia.

    La gran discussió del moment és --atenció!--per què en català un llibre val 22 euros si en castellà en val només 20. Misteri. S'ha de tenir molts estudis per respondre aquesta pregunta. Però a les prestatgeries de darrera de les llibreries hi tenen guardada una pila de llibres que duen els mots Farsa de Màrius Serra en el llom, novel·la guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes que està a punt de sortir al mercat.

    A ningú se li acut preguntar quant costarà el llibre de Màrius Serra, ja no diguem si tindrà la difusió que mereix i si als lectors els hi quedaran alguns euros per poder comprar-la.

    És necessari treure el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i el Premi Internacional al papanatisme, el mateix cap de setmana?

    La literatura real és "puro teatro". Visca Honduras!

    diumenge, de febrer 19, 2006

    El B.A.M. de New York fica la pota a la lluna

    El B.A.M. (Brooklyn Academy of Music) de New York publica en anglès el conte "La llar d'en Walt. Per fi?" i compra els drets per editar "Ficar la pota a la lluna" als Estats Units. La intenció és rodar com a fals documental el relat que transcorre moments després de l'11-S, per a ser projectat en un festival dels que organitza a Brooklyn el B.A.M., en aquest cas amb pel·lícules relacionades directament amb els esdeveniments de l'11-S del 2001. La pel·lícula la produeix la "Public Authority of Transport" de New York. El festival tindrà lloc el proper mes de març de l'any 2007. Totes les pel·lícules es podran veure per TV per cable. De la banda sonora de la pel·lícula se'n faran càrrec educadors i estudiants del mateix B.A.M. El dia 8 de març signo el contracte, però ahir ja vaig eixamplar la porta de casa.

    dijous, de febrer 16, 2006

    Qui espera, desespera


    Afegeixo aquest nou poema visual animat al bloc "Finestres en un bloc"

    diumenge, de febrer 12, 2006

    De Dogville a Manderlay


    Hi ha històries que que t'atrapen i no et deixen anar. Els guions cinematogràfics i el mateix cinema haurien de llegir-se i veure's també en clau literària.

    El viatge de Grace a Manderlay és cinema en estat pur bastit a través de la literatura. La democràcia és el menys dolent dels sistemes que hem trobat per fer veure que ens comportem com éssers humans, si és que encara mereixem anomenar-nos éssers humans. Però a vegades aquest "menys dolent" aplicat a la democràcia agafa el seu veritable sentit i el que encara és pitjor, el desplega en tota la seva dimensió.

    Lars Von Trier crida en cadascuna de les seves pel·lícules: auxili! Hem d'escoltar el seu guió i llegir la seva càmera, perquè el dolor ens pot fer recordar que encara avui només sabem que no sabem res. I el que és més important, com deia Lautréamont, hem d'entendre que existim perquè no som "l'altre". Massa sovint ens n'oblidem. Cal recordar-ho.

    dimecres, de febrer 08, 2006

    Barret camaleó


    Un dels 15 poemes visuals creats els any 90, utilitzant el software Medi8Or en un PC IBM 286, que ja estan penjats en un nou bloc.

    dimarts, de febrer 07, 2006

    Primers apunts del poemari "Obro el calaix de l'arbre"



    amarat d’olors
    convoco la pluja

    jo he vist les onades
    enfilar-se als balcons

    esclafat per la llum
    demanava rialles
    i em tornaven presons

    he comptat moltes passes
    i he recollit més raons

    ja he tocat els seus llavis

    he escoltat les llambordes

    he viatjat al futur
    de coixins en coixins

    palplantat a la lluna
    m’he trobat de petit

    he mirat el rellotge
    i he vessat els segons




    Lliuro aquest grapat d'apunts que són anteriors a la redacció del poemari "Obro el calaix de l'arbre" que publicaré per Sant Jordi.

    divendres, de febrer 03, 2006

    L'ou i la política



    A un ou se l'acostuma a anomenar ou.
    Si algú l'anomena pilota no passa res.
    Però si creu que és una pilota, fotuda.
    La temptació de jugar-hi és forta.
    Amb un ou no s'hi ha de jugar massa.
    Si s'hi juga massa s'acaba trencant.
    Catalunya és una nació.