Darrerament no em ve massa de gust parlar de política cultural a Badalona. Tot i així vaig aprofitar el fet de que el magazine In·Cultura em proposés 7 preguntes pel seu número d'Agost per despatxar-me a gust. Aquí penjo les preguntes i les respostes.
La porta ideal per a la Regidoria de Cultura de Badalona.
Manés qui manés, hauria de ser aquesta.Què aporta el departament de cultura a l'activitat cultural de Badalona?
Res. Si l'anomenéssim bé, departament de comissió de festes de Badalona, aleshores fins i tot exel·liria en la seva tasca, però com a gestors de cultura són un niu de pols. Per repartir subvencions no cal una regidoria i en quant a edicions fet a mà, la nostra editorial, s'ha demostrat que no va estar una bona idea anar-nos posant pals a les rodes, ja que no els va servir de res: vam continuar fent la nostra tasca, bé o malament. Les seves picades de mosquit emprenyen, però poc més.
Quines mancances trobes a faltar a Badalona perquè la cultura pugui engrescar a la ciutat? Difusió, espais accessibles, promoció, formació, creació, poca assistència...?
Totes elles i cap. M'explico. La cultura que surt de la societat civil que la gestiona, ja engresca a la ciutat en la mesura que poc o molt ja arriba a qui va dirigida. És correcte pensar que qualsevol cop de mà pot ajudar, però segons de qui vingui el cop de mà pot ésser pitjor el remei que la malaltia. Hem de demanar que les institucions facin pista als creadors. I si saben llegir i escriure, doncs que ajudin, però només si saben llegir i escriure, d'acord?
Dels avatatges de la ciutat en aquest sentit, en parlem o no?
Sí, Badalona en ser un barri de Barcelona té molt de guanyat de bell antuvi. Però no hem d'oblidar que Barcelona només és també un 'barri' d'Europa, del món en definitiva. La seva situació és perfecte, si l'aprofites, la promoció, la formació, la difusió... tot ve donat. Excepte, és clar, la creació, per això no hi ha solucions màgiques: o tens imaginació o no en tens. Punt.
L'Ajuntament fa tot el que hauria de fer? I el públic? I les entitats?
Anem a pams. Pel que fa a l'Ajuntament ja he deixat clar abans el que en penso. Pel que fa a la cultura, no és que juguin a una altra lliga diferent a la que juguem alguns, és que juguen a un altre esport. Són literalment marcians, ésssers d'un altre planeta on la cultura es mesura a cop de talonari. La imaginació no és el seu fort. Pel que fa al públic, jo no crec que hi hagi un públic badaloni específic. El públic és universal i no se li por demanar que militi en res, al públic un se l'ha de guanyar. I finalment, les entitats. Bé, a les entiats no se'ls pot demanr més del que ja fan, només se'ls pot donar les gràcies i ja està.
El fet de trobar-nos al costat de Barcelona, és una sort o un 'handycap'?
Ni una cosa ni l'altra. És una realitat amb la que hem de viure. I pel que fa a molts de nosaltres, com ja he dit abans, és una inmensa sort. A més, no només estem al costat de Barcelona, estem al costat de tot el que vulguem. Jules Verne estava al costat de la lluna, al costat del centre de la terra, a cinc setmanes en globo de donar la volta al món en vuitanta dies... La recepta només és una: imaginació.
Quins beneficis aporta la cultura a una ciutat?
Una ciutat és cultura o no és res. Els clàssics deien que qualsevol cosa és o bé cultura o bé natura. Una ciutat és doncs cultura. Per cert, no li vindria malament una mica més de natura a Badalona. I pel que fa els beneficis que aporta la cultura a una ciutat em sembla que ja ha estat contestat, però ho diré més clar: la cultura és el carnet d'identitat d'una ciutat. Sense cultura les ciutats no tenen DNI propi.
Pensant en termes econòmics, és un benefici o una despesa la cultura?
La cultura mai és una despesa, sempre és un benefici. Perquè els teatres, els llibres, la pintura, la música són beneficis econòmics fàcilment demostrables. Però també és cultura i benefici el comerç, la industria, l'esport. Sento repetir-me però el que dóna més beneficis a llarg plaç és la imaginació, o sigui l'exercici pràctic de la cultura, però això ho contestaria més bé Leonardo Da Vinci que no és veritat que estigui mort, la seva petjada la podem trobar en moltes més coses de les que ens pensem. Facint-se un favor: imaginin.
L'herència del franquisme es veu que ens afecta molt més del que ens pensem. El cinema català, si és que es pot anomenar així al poc cinema que es fa a casa nostra, està malalt. No és mort del tot, però sí que bastant malalt. El seu gran problema no és pas la llengua en que es parla --el castellà--, que també, sinó senzillament una barreja de tansemenfotisme a l'hora d'anar a veure'l per part del seu públic natural, l'autòcton, el barretinaire, i també una manca de qualitat tan gran que sovint fa una mica de vergonya reconèixer-la. Però les coses són com són. Cap país està obligat a destacar en totes les branques de les arts oi?
Nosaltres, la gent de Terrassa venim de tot arreu. Parlo dels que ens agrada el jazz, és clar. I per aquestes dates hi anem més sovint. És la temporada del festival de jazz. I ja en portem 27!
