Dues persones, dos ciutadans, es troben en un bar i en comptes de parlar del temps o del futbol, parlen de votar.
Abans la pregunta era: A qui votaràs?
Ara la pregunta és: Votaràs?
Després d'obtenir la resposta, tant si és sí com si és no, un regitzell d'obvietats són etzibades amb cura, mirant de no espatllar les canyes que s'estan fotent.
Les obvietats --que per a mí no ho són gens-- es deixen anar sense massa convenciment:
1/Els polítics tots són iguals, què hi vols fer?
2/S'ha de respectar el que pensi la gent, sigui el que sigui.
3/Jo no aniria a votar, però per respecte al molt que ens ha costat la democràcia...
4/Hem de votar la opció més útil i deixar-nos de romanticismes.
Jo no penso així. Per mi la cosa està d'aquesta menera:
1/Els polítics no tots són iguals, acostumen a ser mediocres, però no iguals. N'hi ha que saben llegir i tenen idees i n'hi ha que no.
2/No s'ha de respectar per res qui vota el PP per exemple. Allà encara hi ha gent que són responsables de fusellar el meu avi. No els dec cap respecte.
3/Democràcia no és anar a votar el menys imbècil de la cua. Democràcia és poder votar o no, però només la opció que ens sembli que va amb la nostra manera d'entendre l'organització de la societat.
4/No s'ha de votar la opció més útil o sí, depèn. Què vol dir útil? Si votar útil vol dir votar el que ens serveixi millor als nostres propòsits i a les nostres idees, d'acord. Si vol dir votar una determinada opció perquè no surti la que ens emprenya més, no. Això és pura covardia, de gallines vaja.
