Comptat i debatut, pitjor no podia acabar i millor no podia començar. La malaltia de la Sara comença a minvar i amb això en tinc prou. Lo puto estatut, los putos polítics, les putes banderes, lo puto temps i la puta crisi a pastar fang: la Sara es troba millor.
I que més? Home, un gran llibre. El Genesis il·lustrat per Robert Crumb, la nova dels germans Cohen --brutal!-- Dues obres de teatre que m'han agradat --en català!!!-- la de l'Anna Lizaran i Sol Picó: El Ball i el Rock'n'Roll del Tom Stoppard amb una Mar Ulldemolins i un Santi Ricart per sucar-hi pa. Ah! I sobretot l'encert i la sort d'haver pogut veure un assaig de l'infumable Llits a temps i poder estalviar-me'l.
I diumenge Mahler per en Pons i el violí de Peter Zimmerman amb el segon per a violí de Bartok. Mentre la noveleta del Paul Auster traduïda el francès --just for fun...-- I ara escoltant en Marsalis i el Galliano posant banda sonora a la Billie i a la Piaf. Who can ask for anything more?
