Improv Everywhere.com a tvb1minut channel

El mes d'abril Improv Everywhere.com desembarcarà en el blog que tvb1minut channel manté a wordpress.

Tant la presència d'alguns dels seus filmets com la trobada a New York que mantindré amb alguns dels seus components més actius ompliran la programació de les properes setmanes a tvb1minut. Miraré de fer-ne ressò tant en aquest blog com en el blog de tvb1minut.

En els propers posts farem un repàs i un repòs a la ciutat veïna i llar de l'estimat King Kong.


Frozen Grand Central

Torna. Martial, torna! Que ja ets de Terrassa, home!

Nosaltres, la gent de Terrassa venim de tot arreu. Parlo dels que ens agrada el jazz, és clar. I per aquestes dates hi anem més sovint. És la temporada del festival de jazz. I ja en portem 27!
Quina diferència passar-t'ho pipa en un concert de jazz després d'endrapar-te una truita bebop amb pà amb tomàquet, acompanyada amb una copeta cava Gramona i pagar 30 euros per veure un concert a primera fila a, posem per cas, pagar 70 euros per una platea al Palau de la Música i acabar no-sentint --què els hi passa als enginyers de so del festival de jazz de Barcelona?-- un concert encarcarat.
Però, a vegades, ja no és qüestió del preu o del lloc, sinó de la nit. Per exemple, aquella nit que a les 12 en punt, Ray Brown va para de tocar i ens va obsequiar amb el Round Midnight més impressionant que he sentit mai. O aquell tour del 1979 del quartet de Milt Jackson amb el Monty Alexander, Mickey Rourke i Ray Brown, que tocaven peces de Thelonious Monk i en Tete Montoliu a primera fila, entre el públic, cantant primer discretament i després a plè pulmó, va acabar dirigint-los, com qui no vol la cosa, amb la seva veu.
Doncs, ahir va passar una cosa semblant. Martial Solal va reinventar el medley. Déu meu! Tothom sap el que és un medley, oi? Doncs ja no. Martial va agafar 25 peces de l'Ellington i les va tocar en 10 minuts i va contruir un silenci entre els que hi erem que ens durarà anys. Costa emmudir la Nova Jazz Cava, però quan ho aconsegueixes passes al record col·lectiu d'un poble i això ja no s'esborra.

They can't take that away from us!!! que diria l'amic Gershwin.

La gent de Terrassa som de tot arreu, els que ens agrada el jazz, és clar. I ahir, ens va tocar el gordo.
Torna. Martial, torna! Que ja ets de Terrassa, home!

Filmets convidats durant la setmana del 10 al 16 de març de 2008 a tvb1minut

Nevada del 62 a Badalona de Rosa Roja



tintinnabulum in viam de Francesc Massip

Denunciant "cervellets de matinada" com els anomena un conegut comunicant de Badalona

Portada de la denúncia a Vilaweb
De les diverses adhesions que he rebut en denunciar la pressió de Badalona Comunicació per retirar de tvb1minut les sigles tvb us en deixo una mostra.

Aquesta ciutat està plena de cervellets de matinada. La definició de cervellet de matinada és: Déu anava fent els cervells de les persones humanes i cap a la matinada se li anava acabant la pasta i va començar a afegir aigua perquè dongués per tothom.

Estimat Pep, sembla mentida que amb els problemes que hi ha a Badalona, els ens publics es dediquin a emprenyar als ciutadans d'aquesta manera.

Una abraçada,

Firma: (Conegut Comunicant de Badalona al que no faré la putada de fer públic el seu nom, ja que el missatge me l'envia privadament)

"La niña" de Rajoy causa furor a la blogosfera

"La niña" de Rajoy causa furor a la blogosfera. Enllaço dos exemples que em sembla que no necessiten cap comentari.

Rajoydi




La niña de Rajoy y los niños de Carmencita Franco

Titus, no suporto que m'aixequin la camisa

plana d'entrada de tvb.com

Aquest matí el gerent de Badalona Comunicació, S.A. m'ha trucat per dir-me, molt amablement, que fes el favor de retirar del bloc de tvb1minut les paraules "Televisió de Badalona" --que jo ja li he dit que no hi apareixien-- i les sigles TVB.

El motiu, m'ha dit, és que tals paraules i sigles estaven registrades a nom de Badalona Comunicació, S.A. i que en utilitzar-les jo en el meu bloc podia portar a malentesos. Jo li he contestat que tvb1minut Channel i el seu bloc tvb1minut.wordpress.com estaven ja registrats a nom de Pep Mita i que les sigles "TVB" no les feia servir en el bloc 'tvb1minut', que tot i contenir les lletres "t", "v" i "b" en el títol, ja quedava prou clar que no tractava de TVB - Televisió de Badalona aquell bloc. Jo, en veure que insistia en una cosa que a mi em semblava ridícula, li he dit que ja faria el que fes falta per anunciar en el bloc que tvb1minut no tenia res a veure amb TVB - Televisió de Badalona, més que res perquè es quedés tranquil.

Quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que em mentia descaradament! M'estava pressionant políticament vés a saber si perquè en el bloc critico a l'Ajuntament de Badalona o per quin secret motiu! Ja que, després, fent una ràpida consulta a la xarxa m'he adonat de la quantitat de 'tvbs' que hi circulen. Titus, no suporto que m'aixequin la camisa!

Així que m'he vist obligat a publicar en l'encapçalament de tvb1minut el següent:

Això no és ni TVB (Televisió Badalona) ni la FOX.

Tampoc és Television Bureau of Canada, ni TVBSQUARE, ni tvb.com

Ho deixo clar perquè hi ha algun polític de la meva ciutat que potser s’ha confós i vol que retiri les sigles TVB d’aquest bloc, cosa que no penso fer.

Això és el blog de tvb1minut Channel, espai que des de youtube explora les relacions entre la poesia visual en format ‘filmet’ i la seva difusió a Internet.

I ho fa des de la ciutat de Badalona, per què no?

(Cony de polítics mediocres!!!)

Preparats per reciclar?

En aquesta setmana marcada per les eleccions generals en el país veí, es preveu molta papereta que s’haurà de reciclar. És un bon moment per recordar Easy pajarita, un dels èxits badalonins a youtube, creació de 3A.

Jo sí que voto...

...el que passa és que ho faig en el meu país.

Campanades a Dalt la Vila (Poema Oratori)

L'escultor Dionís Orrit, autor del 'Nen dels Globus' a Dalt la Vila

tvb1minut acaba de penjar dos nous filmets:

Gimcana entre testos

Només alguns homes i dones carregats de paciència i valentia poden passejar amb els cotxets de les seves criatures per alguns carrers de Badalona.

i també,

Campanades a Dalt la Vila (Poema Oratori)

(dedicat a Dionís Orrit)

En un barri de Badalona, Dalt la Vila, elements estranys en forma de bancs i fanals del futur, trenquen la fesomia de les seves places i carrers.

Per a més informació sobre 'Salvem Dalt la Vila' podeu anar al bloc de la Comissió de Veïns Dalt la Vila

No et burxos tant lo nas, xicotot!

No et burxos tant lo nas, xicotot! (O un conte per explicar el mapa dels Països Catalans als més menuts)

Il·lustració de Miquel Rof
Tant el conte, escrit l'any 2001, com les il·lustracions de Miquel Rof de l'any 2002, van ser cedides a Vilaweb l'any 2003. L'any abans, però, el conte va ser explicat en diferents biblioteques públiques de Badalona amb motiu de la celebració del Correllengua 2002.

Darrerament molta gent, sobretot mestres, em demanen el conte. Si els hi puc fer arrivar, si el poden emprar com a eina educativa... la resposta és sí a tot. Sigui com sigui, com els enllaços que en el seu dia va penjar vilaweb s'han anat trencant, m'he decidit a fer-ne un bloc per a facilitar l'accés al text original del conte, així com a les il·lustracions. I l'adreça és:

http://noetburxostantlonas.wordpress.com/

Qui ho necessiti, que faci el que calgui amb el conte. Només demano, per cortesia, que en citi les fonts i els autors. Gràcies.

Performance de "7Performers"

Aquest diumenge, a La Rambla de Badalona, el grup 7Performers va executar una acció para-teatral a l'entorn d'un poema visual de "El Roto". El seu filmet ha estat convidat a TVB1minut, on quedarà arxivat. Doneu-li una ullada és interessant.

Cloverfield, com podríem dir ben bé Cleverfield!

És el tercer muntatge que veig de Cloverfield, aquesta pel·lícula de la factoria J.J. Abrams en la que cada vegada em captiva més l'utilització que fa del llenguatge cinematogràfic, que al cap i a la fi, en els temps que corren, podríem anomenar d'una vegada 'llenguatge proto-literari'.

Els guionistes de TV ens hem de posar les piles ara que se'ns ha acabat la vaga més estranya en la que jo particularment he participat activament i passiva. Una vaga que m'ha donat temps per enllestir dos guions que tenia aturats per sobredosi de feina. Com pot fer vaga una persona que escriu? Si escriure és pensar i en el meu cas ho és, com ho he de fer per deixar de pensar, o sigui d'escriure? Ni idea. A més que significa reivindicar el cobrar més per drets de venda en format digital, si el que escriu això ho cobra 'tot' en drets de venda digital. En tot cas el que voldríem alguns és que se'ns pagués més per beneficis publicitaris. Això sí que seria collonut! Però bé, la vaga s'ha acabat, visca la vaga!

I el cas és que la vaga ens ha portat 'Cloverfield', perquè com bé diu J.J. Abrams sense la vaga de marres, 'Cloverfield' hagués estat molt diferent, si és que hagués estat! La necessitat fa que t'agradin les bledes. I els productors de Hollywood han hagut de dir amén a la vanguàrdia cinematogràfica i televisiva! No té cap importància que es rodés abans de la vaga, perquè la vaga es veia venir de feia dos anys.

'Cloverfield'. La TV dins del cinema i l'engany en el guió i fins i tot en el guió-seqüencia, en definitiva la traició en la trama, com a art. La traició en benefici de la comercialitat disparat des de la mateixa comercialitat. Una peli de monstres --que hi ha res més comercial que una peli de monstres!--, per reflexionar sobre el cinema com a art! Ai, si Shakespeare aixequés el cap! Els qui escrivim en anglès i per televisions relativament petites d'Estats Units, estem d'enhorabona. Quan ens demanaven més CSIs baratets, ara la truita dóna la volta i ens demanen que aixequem el dit els que volguem trencar amb el guió tradicional. Ah, i que no ens preocupin els diners, que la bossa els sona. La Coca-Cola vol posar en nòmina a Godard i pagar-li un bon sou!

Collons! Quina xamba que tenim últimament alguns. Jo toco fusta cada dos per tres.

TVB 1 minut ja emet per internet

Televisió Badalona 1 minut (tvb1minut) ja emet per internet com a projecte prova del canal tvb1 minut.

Clica:

http://tvb1minut.wordpress.com/

(Diuen que ja fa molt de temps a Badalona, quan els trens anaven amb vapor, els usuaris del ferrocarril anomenaven aquesta ciutat "Badalona un minut", perquè el tren parava a l'estació 1 minut i escaig! Molt, molt més temps que a la resta de pobles de la costa. Així, aquesta televisió també pretén captar en filmacions de sols un minut i escaig --o menys encara-- algunes troballes visuals d'aquesta perla del meditarrani.)

Tot i que la televisió 'tvb1minut' funciona com a prova del canal tvb1 minut, accepta filmacions dirigides al director i adreçades a:

tvb1minut@gmail.com

sempre i quan hagin estat penjades en un servidor que emmagatzemi 'filmets', com ara youtube.com o qualsevol altre.
La direcció es reserva el dret de publicar els filmets rebuts o no, citant-ne l'autoria i la procedència.

No hi ha cap més regla.

Salut!

Manuel Borja-Villel, el rei barrufet, ens deixa!

Yuppiiiiiiiiieeeeeeeee!!!
Descripció detallada de com deixa el museu Manuel Borja-Villel
Uf! Vaig dir jo...

Déu meu, quin descans. El MACBA, aquest gran desconegut en el món de l'art contemporani --quina paraula tan i tan arcaica, oi?-- pot encarar el futur encara que sigui amb un esquitx d'esperança.

Quan Manuel Borja-Villel va agafar la direcció del museu més ben amagat del món que s'anomena MACBA, aquella casa anava ja a la deriva. I és merit d'ell que agafés tots els barrufets que l'habitaven i l'enfonsés del tot. Ara se'n va al Reina Sofía, no sé si a enterrar el poc que encara hi queda allí. M'és igual. Se'n va. Algú dirà que el que vingui ho pot fer pitjor --difícil ho té!--, però paga la pena l'aventura.

A Barcelona hi ha molts equipaments que s'ocupen i es preocupen de l'art i ho fan bé. El Centre de Cultura Contemporània o la Fundació Miró, n'han estat un magnífic exemple. Ara, doncs, és un bon moment perquè els treballadors del MACBA es treguin la caputxa blanca, surtin del bolet on han estat visquent i descobreixin que no tothom és de color blau.

Més enllà del món barrufet que va crear Manuel Borja-Villel hi ha vida, gent contemporània. Traieu-vos la barretina blava! Alegria!

4.900 milions? Això no és res...

Molta gent es pregunta com Kerviel va crear les nombroses operacions il·legals que van ocasionar una pèrdua de 4.900 milions al banc francès Société Générale.

Doncs amb paciència.

Tres pel·lícules i tres preguntes

Totes tres són bones pel·lícules que amaguen tres preguntes personals que no aconsegueixo respondre'm!!!



Sobre Sweeney Todd, The Demon Barber of Fleet Street de Tim Burton, Stephen Sondheim, l'autor del musical de mateix nom en que s'ha basat la pel·lícula diu: "Ja sabia que seria una adaptació al cinema i que no em trobaria amb una transcripció fidel de l'obra original, però m'ha sorprés que per primera vegada en molt de temps, el públic entengui les paraules que canten els actors"

Cony! Per què no es tria sempre actors i no cantants quan es porta un musical al cinema, on la cosa important és entendre bé el text i no tant la qualitat musical de les veus que canten les cançons?


A No country for Old Man, dels germans Cohen, per què no queda més clar que la història està basada en llibre de mateix de nom escrit per Corman McCarthy, i en canvi s'entesta la crítica en destacar "la típica història dels germans Cohen" si no ho és per res?


En aquest estrany i esplèndid musical, Across the universe, per què es menteix tan descaradament quan es diu que les cançons --totes-- són dels Beatles?

Pànic a la Jungla!

Els més rics del cementiri viuen aquí

Ni cas del que diuen els diaris. La borsa no existeix, per la qual cosa no pot patir cap atac de pànic. On s'ha instal·lat el pànic i el terror és a la jungla. I com s'hi va? Has de trobar la porta d'entrada.

Jo us ho explico.

Te'n vas a l'illa de Manhattan, New York, Estats Units d'Amèrica. Enfiles Broadway Avenue en direcció Sud. Quan estàs a punt d'arribar al Battery Park, a la dreta trobes la Trinity Church --esglèsia de la Santíssima Trinitat--. Aleshores a la propera cantonada tombes a l'esquerra, camines unes poques passes per Wall Street fins travessar New Street. El proper carrer gires cap a la dreta, és el Broad Street. Quan arribes al número 20, puges fins al tercer pis i allà la tens. No et deixis enganyar per un cartell que diu: "New York Stock Exchange". Romanços! Ja has arribat a porta d'entrada a la Jungla.

Fes girar el pom de la porta, entra sense por i "enjoy yourself!".

Badafornication: de presa de pèl en presa de pèl

David Duchovny a Californication

Sovint estic lluny de Badalona, però pel que escolto quan hi estic, com ara, i llegeixo en el bloc de l'Andreu Mas, Badafornication està bullint: "Els veïns de Dalt la Vila n'estan fins als nassos. I amb raó. Enmig de les negociacions perquè el ja tristament famós PEMU no malmeti l'estructura del barri es troben que els plantifiquen a la plaça de la Font uns horrorosos fanals ultra moderns i uns bancs més in encara que els havien promès que no els hi posarien." Perdona Andreu, però els fanals i els bancs no és que siguin ultra moderns o "in", no són ni fanals ni bancs! Ja ho pots dir clar, no fotem!

Diu l'Andreu Mas també que Jaume Vives ja no té cap credibilitat al barri i que va ser la Maité Arqué la qui va haver de treure les castanyes del foc a l'amic regidor republicà. M'ho crec. Ja m'imagino en Cosme Modolell traient-se els calçotets vermells a corre-cuita i disfressant la Maite de Superwoman per poder encarar la premsa com a heroïna que és segons ell.

Bé, credibilitats polítiques a part --el líder polític de Badalona que en tingui que tregui el cap de sota l'ala--, la honradesa dels líders veïnals és a prova de bomba segons sembla, oi? Recordeu que és precisament la honradesa d'aquests líders la que hauria de conformar i haver conformat sempre el recte camí del nostre Consistori? I ho ha fet? Estem fotuts, oi?

Per cert, hi ha una associació de veïns a Dalt la Vila o no? Jo crec que sí. I aquests darrers mesos s'han mogut bastant, oi? Tranquils que jo només ho pregunto. Continuo. I, estan associats amb la FAVB aquests veïns? I han respirat aquests de la FAVB? Sí? Tranquils que jo només ho pregunto. Continuo. I si és que sí, fins ara no ho han fet? I això dels fanals i els bancs és el gran problema que tenen a Dalt la Vila? Només aquest? I la FAVB ha obert la boca? Ah, sí? Segur? Millor, de veritat, ja era hora! Però, un dubte, tenen boca amb cordes bocals o només llengua per llepar?

Per solucionar el desori de la FAVB, com deia fa temps l'amic Jaume Oliveras mig seriosament mig en broma, faria falta molt més que un misto i un bidó de gasolina. A Badalona i a la Xina Popular val allò de "com més veïns més endins". Per més baixa que caigui la credibilitat d'un polític, les "credibilitats" d'algunes federacions d'associacions de veïns sempre estaran sota el paviment.

A California en canvi --i concretament a Los Ángeles--, que també tenim la nostra Californication particular on també s'hi couen castanyes al foc, gaudim de televisions locals que els veïns podem veure amb TDT o sense. Compte! També ens l'endinyem els uns als altres, sí i tant que sí! I precisament en alguna de les moltes televisions locals podem veure "Californication", aquesta meravellosa sèrie de l'escriptor davant del full en blanc, que mai dels mais veurem a Badalona. Sèrie televisiva on es veu clarament que és el que s'ha d'endinyar i que és el que no s'ha d'endinyar mai de la vida. I el personatge protagonista de la sèrie, per més full en blanc que tingui al davant, mai gosarà titllar de "anarco-burgeso-excèntrics" a persones tant diverses com: Dolors Sabater, Pilar Casanova, Josep Núñez de Arenas, Julià de Jòdar... Per citar només 4 de les ja més de 100 persones que han firmat el manifest BADALONA[..]2011, segurament perquè no els agrada aquesta Badafornication dels pebrots.

Compra't unes ulleres "y ponte la peluca ya", Cosme.

La presa de pèl de l'abdicació de Maite Arqué

La mala nova de l'abdicació de la Maite Arqué com a alcaldesa de Badalona a favor del seu fill polític, Jordi Serra, ha desfermat la indignació de molts ciutadans que no ens agrada que ens prenguin el pèl, per més legalitat que se li vulgui aplicar a aquesta burla a la democràcia.

Que el PSC funcioni com una monarquia no és cap notícia. I que d'altres formacions polítiques els imitin amb més o menys fortuna tampoc. El que és novedós en el cas que ens ocupa és la poca vergonya que traspua aquesta abdicació en principi voluntària. Perquè resulta que l'alcaldessa trespassa els seus poders, pocs mesos després de demanar el vot als badalonins per a ser precisament alcaldesa i prometre el càrrec quan se la va confirmà. I ho fa esgrimint l'únic motiu de que li fa molta il·lusió ser senadora. Vol canviar el bastó per la toga. Caram! Què li costava dir fa sis mesos que només volia ser alcaldesa per entretenir-se fins les generals?

No dubto que tot plegat sigui del tot legal i democràtic. El trespàs, el moment en què es fa, la manera com es comunica, els motius que es donen per fer-lo, etc... Ara bé, el tuf que desprèn la malifeta també és fàcilment comprensible.

Alguns ciutadans i ciutadanes hem firmat el manifest 'Volem votar el nostre alcalde' que promou BADALONA[..]2011 i només donant una ullada als noms i trajectòries dels firmants es pot comprovar la transversalitat política dels que ens hi retratem. Firmem gent que ideològicament no és pot pas dir que combreguem amb les mateixes idees, però en canvi, tot i així i tal com ja va passar en el manifest per la formació del nou govern municipal en juny passat, n'estem farts d'algunes maneres d'entendre la política. I entenc que hi hagi gent que ens critiqui, perquè pensa justament el contrari.

El que ja em costa més de comprendre és quan es qualifica la Maite Arquè de bona alcaldesa, de molt propera a la ciutadania, d'haver conduit Badalona per el recte camí... vaja, quan alguns s'entesten en cantar-li les virtuts just quan surt corrents de la joieria sense haver pagat les perles! La Maite és una bellíssima persona, d'això en dono fe. Però com a alcaldesa, la meva sospita de que ha estat una pèsima gestora del poder que li ha anat atorgant el poble de Badalona i sobretot en les recents eleccions municipals, ha deixat de ser un presentiment per esdevenir una realitat fonamentada. Ella mateixa s'ha fet la prova del nou i no l'ha passada.

A mí no, està clar, però a tots als que la van votar pensant que seria una bona alcaldesa, si finalment abdica, els haurà engatussat com a babaus. I a tots als altres que no la vam votar ens ha confirmat que fos quina fos la nostra tria, era millor que no pas la de votar el PSC. Gràcies Maite i bona sort Jordi Serra!

Prengueu nota per a les properes eleccions municipals, no us entrebanquèssiu amb la mateixa formació i amb les que la recolzin per enèssima vegada, tot xiulant i mirant cap a una altra banda.

Invisible Drum Kit

He trobat aquest vídeo de Mr. Bean que no havia vist mai i no sé perquè, però m'ha fet pensar en les properes eleccions generals...