Tenir por d'en Carner i tirada per Plató és l'última nova que ens ha portat el món educatiu a casa nostra. L'excusa ha estat la selectivitat. D'una cosa que anomenen 'selectivitat' no en pot sortir res que no estigui ben classificat i enquadernat amb tapa dura: un informe. I un informe és exactament el contrari, tant de la filosofia com de la poesia.
Als joves que van passar pel tràngol de 'la selectivitat' ni els fa por Carner ni flipen per Plató, el que volen és treure bona nota. Per què? Avui dia, diguem-ho clar, no se sap massa bé perquè. En tot cas, en la major part dels casos, per tenir més possibilitats a l'hora trobar feina. Feina que la volen per obtenir diners. Diners que volen per obtenir una mínima riquesa que els permeti viure feliçment. I així...
O sigui, flipen per Plató, el més poètic dels filòsofs grecs clàssics --per cert, oblidant el que l'home pensava de la riquesa--. I temen en Carner, el noucentista més relacionat amb el moviment filosòfic en qüestió.
Uf...
Mestres! A la pissarra!
