Ja no és un secret. Time Out guanya a Barcelona per K.O.
Al principi em va fer certa recança, però 74 números números després i a 1,95 --si t'hi subscrius et fan un 60 per cent de descompte -- Time Out Barcelona guanya per K.O. tècnic no solament a les altres publicacions d'aquest caire a casa nostra, sinó fins i tot als seus mateixos pares de Londres i New York.
I és que: Que reste-t-il de nos amours, premsa de Barcelona? Poca cosa. Algun full dominical disfressat de guia-super-cachi-piruli-que-guai-del-paraguay, infinits encartats en els dinosauris de diaris que venen olles, pollastres de goma i llibres indesprecintables de tota mena, ah! i la gran infàmia de la premsa a la ciutat: La Guía del Ocio! Que s'hauria d'anomenar La Guía del Negocio, que ja que se la van copiar del Pariscope de Paris (40 cèntims d'euro) també s'haguessin pogut copiar el preu i el gruix, no?
En una ciutat que a vegades quan veus la cartellera del teatre et venen ganes de tirar-te a terra i plorar, en una ciutat on els cinemes de debò --Verdis i Renoir es salven, però no els Icària!-- et surten a desenfocada cada dues vegades que hi vas, en una ciutat on val la pena anar a Bilbao a veure els espectacles que el Liceu coprodueix amb ells, perquè et surt més a compte volar+dormir+òpera a Bilbao que òpera a Barcelona, en una ciutat super-cachi-piruli-que-guai-del-paraguay-cara-cara-cara-de-collons, Time Out Barcelona és l'optimisme en estat pur. L'alegria en la ciutat dels disgustos. Investigadors impenitents, si hi ha encara que sigui només una cosa bona a fer aquella setmana, allí la trobaràs. I a Barcelona n'hi ha moltes de coses bones a fer a part de les seves mancances.
I per si fos poc, Time Out Barcelona és per defecte, la revista cultural per excelència de Barcelona. És que n'hi ha una altra que no estigui emmidonada de dalt a baix? Disseny de portada i de continguts engrescadors, llegibilitat total, català del segle XXI, informació ben classificada i tema de capçalera setmanal treballadíssim. Què més es pot demanar?
Tan sols que facin el cor fort durant aquestra crisi i sobretot durant els brots verds --the worst is yet to come, folks-- i una idea: que venguin tapes dures cada any per poder-nos enquadernar les revistes.
